Dret d'Autodeterminació o dret heterodeterminació?

Debat intents sobre la consulta a l’Ateneu entre dirigents de CiU, ERC, PSC i SI

Publicat el 17 de desembre de 2013 a les 17:06
Els dirigents, durant el debat. Foto: QS/ND

Vespre distret a l’Ateneu Barcelonès el d’aquest dilluns amb un debat  titulat "Es farà la consulta?”. La moderadora Pilar de Torres va haver de bregar amb dirigents de CiU, ERC, PSC i Solidaritat (SI) en un frec a frec sobre les possibilitats de celebrar el referèndum sobiranista i la valoració interpretativa de la consulta.
 
El debat va tenir dos fronts. Per una banda, el diputat i secretari d'organització de CDC, Josep Rull, la diputada per ERC, Gemma Calvet,  i el cap de files de SI, Alfons Lòpez Tena, van defensar la possibilitat factible de celebrar la consulta. De fet, la van presentar com l’única solució al conflicte obert entre l’Estat espanyol i Catalunya. L’altra front, un monofront, format pel diputat del PSC, Ferran Pedret, que va titllar la consulta de poc clara i va insistir que ha de ser legal i acordada.
 
Precisament, va ser aquesta consideració la que va aixecar més debat ideològic, encès per l’exdiputat Alfons Lòpez Tena que va encetar una nova lògica jurídica: dret a l’autodeterminació o dret a la heterodeterminació. Segons Tena, el primer correspon al principi que si no et permeten fer una consulta s'ha de fer, perquè per alguna cosa el Parlament s'ha autodeclarat “sobirà”. Si, per contra, la voluntat de celebrar un referèndum d'autodeterminació necessita d'un acord amb un tercer, seria per Tena un “dret d'heterodeterminació”. Comptat i debatut, les fórmules que es plantegen depenen massa de l'Estat, fet que aprima la fortalesa pròpia del dret a l'autodeterminació
 
Un concepte que va comptar amb la simpatia no explícita per part dels representants del bloc consultista que van defensar a capa i espasa la legalitat i la constitucionalitat d'una virtual consulta sobiranista. En aquest sentit, tant Rull com Calvet, van defensar el principi democràtic que avala la consulta i que entén la comunitat internacional. Una comprensió que per Pedret també es troba en “molta gent a Espanya”, un optimisme que no només va generar rialles entre els ponents sinó també entre el públic que omplia l'auditori de l'Ateneu.