Amnistia sí, però amb condicions. I amb condicions de profunditat, sobretot per a l'independentisme Aquest és el posicionament que ha acordat la junta del Cercle d'Economia en la nota d'opinió que ha presentat aquest dijous el president de l'entitat, Jaume Guardiola. El text fa costat a la desjudicialització definitiva del procés, però sosté que ha de comportar -com han indicat públicament veus del PSOE i també de Sumar, com la vicepresidenta en funcions Yolanda Díaz- una renúncia explícita a la unilateralitat i a un referèndum d'autodeterminació que consideren "inviable". "Les reafirmacions en la unilateralitat són incompatibles amb qualsevol pacte dirigit a la normalització política. Aquesta via ja es va recórrer, i tornar-hi només provocaria més frustració i nous conflictes", assenyala el Cercle en el document.

[noticiadiari]2/264352[/noticiadiari]
Pel que fa a l'amnistia, l'entitat assenyala que qualsevol mesura de gràcia no pot obeir només a un "càlcul partidista", en aquest cas per part de Pedro Sánchez i del PSOE. "És desitjable que les mesures que es vulguin adoptar, i que s'hauran de discutir al Congrés dels Diputats, siguin el resultat d'un gran acord entre els principals partits d'àmbit espanyol i dels partits nacionalistes", radiografia el text. Això vol dir, en essència, que el PP també s'hauria d'implicar en la desjudicialització definitiva del procés. Una demanda que rarament es traslladarà a la realitat, perquè Alberto Núñez Feijóo considera "immoral" l'amnistia i ja ha anunciat mesures per frenar-la. Una de les peticions que fa el Cercle és, precisament, blindar la desjudicialització a nivell normatiu perquè pugui ser aplicada. S'ha de tenir, en aquest sentit, la "màxima seguretat" que el Tribunal Constitucional (TC) no la revocarà, perquè generaria "efectes contraris als desitjats".

Si hi ha amnistia, en tot cas, l'independentisme ha de renunciar a qüestions nuclears. La primera, a la unilateralitat, per tal que no es repeteixin dinàmiques com la del 2017, que va comportar la declaració d'independència. La segona, deixar d'insistir en la demanda del referèndum. "No es procedent insistir en un referèndum d'autodeterminació que en les circumstàncies actuals resulta inviable. Tots els actors polítics són conscients d'aquesta realitat i haurien d'actuar en conseqüència", resumeix el document. Ni ERC ni Junts han posat una votació d'aquestes característiques com a condició, però sí que demanen "treballar-ne les condicions".

I després de l'amnistia -amb tots els seus condicionats, plantejada com a "oportunitat de reforçar l'Espanya democràtica que va llegar la Transició"-, que s'ha de fer? D'entrada, un plantejament per "renovar l'encaix de Catalunya a Espanya". En primer lloc, segons el Cercle, caldria un "reconeixement del caràcter federal" de l'Estat. En mans de la Generalitat haurien de quedar competències "exclusives" en qüestions com la llengua, l'ensenyament, la cultural, el dret civil propi, l'ordenació territorial o l'organització interna de l'administració autonòmica. A partir d'aquí, caldria procedir a la "reeleboració de l'Estatut" amb la finalitat d'aconseguir una "norma bàsica consensuada" que garanteixi el marc de convivència "per a les dècades vinents".

Aquest nou model territorial no només hauria de comptar amb l'aval del PSOE, sinó també amb el del PP. "Ha de ser una proposta ambiciosa i audaç, que rescati l'esperit inicial de la Constitució del 1978 i que estableixi les bases que facilitin la convivència a Espanya en un horitzó de diverses generacions, com va esdevenir en la Transició", remarca el document, que també reclama als partits independentistes "acceptar el marc establert per la Constitució".  El Cercle, quan va fer costat als indults la primavera del 2021, no va establir cap contrapartida.
 

"Una sortida per a Catalunya, una proposta per a Espanya", del Cercle d'Economia by edicio naciodigital on Scribd