La conselleria d'Economia ha rebut aquest dijous, en el marc d'una reunió extraordinària del Govern, l'encàrrec de redactar una proposta de finançament singular per a Catalunya basada en què la Generalitat gestioni tots els impostos. Aquesta és una de les qüestions que ha verbalitzat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de la trobada del seu gabinet, en la qual s'han tractat totes les carpetes vinculades a l'acord amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez. A banda del finançament, també s'han abordat la llei d'amnistia -que ja ha encetat el tràmit al Congrés dels Diputats amb l'aval de la mesa i els lletrats- i el traspàs de Rodalies, que haurà de gestionar Pere Macias com a comissionat específic per la matèria.

La proposta de finançament que ha encarregat Aragonès a la consellera d'Economia, Natàlia Mas, lliga amb el que va dir el mateix president fa dues setmanes al Parlament. En sessió de control, el dirigent d'ERC va indicar que una de les prioritats a la cambra catalana durant el 2024 hauria de ser elaborar un plantejament per tal de recaptar tots els impostos. Tant els republicans com Junts, en els respectius acords d'investidura amb el PSOE, van introduir elements sobre aquesta qüestió. En el cas d'ERC, s'ha de reunir una comissió per tractar-hi la singularitat del model català, mentre que, en el cas de Junts, en la primera trobada amb els socialistes prevista per aquest mateix novembre, hi plantejaran recaptar el 100% dels impostos.

El model de finançament està caducat des del 2014, que és quan va acabar la vigència -teòria- del que es va pactar el 2009, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i el tripartit a Catalunya. La Generalitat sempre ha fet de tractor en les sis negociacions del model, però aquesta vegada aspira a funcionar a part del règim comú, del qual forma part a diferència del País Basc i de Navarra, que tenen el concert econòmic. L'última vegada que un president va plantejar un model diferent al de la resta va ser Artur Mas amb el pacte fiscal. Es va aconseguir un consens ampli al Parlament -fins i tot el PSC hi estava a favor, tot i que es va desmarcar de la Hisenda pròpia-, però la negociació amb Mariano Rajoy va acabar embarrancant.

El finançament és una de les potes rellevants de l'acord d'ERC amb el PSOE, que va comptar amb la participació directa de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, sempre reàcia a la sortida de Catalunya del règim comú. En el pacte també s'hi va incloure la condonació del 20% del deute contret amb el fons de liquiditat autonòmica (FLA), és a dir, de 15.000 milions d'euros en total. Aquesta mesura serà extensiva per a totes les comunitats que encara deuen diners del FLA, però això no va evitar que hi hagués crítiques generalitzades contra la decisió, que permetrà a la Generalitat estalviar-se uns 1.300 milions d'euros l'any en interessos.

L'encàrrec a Economia coincideix amb la recta final de la feina interna per presentar els pressupostos per al 2024, un cop aprovat el sostre de despesa. El Govern ja s'ha reunit amb el PSC i amb els comuns, que són els grups que van validar els de l'any passat. La negociació estarà empeltada del clima sorgit de la investidura de Sánchez, que vol tenir els seus comptes en vigor durant el primer trimestre de l'any vinent. L'independentisme sempre ha condicionat l'estabilitat de la legislatura al Congrés al compliment dels compromisos adquirits, cap d'ells tan rellevant com l'amnistia, que encara s'estarà tramitant quan es parli dels nous comptes.