Aquest 14 d'abril commemorem un any més el dia de la república, perquè tal dia com avui de fa 82 anys va ser proclamada. ¿Però quina república commemorem, la que va proclamar Macià a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, o la que es va proclamar a Madrid? La de Macià era una República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques, un govern sobirà que després d'unes retallades d'urgència imposades pel govern -també republicà- de Madrid, va deixar d'anomenar-se República per esdevenir una institució que avui coneixem prou bé, la Generalitat de Catalunya.
Comparada amb la dictadura de Franco, és evident que la República Espanyola és un referent de democràcia, però una mirada acurada de la política d'aquells anys ens descobreix que el regim republicà espanyol, si avui en dia existís, no respondria de forma gaire diferent a com ho està fent el govern monàrquic espanyol dels nostres dies respecte al procés català. Si una cosa igualava nacionals i republicans era precisament la seva concepció d'Espanya com a nació indivisible, i l'”antes roja que rota” d'un bàndol tenia la seva torna a l'altra banda de la trinxera, disposada a cedir la victòria si aquesta havia d'evitar el trencament d'allò que Rajoy considera “la nación más antigua de Europa”.
Fet i fet, amb un sistema republicà a hores d'ara estaríem més o menys igual, a banda que no tindríem rei esclar, per això sorprèn aquest revival de la bandera republicana espanyola que promocionen diversos sectors de l'esquerra no sobiranista. S'entendria que amb la monarquia tan tocada, el sentiment republicà agafes una rellevància que no ha tingut mai fins ara, però de moment, tot queda en un gest colorista -tricolor per ser més exactes- que reivindica no se sap ben bé que, perquè res indica que, en l'eventual cas d'una caiguda de la monarquia, hi hagués consens entre els dos grans partits espanyols per donar forma a una república acceptada per tots dos.
Potser és més aviat que els que enarboren aquesta bandera s'han trobat orfes de símbols, en descobrir que en el conflicte entre la bandera constitucional espanyola i l'estelada independentista no els acaba d'encaixar cap de les dues. Però el que els delata és que a diferència dels altres dos emblemes, aquest no té cap projecte polític al darrera i el que és més important, realment no es gens interessant per al creixent independentisme català, que difícilment es deixarà ensarronar amb projectes republicans vagament federalistes. No se si els sona la idea.
