El Govern ha demanat al Ministeri d'Educació un augment de la dotació del Programa de Reforç de la Competència Lectora i "flexibilitat a l'hora d'aplicar els criteris d'assignació de recursos" per atendre la "singularitat del model educatiu i lingüístic català". Així ho ha assegurat la consellera d'Educació, Esther Niubó, en resposta escrita a una pregunta parlamentària de Junts publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) aquesta setmana.

Segons ha explicat el Departament a Nació, la dotació per a aquest pla de cooperació és de 10.216.809 euros en total per a tot l'Estat: va ser de 3.428.658 euros el 2024 i és de 6.788.151 euros per a aquest 2025. Ara, el Govern demana al Ministeri incrementar la part que rebrà Catalunya per poder realitzar les formacions a càrrec dels assessors LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social). L’equip d’assessors està format per personal docent dels ensenyaments d’educació primària i secundària en comissió de serveis, amb expertesa acreditada en l’assessorament, la dinamització i la formació lingüística.

El Programa de Reforç de la Competència Lectora és un programa de cooperació territorial amb despesa prevista fins al 31 d'agost del 2026. Per al curs 2025-2026, Educació té previst ampliar el nombre de centres que s'hi acullen creant noves xarxes i centrant-se en aquells centres on s'hi ha detectat "un major marge de millora". El Departament preveu que s'hi acullin uns 550 centres tant públics com concertats, en un moment en què les dades sobre comprensió lectora són preocupants.

El Departament ha demanat a l'Estat que tingui en compte "les característiques dels sistemes educatius de les comunitats autònomes que, com Catalunya, tenen una llengua pròpia que és la vehicular dels seus respectius sistemes educatius". "S'ha fet insistència en què aquesta hauria de ser l'orientació que es deriva del caràcter plurilingüe de l'Estat", va assegurar Niubó en la mateixa resposta parlamentària.

En aquest sentit, el departament ha assegurat a aquest diari que "hi ha una bona col·laboració entre totes dues administracions" i que les formacions i els materials en el marc d'aquest reforç de la competència lectora "s'han fet i es faran en català".

La taxa d'immigració no indica major complexitat

La consellera també ha explicat els factors que incideixen en l'èxit del programa de reforç de la comprensió lectora, els quals ha assegurat que "no tenen per què estar vinculats a l'origen divers de l'alumnat" sinó més aviat a factors com, per exemple, l'escolaritat en el país d'origen, la llengua materna, el coneixement o no del codi vinculat a l'alfabet llatí, el context sociolingüístic, la realitat socioeconòmica, la concentració o el repartiment d'alumnes nouvinguts en un mateix barri, entre altres.

En aquest sentit, Niubó ha subratllat que "la taxa d'immigració per si sola no indica una major o menor complexitat a l'hora de treballar les competències de comprensió lectora".

Catalunya, a la cua en comprensió lectora

La millora de la comprensió lectora és un dels reptes més importants que té Educació. Així ho van fer constar els resultats de l'informe PISA del 2023, que va revelar una davallada que va situar Catalunya amb el pitjor nivell educatiu a tot l'Estat en totes les competències examinades. Els adolescents catalans també se situen per darrere de la mitjana de països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

A més, la pitjor nota es va registrar a les proves de lectura. La valoració mitjana en aquesta categoria va ser de 462 punts, mentre que l'any 2015 es va arribar als 500 punts. Aquesta dada empitjora un escenari que ja havia advertit un altre estudi recent, el PIRLS, que situava Catalunya a la cua de la comprensió lectora de tot l'Estat.

L'últim informe PISA -centrat en la carpeta matemàtica- també va revelar que el territori de l'estat espanyol on hi ha més desigualtat entre les notes mitjanes dels alumnes més pobres i els més benestants és Catalunya.

Ara el Departament posa el focus en la comprensió lectora a partir del programa de cooperació territorial per intentar revertir els mals resultats fent èmfasi en la "singularitat del model educatiu i lingüístic català" a partir d'un grup d'experts en l’assessorament, la dinamització i la formació lingüística, en els quals el Govern confia per capgirar la situació.