27
d'abril
de
2023, 14:38
Actualitzat:
17:31h
La primera llei d'habitatge a l'Estat ja està aprovada pel Congrés dels Diputats. Després d'anys d'una promesa sense consens polític -amb un PSOE reticent davant les pretensions més ambicioses dels seus socis, dins i fora del govern- finalmentsocialistes, Unides Podem, ERC i EH Bildu han aprovat aquest dijous la normativa que vol posar ordre al mercat immobiliari i abordar disfuncions històriques pel que fa al dret a l'habitatge. La llei inclou la regulació del mercat del lloguer en àrees tensionades -allà on els preus de l'habitatge castiguen especialment els llogaters- i acaba amb la possibilitat de fer increments anuals dels contractes en base a l'IPC, en aquest cas a tot l'estat espanyol. Aquest any es mantindrà el topall del 2%, el 2024 serà del 3% i a posteriori es crearà un índex nou que sempre serà inferior a l'IPC, per blindar-se dels efectes de la inflació.
La fórmula amb què es regularà els lloguers allà on els ajuntaments decideixin actuar sobre el mercat de l'habitatge és doble. Hi ha un tractament diferenciat per a petits i grans propietaris, que són els que tenen 5 o més propietats en una àrea tensionada. Així, en els nous contractes que es facin, els petits tenidors podran mantenir el preu actual del lloguer que tenen, però no el podran augmentar, més enllà de l'actualització permesa que substituirà l'IPC. El topall d'aquests pisos serà el preu del contracte anterior. En canvi, pel que fa als grans propietaris, aquests quedaran lligats a un índex de preu del lloguer treballat per la comunitat autònoma que no podran superar. I això implicarà baixades de preu de lloguer. Aquest instrument -l'índex de referència- Catalunya ja el té treballat i, per tant, amb la nova norma l'aplicació seria "immediata" després de rebre l'homologació per part del govern espanyol, ha anunciat la diputada Pilar Vallugera (ERC).
Alhora, també ha assegurat que totes les poblacions que amb la llei catalana van ser considerades zones tensionades de lloguer podran tornar-ho a ser, amb la nova norma estatal. També ha destacat que tant per ERC i Bildu com per als moviments pel dret a l'habitatge, una de les claus d'aquesta negociació era que a la pràctica la nova llei no fos "inaplicable". La negociació de les darreres setmanes ha intentat posar fre a aquesta discordança.
Entre altres mesures destacades que es plantegen a la nova llei, hi ha també la fixació que els honoraris a les immobiliàries sempre els haurà d'abonar el propietari. S'acabaria així amb la situació actual, que fa que els llogaters hagin d'abonar centenars d'euros a fons perdut a les immobiliàries per les gestions de llogar el pis, ha exposat el diputat Oskar Matute (EH Bildu).
Igualment, l'anunci ha anat acompanyat de crítiques del Sindicat de Llogateres, que remarca que "la imprecisió de la proposta" de regulació dels lloguers permetria que els preus "continuessin augmentant a un ritme elevat", ja que té un blindatge menys ferm que el de la regulació catalana. En aquest sentit, lamenten que l'esborrany de la llei pactada deixa escletxes per on incrementar el preu dels lloguers tot i la regulació. "Es podria esquivar la regulació molt fàcilment", exposa en un comunicat la plataforma. En concret, lamenta que, tal com està plantejada ara la norma, es permeten encariments del lloguer fent-los passar per "despeses de l'IBI", a més d'apuntar que serà difícil que els nous llogaters tinguin accés a informació veraç de quin era el cost anterior del pis on volen entrar a viure.
Alhora, argumenten que es planteja que puguin haver-hi pujades de fins al 10% addicional si s'al·leguen "reformes", però que aquests possibles increments no estan vinculats al preu o la magnitud de l'obra, sinó simplement al fet d'haver intervingut d'alguna manera al pis. "Qualsevol canvi presentat com una millora de l'accessibilitat, per petita que sigui, com una rampa o un videointèrfon" podria suposar a Barcelona o Madrid "una pujada addicional de 1.300 euros anuals", sentencien.
Alhora, també assenyalen que la possibilitat de regular i collar la figura dels lloguers de temporada -que redueixen els drets dels llogaters, disparen preus i no tenen cap control ara per ara- queda fora de la norma. La llei d'habitatge inclou cap mesura a l'hora d'evitar-ne la mala praxi. Amb tot plegat, el sindicat espera que hi hagi modificacions d'última hora. "Encara hi ha temps per a corregir els errors i fer una regulació efectiva dels lloguers", clouen.
La fórmula amb què es regularà els lloguers allà on els ajuntaments decideixin actuar sobre el mercat de l'habitatge és doble. Hi ha un tractament diferenciat per a petits i grans propietaris, que són els que tenen 5 o més propietats en una àrea tensionada. Així, en els nous contractes que es facin, els petits tenidors podran mantenir el preu actual del lloguer que tenen, però no el podran augmentar, més enllà de l'actualització permesa que substituirà l'IPC. El topall d'aquests pisos serà el preu del contracte anterior. En canvi, pel que fa als grans propietaris, aquests quedaran lligats a un índex de preu del lloguer treballat per la comunitat autònoma que no podran superar. I això implicarà baixades de preu de lloguer. Aquest instrument -l'índex de referència- Catalunya ja el té treballat i, per tant, amb la nova norma l'aplicació seria "immediata" després de rebre l'homologació per part del govern espanyol, ha anunciat la diputada Pilar Vallugera (ERC).
Alhora, també ha assegurat que totes les poblacions que amb la llei catalana van ser considerades zones tensionades de lloguer podran tornar-ho a ser, amb la nova norma estatal. També ha destacat que tant per ERC i Bildu com per als moviments pel dret a l'habitatge, una de les claus d'aquesta negociació era que a la pràctica la nova llei no fos "inaplicable". La negociació de les darreres setmanes ha intentat posar fre a aquesta discordança.
Entre altres mesures destacades que es plantegen a la nova llei, hi ha també la fixació que els honoraris a les immobiliàries sempre els haurà d'abonar el propietari. S'acabaria així amb la situació actual, que fa que els llogaters hagin d'abonar centenars d'euros a fons perdut a les immobiliàries per les gestions de llogar el pis, ha exposat el diputat Oskar Matute (EH Bildu).
Els "forats" de la proposta
També han estat els mateixos representants dels partits socis exteriors del govern de Pedro Sánchez els que han reconegut que a la llei li segueixen mancant mesures "profundes i valentes", i han lamentat la manca de canvis de fons aconseguits amb els desnonaments. Així, s'ha lamentat que, tal com va denunciar la PAH a Nació, la proposta finalment no forçarà els grans tenidors a oferir lloguer social de manera vinculant a famílies vulnerables. En aquest mateix camp, per contra, sí que s'hauria tornat a fixar una millora per evitar els anomenats desnonaments en obert, que plantegen que el jutge assenyali llançaments sense dia ni hora fixa. "Els desnonaments sense data i hora predeterminada s’han acabat", ha dit Vallugera, sobre una posició que fins ara ja constava a la llei però que els magistrats esquiven en considerar que a vegades és la manera necessària de procedir.Igualment, l'anunci ha anat acompanyat de crítiques del Sindicat de Llogateres, que remarca que "la imprecisió de la proposta" de regulació dels lloguers permetria que els preus "continuessin augmentant a un ritme elevat", ja que té un blindatge menys ferm que el de la regulació catalana. En aquest sentit, lamenten que l'esborrany de la llei pactada deixa escletxes per on incrementar el preu dels lloguers tot i la regulació. "Es podria esquivar la regulació molt fàcilment", exposa en un comunicat la plataforma. En concret, lamenta que, tal com està plantejada ara la norma, es permeten encariments del lloguer fent-los passar per "despeses de l'IBI", a més d'apuntar que serà difícil que els nous llogaters tinguin accés a informació veraç de quin era el cost anterior del pis on volen entrar a viure.
Alhora, argumenten que es planteja que puguin haver-hi pujades de fins al 10% addicional si s'al·leguen "reformes", però que aquests possibles increments no estan vinculats al preu o la magnitud de l'obra, sinó simplement al fet d'haver intervingut d'alguna manera al pis. "Qualsevol canvi presentat com una millora de l'accessibilitat, per petita que sigui, com una rampa o un videointèrfon" podria suposar a Barcelona o Madrid "una pujada addicional de 1.300 euros anuals", sentencien.
Alhora, també assenyalen que la possibilitat de regular i collar la figura dels lloguers de temporada -que redueixen els drets dels llogaters, disparen preus i no tenen cap control ara per ara- queda fora de la norma. La llei d'habitatge inclou cap mesura a l'hora d'evitar-ne la mala praxi. Amb tot plegat, el sindicat espera que hi hagi modificacions d'última hora. "Encara hi ha temps per a corregir els errors i fer una regulació efectiva dels lloguers", clouen.