Egipte viu de nou aquest diumenge una jornada de tenses protestes polítiques al carrer per exigir la dimissió del president Hosni Mubarak, que aquest dissabte va nomenar per primera vegada un vicepresident i va canviar el primer ministre. El país àrab pateix el sisè dia consecutiu d'una revolta popular que ja ha provocat la mort d'un centenar de persones i n'han deixat ferides 2.000. A la capital, El Caire, diversos edificis governamentals segueixen cremant. L'exèrcit ha bloquejat els principals carrers de la ciutat amb tancs i personal armat. A més, el govern egipci ha retirat les llicències d'emissió d'Al Jazeera , que ha alertat que continuarà informant dels disturbis i les manifestacions.

Mentrestant, les escenes de pillatge es multipliquen, i alguns ciutadans han iniciat patrulles per cobrir la manca de serveis policials, segons Al Jazeera . La televisió i l'agència Reuters informen que des de que la policia va cedir el control de les manifestacions a l'exèrcit, la manca de serveis policials als carrers ha disparat el pillatge. Per evitar els saquejos de cases i botigues, alguns ciutadans han organitzat patrulles de vigilància que, segons el corresponsal d'Al Jazeera a la zona, són poc efectives. De fet, aquesta televisió assegura que hi ha testimonis que indiquen que la mateixa policia és "còmplice" dels saquejadors.

Retirada de permisos per Al Jazeera

La situació de les comunicacions per Internet i telèfon segueix sent molt complicada, després que el règim de Mubarak tallés els serveis. De fet, Egipte ha retirat les llicències d'emissió i treball al país a la televisió àrab Al Jazeera , una de les que més informa sobre les manifestacions. "El ministre d'Informació ha ordenat la suspensió de les operacions d'Al Jazeera , cancel·lant les seves llicències i retirant les acreditacions de tot el seu personal a partir d'avui", assegura un comunicat del govern fet públic per l'agència oficial Mena.

Al Jazeera ha condemnat la decisió de l'executiu egipci, i ha indicat que continuarà informant de les manifestacions al país tot i la manca de permisos. " Al Jazeera considera aquesta acció un acte per reprimir la llibertat de premsa", ha assegurat un portaveu del canal. "En aquests moments de profunda agitació i disturbis a la societat egípcia, és imperatiu que s'escoltin totes les veus. El tancament del nostre centre per part del govern egipci pretén censurar i silenciar la veu del poble d'Egipte", ha afegit.

Pressió internacional

Durant el cap de setmana s'ha intensificat la pressió de les principals potències mundials amb el règim de Mubarak. Als Estats Units, la Casa Blanca ha demanat el respecte "pels drets universals·". Així mateix, els americans, grans aliats d'Egipte i uns dels seus principals donants, han exigit "passos concrets per avançar en la reforma política". Mubarak, que aquest dissabte va nomenar la seva mà dreta Omar Suleiman com a nou vicepresident, ha estat tradicionalment un líder protegit per Washington, però els aliats li exigeixen ara una reforma més intensa que acabi amb la violència i les protestes al carrer.

Per la seva banda, els líders europeus de França, Alemanya i el Regne Unit han emès un comunicat conjunt en què demanen a Mubarak que "eviti a qualsevol preu l'ús de la violència contra els civils desarmats, i contra els manifestants que exerceixen els seus drets pacíficament". El descontentament al carrer creix i els ciutadans no toleren el canvi de govern -que consideren un simple moviment de maquillatge-.

L'analista de la BBC a El Caire assegura que Washington i Brussel·les no toleraran que el règim egipci aturi la violència a l'estil violent de la Xina a la plaça de Tiananmen i augura que això podria precipitar una sortida del poder de Mubarak.

Tant els Estats Units com els principals estats europeus, entre ells Espanya, recomanen als seus ciutadans que no viatgin a Egipte si no és estrictament necessari. Turquia ha enviat avions de la companyia 'Turkish Airlines' per evacuar els seus ciutadans al país, segons informa l'agència Anatolian. A El Caire, un grup d'una quarantena de catalans i ciutadans de la resta de l'Estat espanyol segueixen atrapats i lamenten que, de moment, no han rebut suport dels serveis consulars espanyols.

Egipte, un polvorí per la regió

Les manifestacions i reivindicacions per un canvi polític a Egipte podrien promoure moviments similars a la regió -on predominen règims dictatorials amb poc espai per a les llibertats polítiques i amb líders com Mubarak. De fet, les pròpies manifestacions egípcies han arribat després de setmanes de mobilitzacions a Algèria i Tunísia. Els ciutadans també han sortit als carrers per protestar contra les precàries condicions de vida i la corrupció a països com el Iemen o Jordània.

De fet, el Iemen és el país més pobre del Pròxim Orient, amb una taxa d'atur del 35%. Desenes de milers de persones han protestat durant aquesta setmana a la capital del país, Sanaà, per exigir la dimissió del president Ali Abdullah Saleh. A Jordània la monarquia absolutista del rei Abdullah II veu com el país es desperta per exigir democràcia i millors condicions de vida. L'atur és d'entre el 12 i el 25%.

Un dels veïns d'Egipte, Israel, amb qui el país àrab va signar un acord de pau fa més de trenta anys, analitza amb precaució els esdeveniments a El Caire. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que les protestes 'preocupen' al govern. De fet, la màxima força de l'oposició a Egipte són els il·legalitzats Germans Musulmans, una branca propera a Hamas. En cas d'haver-hi eleccions lliures a Egipte, els Germans Musulmans podrien arribar al poder, un escenari que podria desestabilitzar els acords de pau entre el país i Israel.

Els analistes polítics del Pròxim Orient destaquen que un efecte dòmino a la zona podria acabar amb molts dels règims autocràtics, però, alhora, podria suposar un maldecap per Israel i els Estats Units, sobretot si moviments ara fora de l'espectre polític aconsegueixen el suport dels ciutadans a les urnes -tal i com va passar amb Hamas a Palestina l'any 2006.