Díaz reclama un PSOE fort i unit: «Vull que tornem a guanyar»

La dirigent socialista demana l'ajuda de tots els militants per "retornar la il·lusió" | Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, entre altres veterans de la formació, presents a l'acte de la presidenta andalusa a Madrid

Publicat el 26 de març de 2017 a les 11:09
Susana Díaz ha anunciat formalment aquest diumenge la seva candidatura a la secretaria general del PSOE. Ho ha fet en un acte a Madrid envoltada de més de 6.000 militants i dels màxims dirigents del partit, "des del compromís i la il·lusió" i reclamant l'ajuda de tots els socialistes per "retornar la il·lusió" i "tornar a guanyar".

"Sola no sóc capaç de fer-ho, necessito tota l'ajuda del partit, us demano ajuda perquè el PSOE torni a liderar un projecte que es faci càrrec d'Espanya" ha reclamat Díaz interrompuda pels aplaudiments dels milers de persones que omplen el pavelló.

Díaz ha reivindicat un projecte que "porti a governar" i ha reclamat, així mateix, que es recuperi "la fraternitat" entre companys socialistes, començant per la carrera de les primàries.

Díaz, abrigada per la plana major del PSOE 

Tant els presidents del govern espanyol que han tingut els socialistes com quatre dels set presidents autonòmics de la formació han acudit a la presentació. Només hi han faltat Javier Fernández, que ha volgut mantenir la "neutralitat", i Francina Armengol, que dóna suport a l'exlehendakari Patxi López.

En l'entrada a l'acte, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero han defensat la capacitat de la líder andalusa per "unir" el PSOE, mentre que el president de la Junta de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, l'ha definit com una guanyadora. Page, a més, també ha volgut elogiar els "líders veterans" del partit. "Prefereixo a la gent que ha demostrat com es canvia Espanya, com es guanya el PP, que no pas aquells que insulten al PP per dissimular que han perdut", ha sentenciat.

Per ara, dels 19 secretaris generals que té el partit a nivell autonòmic té el suport explícit d'almenys set i sis dels quals presideixen la seva comunitat. A més del seu partit a Andalusia, aposten per ella el president del País Valencià, Ximo Puig; el president d'Astúries i comandant de l'actual gestora, Javier Fernández; el president extremeny Guillermo Fernández Vara; el d'Aragó, Javier Lambán; i el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page. A nivell provincial, a més, Díaz té el suport garantit de més de la meitat dels secretaris. Així doncs, el suport orgànic el té garantit i al seu servei per aconseguir que els quasi 190.000 militants que votaran a les primàries confiïn més en ella que en Sánchez.

L'exsecretari general del PSOE, que té el seu màxim suport a Catalunya i que ja fa setmanes que fa actes arreu de l'estat espanyol, té molt clara aquesta radiografia i és per això que s'ho juga tot al suport dels afiliats i s'ha autoproclamat el "candidat de la militància. El dissabte 22 d'abril serà a Barcelona de la mà de l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i de l'exalcalde Jordi Hereu.

Es dona per fet que el combat de les primàries del maig serà un cos a cos a dos. Patxi López és més aviat un candidat crossa -hi ha qui dubta que la seva candidatura arribi fins al final- que pot servir a la presidenta d'Andalusia per dividir el vot de Sánchez.
 

Pedro Sánchez, la nit de la seva dimissió com a secretari general del PSOE Foto: Flickr PSOE

 

Una estratega amb un ascens fulgurant

Era la primavera del 2014, en plena romeria del Rocío, quan Susana Díaz, creient i devota que no feia ni un any que havia rellevat José Antonio Griñán al comandament de la Junta d'Andalusia, va decidir que no es presentaria a les primàries per ser secretària general del PSOE. El primer motiu era perquè acabava d'arribar a una presidència sense haver guanyat encara unes eleccions. El segon: havia de presentar-se a unes primàries per les quals havia batallat Eduardo Madina i el PSOE va acabar acceptant. Ella hagués volgut fer-se amb el lideratge del partit en un congrés amb el suport dels dirigents territorials sense haver de ser sotmesa a l'escrutini de la militància.

En veure que les primàries eren inevitables -s'havia imposat la tesi "un militant, un vot" que abanderava Madina- Díaz va pactar amb Pedro Sánchez. Li donava suport i posava la federació andalusa a la seva disposició per ser secretari general a canvi que ell no optés a ser candidat a la presidència del govern espanyol. Ella volia catapultar-se, però Sánchez no estava disposat a renunciar a ser cap de llista. A partir d'aleshores, i agafant-se als mals resultats electorals obtinguts pel PSOE, Díaz va iniciar una batalla per descavalcar-lo des de l'ombra. I ho va aconseguir en aquell comitè federal del passat 1 d'octubre que va acabar amb el partit obert en canal i facilitant la investidura de Mariano Rajoy.

Des d'aleshores, Sánchez i els detractors de Díaz l'han convidat a deixar de moure fils entre bambolines i a enfrontar-se a unes primàries. Com a líder d'una federació que conserva 45.000 militants, Díaz ha tingut capacitat d'influència sobre la gestora del PSOE a l'hora de fixar el calendari del congrés a la seva conveniència. Díaz ha retardat tant com ha pogut la convocatòria perquè sabia que la seva imatge havia quedat tocada després que se l'hagués situat com la precursora de la renúncia de Sánchez i de l'abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy. També era conscient que, estant fora del Congrés i del lideratge del partit, com més temps passés més probable era que Sánchez perdés força, si més no, a nivell orgànic.
 

Susana Diaz, en un acte a Sevilla. Foto: PSOE