Si hem de fer cas del debat d'ahir, efectivament els espanyols haurien preferit Portugal com a colònia preferent. El moderador, Manuel Campo, va agrair, en portuguès, que una cadena d'aquest país connectés amb el cara a cara entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba. A partir d'aquí, prop de dues hores de confrontació on es va ignorar olímpicament Catalunya. Una sola referència, secundària, sobre el percentatge de sanitat privada, i prou.
Ha estat una legislatura on el Tribunal Constitucional ha destrossat l'Estatut, refrendat prèviament pel poble català en referèndum. Hi va haver una manifestació sense precedents i, de fet, els efectes d'aquesta crisi política i financera de relació amb Espanya són permanents a Catalunya. Però res de tot això no va interessar cap dels dos candidats a La Moncloa.
Ahir Rubalcaba i Rajoy van estar parlant llargament sobre sanitat i educació com si no fossin competència exclusiva de les comunitats autònomes. I no van ni esmentar el finançament d'administracions com la catalana, que és qui presta aquests serveis. Pacte fiscal? Ai, Mare de Déu.
ARA A PORTADA
-
«Si no afecta els interessos financers de la UE, el TJUE no pot qüestionar l'amnistia» Bernat Surroca Albet
-
L'enèsim ajornament de l'oficialitat del català a Europa comença a irritar Espanya Lluís Girona Boffi
-
-
Educació al punt de mira: sindicats, docents i oposició reclamen mesures pel fiasco del procés d'adjudicació Neus Climent
-
Publicat el 07 de novembre de 2011 a les 23:06
Et pot interessar
-
Política
Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política
El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política
Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política
Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política
El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política
La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador