Aquest dimarts, el consell de ministres aprovarà la desclassificació de documents del 23-F, moviment que coincideix amb els 45 anys de l’intent del cop d’estat militar de febrer de 1981. Així ho ha anunciat el president espanyol, Pedro Sánchez, que ha explicat que els papers d’aquell esdeveniment seran consultables a partir de dimecres al web del govern espanyol. Quin abast tindrà la publicació? Per què ara? I què pot aportar el nou material?
Es dona el cas que l’executiu espanyol va elaborar un projecte de llei d’informació classificada, però que es troba en tràmit al Congrés. És per això que la Moncloa ha decidit no esperar la seva aprovació, que es podria allargar si es té en compte la composició del Congrés i la dificultat de Sánchez per conformar majories. Què pot aportar el nou material? Se sap que inclou els prop de 90 lligalls del sumari i material del fons d’intel·ligència, així com també les comunicacions entre la cúpula de l’Estat i informes interns de les diferents capitanies generals.
Fernández-Miranda: "De la nit del 23-F se sap tot"
Juan Fernández-Miranda, amb molts anys de trajectòria a l’ABC i ara a El Confidencial, és un dels periodistes que millor coneix la intrahistòria d’aquell moment. Li ve de família. És el net de Torcuato Fernández Miranda, un dels noms clau de la Transició, exministre de Franco i avalador de la reforma democràtica amb Adolfo Suárez. El periodista, coautor del llibre El jefe de los espías (Roca), sobre l’exdirector dels serveis d’informació Emilio Alonso Manglano, aconsella "prudència" davant l’anunci de desclassificació. "Encara no sabem què és el que es desclassifica, però no hem d’esperar grans novetats", ressalta. "De la nit del 23-F se sap tot. I dels mesos previs quasi tot. Pel que fa al judici, crec que va ser un dels més ben coberts de la història", afegeix.
Fernández-Miranda assegura que el fet que la llei de secrets oficials estigui aturada al Congrés explica la decisió de la Moncloa de voler obrir portes i finestres. "Una decisió de la qual me n’alegro com a periodista", assenyala. També considera, però, que darrera de la decisió hi ha raons de política interna. "Com sempre amb aquest govern", remarca. "És evident que, amb aquest moviment, Sánchez intenta treure el focus d’altres temes i fer que l’atenció se centri en el passat", apunta.
Carlos Fonseca és un altre dels qui s’han capbussat en la història de l’intent del cop d’estat. En el seu llibre El 23-F, la farsa (Plaza&Janés), subratlla les llacunes de la investigació judicial, després d’haver tingut accés al sumari. Fonseca reconeix que no sap els motius pels quals ara es procedeix a aquesta desclassificació i explica a Nació que és una "bona notícia" la decisió del govern espanyol, però que n’és "escèptic" sobre el seu abast: "Desconeixem si podrem accedir a tota la documentació generada arran del cop i resten molts interrogants sobre documentació que sabem que existeix".
Documentació que se sap que existeix
Quins aspectes sobre els quals se sap que es va generar material podrien ser coneguts arran de la desclassificació? Fonseca enumera alguns episodis que resten en la tenebra. Per exemple, la transcripció de les converses telefòniques d’entrada i sortida al Congrés entre el moment de la irrupció del tinent coronel Tejero i la una de la matinada. "Oficialment no existeixen perquè el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Laína, va remetre a la investigació les posteriors a aquesta hora. Però sabem que qui era el seu segon i subsecretari d’Interior, Luis Sánchez-Harguindey, va afirmar el contrari", subratlla.
Fonseca assegura que en el sumari no figuren totes les converses de l’únic civil implicat, Juan García Carrés, que va parlar amb molta gent abans del moment de l’ocupació. L’autor explica també que el ministre de Defensa, Alberto Oliart, va assegurar en una sessió secreta al Congrés el 18 de març que s’estava investigant un centenar de civils i militars implicats en el 23-F: "No en sabem res perquè aquesta informació no es va enviar al jutge instructor".
Finalment, Fonseca es refereix als encontres conspiratius contra Adolfo Suárez que es feien a Madrid les setmanes prèvies al 23-F i que pretenien desestabilitzar-lo: "Aquí hi ha un nom clau: el periodista Luis María Ansón. Ell mateix ho ha explicat recentment amb motiu dels seus 90 anys. En aquestes reunions, amb presència d’empresaris destacats, hi eren convidats també oficials del Cesid, per la qual cosa hi ha d’haver informes elaborats. Però no en sabem res. A veure amb què ens trobem dimecres", indica.
Alfonso Pinilla, professor de la Universitat d'Extremadura i autor d'El laberinto del 23-F (Malpaso), es confessa també expectant: "Imagino que l'executiu ha triat aquest moment per desviar l'atenció d'altres aspectes, però pels qui hem investigat aquell episodi la decisió ha de ser ben rebuda". Pinilla considera que resten pàgines fosques d'aquell intent colpista: "No sabem si es va generar documentació des del Cesid, ja que una de les seves seccions, amb el comandant José Luis Cortina, hi va tenir una participació, tot i que Cortina fou l'únic imputat no condmenat. Un detall curiós".
Però Pinilla n'espera poc dels papers que puguin procedir dels serveis secrets: "Cal veure si hi ha més informació sobre l'Operació Armada, espina dorsal del cop. El que sí que podria haver és informació sobre les moltes converses per telèfon de Tejero aquella nit. I també de l'oficial Pardo Zancada, de la Brunete, que va intentar, ja de matinada, reflotar el cop i va mantenir contactes intensos amb molta gent. Caldrà estar atents". Dimecres, més respostes. I, potser, també més preguntes.
