Joan Laporta, des de la terrassa del seu despatx a la Diagonal de Barcelona. Foto: Adrià Costa

- Quatre lligues guanyades sobre set, és un 57%. Vostè n'ha guanyat la majoria .
-Doncs hauria d'haver estat un 100%. Veus, hem fallat.

- Quin percentatge d'aquest èxit li pertoca al president del Barça?
-La principal responsabilitat és dels jugadors, de l'entrenador i de l'equip de tècnics. Després ve la secretaria tècnica. i, posteriorment, la Junta Directiva, amb el president i el director general, que també hem contribuït a aquest èxit. Però la proesa és del vestidor i la secretaria tècnica, nosaltres només hem ajudat a què es pugui fer. Hi ha hagut dues fases amb dos entrenadors molt diferents, com són el Guardiola i el Rijkaard, i en totes dues ocasions hem guanyat la Champions.

- De fet, els nens d'ara es pensen que el Barça guanya sempre .
 -Ha canviat una forma de pensar del barcelonisme. De no guanyar prou a guanyar sovint. Jo crec que és bo, però ho és en la mesura que es valori la victòria com a fruit de l'esforç i del treball. De tota manera, al darrere hi ha un projecte esportiu sòlid, amb Txiki Begiristain al capdavant, que representa l'esperit cruyffista. És a dir, el gust pel bon futbol que ataca des del primer minut

- Guardiola no corre el risc de creure's el parany del culte personalitat que li apliquen tots els mitjans, els de Madrid inclosos? Més encara quan ho fan per detraure tot possible mèrit a la junta actual.
-És molt important que el Barça tingui referències futbolístiques. La meva és el Cruyff i per a les generacions d'ara probablement ho sigui el Guardiola. Quan va arribar el Frank Rijkaard també hi va haver gent que deien que l'equip va guanyar dues lligues i una Champions malgrat nosaltres. Amb el Pep també hi ha hagut gent que ha volgut fer veure que va aparèixer per generació espontània, va baixar del Mont Sinaí i ens va il·luminar a tots.

- Rijkaard i Guardiola no són contradictoris? L'un, fomentava l'autogestió del vestidor i l'altre és extraordinàriament minuciós .
-El problema és que l'autogestió funciona dos o tres anys, només. A partir d'aquí, com que porten molt de temps autogestionant-se molt...

- ... autogestionen massa coses .
-Exacte. Guardiola és metòdic i molt patidor, coneix el Barça molt i tot el que ha aconseguit és fruit de la intel·ligència i el treball. A més, la nostra fórmula futbolística és bona. Tu vas a un partit de juvenils o infantils i veus de seguida qui juga de Xavi, d'Iniesta, de Piqué o de Puyol.

- I això no dificulta l'adaptació dels fitxatges?
-Els fitxatges que venen en alguns casos poden tenir un periode d'adaptació molt llarg. Sempre hem de tenir clar que cal tenir paciència amb els jugadors que arriben aquí de fora. En d'altres èpoques el que passava és que havíem d'adaptar el joc a qui venia de fora. Doncs no, ara és al revés.

- I què passa quan qui no té paciència és el representant d'Ibrahimovic?
-El cas és que ha rectificat, i em sembla bé. Diu molt de l'Ibra perquè això no s'ho mereix ni el Pep ni el Barça.

- Cesc?
-Hem fet una oferta a l'Arsenal de 35 milions, però l'han rebutjada. No ens queda més remei que acceptar-ho. L'únic que em sap greu és que el jugador vol tornar al Barça, però no trencarem les bones relacions amb l'Arsenal per aquesta qüestió.

- Amb un full de serveis com el que presenteu, no s'entén que no hi hagi una candidatura clarament continuïsta. Qui n'és el responsable?
-Doncs potser he estat jo, que no m'hi he dedicat prou. Tot i que penso que la candidatura de Jaume Ferrer és qui representa la continuïtat d'aquesta presidència perquè, entre d'altres coses, mantindria persones valuoses en el seu càrrec, com Joan Oliver i Txiki Begiristain. Però potser no he tingut prou cura de la continuïtat del model. La pregunta no és qui l'ofereix, perquè això ho diuen tots. La pregunta és qui garanteix aquesta continuïtat, i jo crec que és Jaume Ferrer. Els altres m'han demostrat, en el decurs de tots aquests anys, quines són les seves prioritats. I uns per immadurs i ressentits, com el grup d'Alexandre Rosell, van marxar pronosticant l'apocalipsi i ja veieu: ha estat el millor periode de la història del Barça. I els altres, en els moments de màxima dificultat, van abandonar la nau, també pronosticant l'apocalipsi.

- La crítica sociopolítica al Barça de Laporta és consubstancial al projecte?
-Ho és, perquè aquest Barça es basa en el "Més que un club". Per a nosaltres no és un slogan, és una declaració de principis. Ja ho vam dir en la campanya electoral: som catalanistes. Desacomplexadament catalanistes. El Barça, per a mi, és una forma més -no l'única, esclar- de defensar els drets i llibertats de Catalunya. I ho he fet. Això, evidentment, crea contestació i conflicte ideològic. No només amb els que combaten aquest plantejament, sinó també amb els que fan equilibris amb la tesi que nosaltres som les dues coses: espanyols i catalans. Doncs no, jo sóc català i ja està. I per a mi el Barça és un club català de futbol obert al món. I això a alguns grups de comunicació que tenen seu a Catalunya però que practiquen l'espanyolisme no els ha agradat. Ni a ells ni a d'altres sectors econòmics i polítics que no han suportat que el Barça guanyés anant de club català pel món.

- Potser el problema no és la condició de català del club, sinó la poca espanyolitat. Especialment en l'àmbit internacional .
-Ens han intentat presentar com uns excloents perquè ens reclamem catalans. Però no ho han aconseguit. I la prova és que el Barça ha passat de 105 mil socis a 171 mil i que s'ha convertit en el club que té més afeccionats de tot el món. Hi ha estudis que demostren que avui el Barça té més de 220 milions de simpatitzants, de totes les creences i religions. I una evidència clara de tota aquesta universalitat és que el Barça té tractes directes amb UNICEF.

- L'acusen de fer política des de la presidència del Barça .
-Jo sempre he fet país amb el Barça, i ho seguiré fent fins a l'últim dia de mandat. Això no és política, és país. Però si l'acusació prové d'una candidatura com la d'Alexandre Rosell el dubte que se'm genera a mi és si no utilitza ell el Barça de plataforma per fer negocis, amb empreses que munta que al final estan, presumptament, implicades en casos de corrupció perseguits per cinc fiscals al Brasil. Em preocupa que faci servir el Barça per als seus negocis que estan relacionats amb el futbol. Jo he patit l'intervencionisme de Rosell en el terreny esportiu. I aquest model de Barça que es projecta al món com a club català està en perill. A aquest senyor li agradaria un Barça més light perquè sempre vol quedar bé amb tothom.

- És conscient que vostè és la principal incògnita política per a aquesta tardor?
-I ho seguiré sent mentre sigui president del Barça.

Foto: Adrià Costa