Balaguer: fermarà l'electorat el PSC?

La ciutat de Balaguer ha completat la primera legislatura de l’era post-Aguilà. El PSC va perdre l’alcaldia davant CiU, que ara té el repte de revalidar la confiança d’uns balaguerins que van fer alcalde Josep Maria Roigé més per la voluntat de treure els socialistes del poder que no per les propostes de la federació nacionalista, que ha governat en minoria però amb la col·laboració d’ERC, el partit que ha evitat als convergents molts maldecaps polítics en els darrers quatre anys.

Els republicans van votar la investidura de Roigé i han estat al costat de l’equip de govern sempre que ha fet falta, una actitud que a voltes ha fet creure a Roigé que tenia majoria absoluta i que ara, durant la campanya, han de matisar si no volen aparèixer com només una crossa i no com una alternativa.

Esquerra confia en superar la barrera dels dos regidors que té, si bé la clau de volta d’aquests comicis estarà en la capacitat del PSC d’aguantar el votant després de la retirada de Miquel Aguilà i de la irrupció de Ciutadans, que ha manifestat públicament la voluntat de pescar en el riu socialista. Carlos Garcia s’estrena com a candidat amb el repte de mantenir els 6 edils que té ara mateix la formació, una xifra que el podria fer alcalde si ERC així ho decidís.

ERC, liderada per Jordi Ignasi Vidal, podria ser l'àrbitre d’aquesta contesa electoral, centrada en el debat de la gestió del govern de CiU, que ha focalitzat esforços en rebaixar el deute municipal i reactivar socialment la ciutat però que ha tingut durs enfrontaments amb els treballadors del consistori municipal. Un altre dels punts calents d'aquestes municipals a la capital de la Noguera serà com es reparteixen els regidors els partits petits com Ciutadans, ICV, PP i Ara Sí.

Tàrrega: li passarà factura la gestió econòmica a Perelló?

El canvi de tendència política que es va viure a molts ajuntaments el 2011 també va arribar a Tàrrega. Després d’una etapa liderada per l’històric socialista Joan Amézaga, CiU va agafar les regnes del consistori amb sis regidors i Rosa Maria Perelló al capdavant, que es va veure obligada al pacte amb Reagrupament i Solidaritat Catalana per governar amb majoria. Quatre anys després, el Govern presenta una fulla de serveis fonamentada en la reducció a la meitat del deute municipal -que a l’inici de la legislatura era de 30 milions- i en una rebaixa del temps de pagament a proveïdors.

Tot i això, els convergents lamenten que hagin estat lligats de mans i peus per culpa d’una situació financera que els ha obligat a prendre mesures impopulars, i aquest fet pot derivar en un desgast a les urnes que podria capitalitzar ERC, que lidera Jaume Folguera i que buscar superar l’únic regidor que té ara, la CUP, que encapçala Carlos Vílchez, o el PSC, que després del procés de renovació intern presenta Silveri Caro com a cap de cartell amb la intenció de recuperar els vots que va perdre del 2007 al 2011 i que el van portar directament a l’oposició amb cinc edils.

De fet, el canvi de color polític al despatx d’alcaldia fa quatre anys és degut a la profunda davallada socialista, que perd 575 vots, més que no pas a l’augment de CiU, que s’imposa a Tàrrega amb només 114 vots de més respecte els comicis anteriors. El 24-M caldrà estar atent a la manera com els socialistes resisteixen el desprestigi de la seva marca a nivell nacional i com afecta electoralment l’aval a CiU que han donat Rcat i SI, ara Sumem per Tàrrega, durant aquests darrers anys.
 
Mollerussa: algú pot fer ombra a Marc Solsona?

La capital del Pla d’Urgell és, probablement, la ciutat on menys canvis s’esperen a les urnes. L’actual alcalde, Marc Solsona, de CiU, gaudeix d’una còmoda majoria absoluta que va assolir el 2011 després que un any abans hagués agafat el relleu del govern socialista, ofegat per la gestió d’un consistori que només sortia a la premsa per ser un dels més endeutats del país. Solsona va arrasar, tot obtenint 10 dels 17 regidors del plenari, i durant aquests darrers quatre anys el govern municipal ha aconseguit anar revertint la situació econòmica i consolidant la força d’un model de fires líder a Ponent.

La imatge de Solsona és la de l’alcalde de la generació yuppie-convergent que ha iniciat la recuperació de Mollerussa, i aquesta carta de presentació és un aval que li pot funcionar bé el proper 24-M. Per acabar-ho d’adobar, la candidata del principal partit de l’oposició és Teresa Ginestà, l’exalcaldessa del PSC que va haver de fugir de l’incendi econòmic de l’ajuntament i que ha entrat com a cap de llista a darrera hora després de la renúncia de Pere Gatnau. El PSC no sembla que tingui el millor candidat, doncs, per plantar cara.

Qui sí ho pot fer és ERC, que ha renovat la seva imatge i ha posat al capdavant un dels candidats amb més swing de Ponent. Engelbert Montalà té perfil de líder, i és jove com Solsona, però no es pot plantejar ara com ara un sorpasso que el faci alcalde. Si és cert que la no presència de la CUP al municipi l’ajuda a fermar vot independentista, no ho és menys que el recorregut que hauria de cobrir la seva formació per arrabassar-li la vara d’alcalde a CiU és enorme. Els republicans compten amb un sol regidor, i tot i que poden fer variar els equilibris, l’alcaldia s'albira molt llunyana.

Cervera: trobarà suficients suports Raimon Fusté per fer fora Ramon Royes? 

Són les eleccions del morbo. A la capital de la Segarra es disputen l’alcaldia dos polítics que durant els darrers quatre anys s’han tirat els plats pel cap més d’un cop. Es tracta de Ramon Royes, de CiU, actual paer en cap, i Raimon Fusté, candidat socialista i que va formar part de l’equip de govern després de les eleccions del 2011 quan estava a Solucions i Futur, el partit que va pactar amb la federació nacionalista.

Fusté va ser expulsat per l’alcalde del govern municipal per les topades entre els dos, un fet que abona la tesis que diu que el nou líder socialista explorarà tots els pactes possible per apartar Royes de l’alcaldia, si bé podria tenir les portes tancades de la seva antiga formació, i també de Més per Cervera, el partit de l’antic alcalde, Joan Valldaura, que també se les va tenir amb Fusté.

Ara mateix, CiU i PSC estan separats per un sol regidor de diferència, 5 a 4, i 236 vots, la qual cosa obre un panorama on altres formacions s’intueixen clau per la governabilitat de la Paeria. Podrien ser diverses les formacions que tindrien la clau del govern si es té en compte que són 9 els partits que concorren als comicis.
 
Les Borges Blanques: necessitarà CiU el suport de la CUP per governar?

A la capital de les Garrigues s’han de repartir 13 regidors entre quatre partits, i tres són independentistes. Ni Independents per les Borges Blanques ni el PSC concorren en aquesta contesa electoral, de manera que el joc per l’alcaldia es dirimirà entre el partit del govern, CiU, i la principal força opositora i ERC, que ha perdut la brillantor de temps passats, quan governava el municipi.

El convergent Enric Mir, que disposa de 6 regidors, i el republicà Salvador Noguera, que en té 4, lliuraran aquesta batalla amb la CUP com a àrbitre. La formació independentista, liderada per Josep Ramon Farran, podria ser decisiva en el  proper plenari.