És difícil afrontar un procés tan complicat com el de la constitució d'un estat nou sense un lideratge clar i potser les urnes també poden ser útils en aquest sentit. De fet ahir, a TV3, Oriol Junqueras va estar disposat a tota mena d'acords excepte el d'acceptar la llista de país que evitaria la confrontació de sigles. Però també és cert que, al capdavall, Alex Salmond o Jacques Parizeau van encapçalar en solitari els referèndums d'Escòcia i Québec, unes convocatòries que potser no haurien estat possibles si s'haguessin hagut de fer realitat a partir d'un lideratge col·legiat.

El fet és que si ERC i CiU forcen aquesta societat a determinar el lideratge, el més lògic és que, quan es convoquin les pròximes eleccions, tant Artur Mas com Oriol Junqueras es comprometin a donar per acabades les respectives carreres polítiques en cas de resultar perdedors. El pròxim president ha de tenir capacitat de prendre decisions importants a partir del marge que li han atorgat les urnes. No ens podem permetre allargar indefinidament una competició cronificada que bloquejaria el procés d'emancipació d'aquest país.

En aquest sentit, el millor és avançar les eleccions. No cal precipitar-se, òbviament, però tampoc no té sentit exhaurir una legislatura que no farà més que evidenciar el xoc frontal entre CiU i ERC... En definitiva, esperem que qui guanyi almenys intenti ser el millor.