El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha detectat un augment dels discursos d’odi “neofeixistes” i “contra els catalans” a Espanya. L’òrgan, format per experts de l’ONU, ha cridat l’atenció a l’Estat per l’increment de denúncies per delictes d'odi dirigits a “les comunitats romaní, jueva, musulmana, LGBT, catalana i persones d'ascendència africana”.
En la seva intervenció inicial, l’ambaixador permanent d’Espanya davant les Nacions Unides a Ginebra, Marcos Gómez Martínez, ha reivindicat les mesures del govern en els últims anys per redreçar les mancances en l’àmbit dels drets civils i polítics, però ha admès que encara hi ha “alguns errors a corregir”.
Referència a Junqueras i Puigdemont
Hernán Quezada, un membre del comitè de drets humans de l’ONU, ha demanat explicacions a Espanya respecte a l’aplicació dels seus dictàmens sobre els casos dels líders independentistes Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
L’expert xilè ha recordat que una sentència del Tribunal Suprem del 2018 relativa a un cas de violència contra les dones reconeixia el “valor vinculant” del comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona de l’ONU. Per això, ha preguntat si aquesta posició del Suprem “s’estén també” a les resolucions del comitè de drets humans de l’ONU sobre Junqueras i Puigdemont.
El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar en dues resolucions per separat (2022 i 2023) que Espanya va violar els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, i de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, per suspendre'ls com a diputats al Parlament abans de la condemna pel referèndum de l'1-0 sense motius "raonables i objectius".
Quezada ha preguntat com es garanteix a Espanya l’aplicació de les recomanacions del comitè de drets humans de l’ONU i si existeix un mecanisme per “supervisar” l’aplicació de totes les recomanacions d’òrgans de drets humans.
Rèplica del govern espanyol
El govern espanyol ha negat que hi hagi un augment de delictes d’odi i ho atribueix a l’increment de denúncies. “Ara s’investiga més”, ha dit Carmen Girón Tomás, de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia. Cap dels membres de la delegació espanyola ha mencionat el cas dels discursos d’odi “contra els catalans", que ha destacat l’advocat nord-americà.
El Comitè de Drets Humans és l'òrgan d'experts independents que supervisa l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l’han ratificat. El grup d’experts ha celebrat aquesta tarda la primera sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya. Dijous al matí hi haurà la segona sessió i està previst que les conclusions del comitè s’adoptin el 14 de juliol. Fa 10 anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen sobre drets civils i polítics.
Qüestionament a les identificacions policials
D’altra banda, el comitè ha qüestionat les identificacions policials per perfil racial, així com la reparació a les víctimes del franquisme. També ha preguntat sobre el reconeixement de les persones no binàries i la lluita contra la violència masclista. És la primera sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a l’Estat, a què se sotmet Espanya en els darrers deu anys.
Els representants del ministeri de l’Interior han afirmat que l’ús de perfils racials per part de la policia espanyola “no és rellevant en termes percentuals” i han defensat que hi ha “tolerància zero” amb aquestes pràctiques. Si bé han admès que hi pot haver persones que tinguin “aquesta percepció”, han negat que sigui el “motiu” pel qual la policia els pari o els detingui.
