Eduardo Zaplana, condemnat a deu anys de presó pel cas Erial

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana li imposa 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a l'ocupació de càrrec públic, tres més per a l'exercici de la seva professió i multes per un import superior als 25 milions d'euros

Eduardo Zaplana, en imatge d'arxiu
Eduardo Zaplana, en imatge d'arxiu | Europa Press
Redacció
15 d'octubre de 2024, 12:28

L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre del govern espanyol, Eduardo Zaplana, és condemnat a deu anys i cinc mesos de presó. Així ho ha sentenciat l'Audiència Provincial de València després d'emetre el veredicte del judici sobre el cas Erial, sobre els cobraments de comissions derivades de les concessions de les ITV i el pla eòlic valencià. La sala el considera autor dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals.

A més de la condemna de presó, el tribunal li imposa 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a l'ocupació de càrrec públic, tres més per a l'exercici de la seva professió i multes per un import superior als 25 milions d'euros, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. No obstant això, el tribunal absol l'expresident de la Generalitat Valenciana del delicte de pertànyer a un grup criminal, però decreta el comís de diferents béns i quanties intervingudes durant la instrucció de la causa.

Condemnes per a sis acusats més

La sala també condemna sis acusats més a penes que oscil·len entre un any i tres mesos i set anys i mig de presó per prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals. Es tracta dels empresaris Vicente i José Cotino i Francisco Pérez López; l'advocat i assessor fiscal Francisco Grau; l'ex-cap de gabinet de l'expresident, Juan Francisco García, i l'amic de Zaplana que va actuar com el seu testaferro, Joaquín Barceló.

Els vuit acusats restants han estat absolts després que la Fiscalia retirés l'acusació per a tres d'ells o perquè no va detectar proves suficients que sustentin una condemna. Entre ells figura el també expresident de la Generalitat Valenciana José Luis Olives. La sentència, que consta de 364 pàgines, no és ferma i pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.