“El caso de Gibraltar no merece una guerra pero arruina una amistad”. La frase s’atribueix al general Franco, però la podria fer seva un Mariano Rajoy que, pensant només amb les urnes, recupera ara el “¡Gibraltar español!”. El president espanyol ha expressat la irritació que ha causat a l'executiu la decisió de David Cameron de visitar avui el territori d’ultramar. Rajoy ha dit que no li agrada que el primer ministre britànic voli aquesta tarda a la badia d’Algeciras i ha recordat que “Espanya continua pensant que Gibraltar pertany al territori nacional i no al del Regne Unit”.

Gibraltar ha entrat de ple en la campanya electoral britànica i en l’espanyola. A Cameron li va bé el tema de Gibraltar perquè li facilita explicar els efectes negatius del Brexit, que podria tenir conseqüències per la vida quotidiana dels “llanitos”. Al PP li pot anar bé un conflicte diplomàtic amb Londres en vigílies del 26-J? No està tan clar. La desgana de Rajoy a l’hora de respondre Cameron és evident. Però se sap que el ministre García-Margallo és un “dur” en aquest tema. Sigui com sigui, al clam per un “¡Gibraltar español!” s’hi ha afegit avui Pablo iglesias, dibuixant una mena d’unió sagrada en defensa del sòl patri.

En una resposta a la periodista Sonsoles Onega en una entrevista per WhatsApp (“la campanya de Cameron pel Brexit ho aguanta tot? O Gibraltar espanyol?), el líder de Podem ha recordat que la seva formació ha participat en la campanya contra el Brexit al Regne Unit, per acabar exclamant: “Y por supuesto, Gibraltar español”. A pocs dies de les eleccions espanyoles, i en una campanya en què Podem ha subratllat el component patriòtic del seu missatge, Iglesias no està disposat a facilitar a Rajoy el paper de defensor de les essències pàtries.
 

Curiosa entrevista con @sonsolesonega a través de whatsapp. Y eso que somos más de telegram 😉 pic.twitter.com/KICDIiLyyL

— Pablo Iglesias (@Pablo_Iglesias_) 16 de juny de 2016

Cada visita, un conflicte

Les visites oficials britàniques a Gibraltar han suposat sempre moments de crisi diplomàtica. La que va fer la reina Isabel II el 1954 va provocar una escalada de tensió entre Londres i l’Espanya de Franco. Espanya va tancar el consolat que tenia al penyal i va prohibir cap viatge de ciutadans espanyols a la zona. Anys després, el govern va reclamar la recuperació de la sobirania davant l’ONU, cosa que va molestar molt a Londres. El 1969, Londres va reforçar l’estructura política de Gibraltar, formant-se un govern propi.

Altres visites han provocat protestes i mala maror entre els dos estats. La que van fer el 1981 Carles i Diana, prínceps de Gal·les, va ser una d’elles, i es va convertir en una festa dels gibraltarenys, amb crits contra els reis espanyols inclosos. L’any 2011, Carles va voler tornar-hi, aquest cop amb la seva nova consort, Camilla. Però després d’estira-i-arronses, amb el ministre principal gibraltareny d’aleshores, Peter Caruana, demanat sí dia també que hi anessin, i pressions de Madrid per impedir-ho, al final Buckingham va emetre veredicte i va decidir suspendre la visita.