Una de les respostes que tindrem aquest diumenge és qui mana a Catalunya. O, dit d'una altra manera, constatarem si el poder de l'estat s'ha vist erosionat de forma significativa per la força de la societat civil catalana i per la voluntat política de l'administració de la Generalitat. Un grau alt de desobediència serà percebut -de forma interna i externa- com un símptoma inequívoc de l'afebliment de l'autoritat de Madrid. Per contra, el simple acatament implicaria un inici de reflux de la marea sobiranista.

Cal ser conscients de tot això quan es materialitzi la segona suspensió del Tribunal Constitucional. És necessari desobeir tant com sigui possible, amb els mitjans de què es disposi. Hi ha moltes maneres de fer-ho i fins i tot un avançament de les eleccions es pot plantejar com una forma de desobediència. Però cal actuar.

Sabem que el 9-N no és l'hora de la veritat, encara. Però sí que és un punt de no retorn que ha de desencadenar la fase decisiva del procés. Aquest diumenge, durant unes hores, la societat catalana té l'oportunitat de comportar-se com si ja fos la propietària del seu destí. La dignitat d'aquest país és a l'interior de 10.800 urnes de cartró, que no ho oblidi ningú.