Dos exdirectius de la multinacional catalana Isolux Corsan han assegurat aquest dijous a l'Audiència Nacional que la presència de Jordi Pujol Ferrusola en un projecte residencial i turístic a Mèxic no va afectar la decisió d'invertir-hi. Així, ni la seva projecció pública ni la seva posició política van afavorir o entorpir la decisió del grup de comprar el projecte a una empresa en la qual figuraven dos directius del grup, a més del fill gran de l'expresident de la Generalitat. També han recordat que la compra es va fer el 2008, quan Jordi Pujol feia cinc anys que no presidia Catalunya i CiU era a l'oposició. No obstant això, han admès que la idea d'invertir en el projecte els la va aportar el mateix Pujol Ferrusola.

El vicepresident d'Isolux Corsan entre 1999 i 2016, José Gomis, ha explicat en el judici que se segueix contra la família Pujol Ferrusola i diversos empresaris, com Luis Delso, expresident del grup, que el projecte residencial i turístic de Azul de Cortés, a la Baixa Califòrnia, Mèxic, li va arribar a través de Delso, després d'un viatge de feina al país nord-americà. Delso li va dir que li havia ofert un soci de Jordi Pujol Ferrusola i Gomis va visitar el projecte. Tots dos van decidir invertir-hi privadament, juntament amb Pujol Ferrusola. Van crear una societat que tindria els terrenys en fideïcomís i van buscar un gestor a la zona i assessorament legal i fiscal.

Van fer una inversió inicial d'uns 10 milions d'euros i al cap d'uns anys van revendre'l al grup Isolux Corsan per uns 80 milions. Ni ell ni Delso van participar en la votació del consell d'administració que va decidir la compra per no interferir-hi. Gomis ha assegurat que la inversió inicial va ser absolutament privada i que Pujol Ferrusola els va oferir la inversió i va participar en el projecte com un més. Tots eren socis capitalistes, però la gestió la duia un altre dels socis. De fet, mai va veure presencialment a Pujol Ferrusola ni a la seva esposa, Mercè Gironès. No ha sabut dir si el fill gran de l'expresident de la Generalitat era un agent comercial habitual de l'empresa a Mèxic.

Antonio Portela, conseller delegat d'Isolux, ha explicat una versió molt similar, però ell des de la part d'inversió empresarial, no pas privada. Ha explicat que sobre el projecte Azul de Cortés va participar en els consells d'administració on se'n parlava, entre 2007 i 2008, però poc més. A Pujol Ferrusola ha dit que l'ha saludat ràpidament dos o tres cops. Preguntat per si la projecció pública de Pujol Ferrusola va influir, positivament o negativament, en el projecte, ha dit que no, perquè el seu pare ja no era president de la Generalitat, es van prendre totes les precaucions legals i la inversió era força rendible.

Finques rústiques urbanitzables a Palamós

Un altre dels assumptes que més s'han tractat en la sessió d'aquest dijous ha estat el d'unes finques de Palamós (Baix Empordà). El 2002 Mercè Gironès, aleshores esposa de Jordi Pujol Ferrusola, havia comprat dues finques rústiques per uns 217.000 euros a la localitat. El 2006 les va vendre, ja urbanitzables, per 4,8 milions d'euros a Aglomerats Girona, una constructora que havia col·laborat amb Copisa en alguna UTE.

Aglomerats Girona va signar el 2005 un contracte d'opció de compra amb Mercè Gironès a l'espera que es requalifiquessin els terrenys. L'opció es va fer efectiva el 2006, però a través de PromoPalamós, una societat immobiliària que va crear Aglomerats Girona poc abans i expressament per aquesta operació, per tal de separar les obres públiques i les privades.

Tant Esteve Ayats com David Ruiz han defensat les bondats de l'operació i la seva rendibilitat econòmica, ja que els terrenys propers a les finques valien preus similars o fins i tot inferiors, que en plena bombolla immobiliària podien generar importants plusvàlues en pocs anys. A més, han recordat que la zona era una de les últimes urbanitzables dins del terme municipal de Palamós i que el fet d'invertir a la zona podia permetre després aconseguir l'adjudicació de la urbanització dels vials públics.

Tots dos testimonis han volgut desvincular la compra de les finques a Gironès de qualsevol motivació política, ja que a Palamós manava el PSC i, per tant, la requalificació no depenia de CiU. A més, van buscar altres opcions i van elegir la que els va semblar millor. També han assegurat que quan van comprar les finques, ja era públic i notori que es requalificarien a urbanitzables. En tot cas, han dit que Copisa no va intervenir en aquesta operació, i que la negociació es va dur directament entre Aglomerats i Gironès. Tampoc van tenir relació amb altres possibles venedors de finques de la zona.

Preguntats per qui els va facilitar el nom de Mercè Gironès, Ayats ha dit que van preguntar a l'Ajuntament i als registres els noms dels propietaris de les finques de la zona i ells van contactar-hi. Per fer el pagament a Gironès, Copisa va prestar 3 milions d'euros a Aglomerats, per tal de no descapitalitzar-se amb una operació que era bastant important per la seva dimensió. Això va permetre a Aglomerats fer els dos primers pagaments a Gironès, i fer un préstec a PromoPalamós per fer el tercer i últim pagament a Gironès i per a despeses posteriors.

El 2009 Copisa va entrar a l'accionariat d'Aglomerats. PromoPalamós només va fer aquella operació i no va tenir mai treballadors. La crisi immobiliària va alentir el pla urbanístic parcial de la zona, que no es va aprovar fins al 2013.

D'altra banda, una treballadora de Copisa Constructora a Madrid era la responsable final de buscar unes oficines per la companyia, però no va portar directament la gestió i no recorda qui era el venedor. Tampoc va conèixer a Jordi Pujol Ferrusola, que va cobrar una comissió de 151.000 euros per una venda d'uns 5,5 milions. Ha explicat que no li consta que ningú més busqués oficines per a l'empresa, i que es van posar i buscar anuncis en portals de segona mà.

Un empresari de l'hosteleria de la Vall d'Aran ha declarat que coneix a Josep i Oleguer Pujol, però mai ha treballat amb cap fill de la família Pujol Ferrusola. Al·legant problemes de memòria per una malaltia, ha dit que no recordava si havia pagat 15.000 euros de comissió a Imisa, empresa de Jordi Pujol Ferrusola, per una venda.