Els requisits per regular els lloguers encareixen la negociació de la llei de l'habitatge

Les reticències del PSOE, que s'ha fet enrere en alguns compromisos inicials amb els socis d'esquerres, marquen el tram final d'unes converses que, per contra, han deixat de banda les polítiques de protecció contra els desnonaments

Un pis en lloguer al centre de Barcelona, en imatge d'arxiu
Un pis en lloguer al centre de Barcelona, en imatge d'arxiu | Adrià Costa
24 de febrer de 2023, 07:34
Actualitzat: 7:35h
Les converses internes per enllestir la llei de l'habitatge a l'Estat, ara sí, van de debò. Ha passat més d'un any des que el govern estatal va aprovar-ne el projecte inicial i entremig el debat ha quedat arraconat en diverses ocasions, incloent-hi les negociacions pels pressupostos. L'entrebanc des de l'inici, amb un text que ha estat impulsat per les esquerres, han estat les reticències del PSOE. Ningú se n'ha amagat. Ara, però, i malgrat els socialistes hagin tornat a tensar la corda pes esborrar alguns pactes ja adquirits, el pacte és pròxim. Diferents fonts es donen un termini d'entre dues i tres setmanes per tancar el text i, en poc temps, acabar fent realitat una regulació de lloguers ferma. A més, hi ha en joc una cobertura dels supòsits més extrems per a les famílies pobres, com la protecció davant els desnonaments sense cap alternativa.

Sigui com sigui, la llei ha d'anar molt més enllà dels lloguers. El mateix president del govern de l'Estat, Pedro Sánchez, recordava aquesta setmana al Senat la transcendència del text. Hi va reivindicar l'aposta per aprovar "la primera llei d'habitatge a nivell estatal, per convertir un dret constitucional en un dret i no en un problema". De portes endins, però, el fre el posa el seu partit, tot i tenir una gran dependència de les complicitats d'ERC i EH Bildu. En aquest pla, i amb Unides Podem com a frontissa, hi ha diversos punts concrets que protagonitzen l'estira-i-arronsa de les converses, ha pogut saber Nació. Són els fonaments de la realitat de l'habitatge durant les pròximes dècades. Les claus: com de fàcil serà decidir quines ciutats podran posar topalls al preu dels lloguers, quina finestra temporal hi haurà per aplicar la regulació, com es combatran els desnonaments i quines escletxes queden per a l'especulació.


Els requisits perquè una ciutat reguli els preus

Una de les essències a resoldre són els punts en què el PSOE s'hi havia mostrat favorable a arribar a un acord i en què ara s'ha fet enrere, després d'argumentar que la cartera d'Economia, en mans de Nadia Calviño, no hi dona el vistiplau. En reunions que s'han produït aquesta setmana, els socialistes s'han desvinculat de propostes que van al nucli de la llei. La més rellevant: la que afecta els criteris per declarar una ciutat "àrea tensa", i que s'hi pugui aplicar un topall als lloguers a través d'un índex de referència. 

El que està en joc és com d'aplicable serà, a la pràctica, la regulació de lloguers. El problema, segons exposen fonts presents a la negociació dels darrers mesos, és que el PSOE marca uns requisits massa alts per declarar una ciutat àrea tensa de preus i, amb aquesta fórmula, fins i tot ciutats com Barcelona podrien quedar-ne fora de la regulació. Això fa mesos que té indignats els moviments socials que batallen per la llei. "Els criteris del PSOE estan dissenyats perquè no es puguin regular els lloguers. Perquè sigui inaplicable", critica la portaveu del Sindicat de Llogateres Carme Arcarazo. 

En aquest cas, les forces d'esquerres havien aconseguit arrossegar el principal partit del govern espanyol. I ara els socialistes se n'han desdit a mitges. La idea era que o bé el 30% de la mitjana dels recursos familiars del municipi fos inferior al preu mitjà dels lloguers, o bé la ciutat hagi experimentat un augment dels preus superior als dos punts per sobre d'un IPC limitat fins al 2%. Al principi, el PSOE reclamava que s'haguessin de complir les dues condicions. Ara, ja està acceptat per totes les parts que només n'hagi de ser una. De moment, però, la brega és per fer una proposta que sigui aplicable a la majoria de ciutats, i és una de les darreres resistències exhibides per Sánchez. 

Aquesta última és una de les principals preocupacions d'ERC. Fonts de la formació afegeixen, a més, que altres pilars de les seves exigències són que els pisos que entren de nou al mercat del lloguer -els que estan fora per novetat o perquè hi havia algú residint-hi de compra-  s'incloguin en la regulació de lloguers i, alhora, que es fixi una finestra temporal curta per a l'aplicació de la llei. A Catalunya ja hi ha un índex de referència per als lloguers -que serà el topall que aplicarà la nova normativa- i, per tant, els republicans forcen per agilitzar al màxim el temps en què la llei sigui vigent. La idea és escurçar tant com sigui possible el marge perquè els propietaris no apugin els preus abans del nou text. Esquerra Republicana pressiona perquè el temps sigui inferior a un mes.


Els desnonaments, de moment, arraconats

I si el pacte s'ha centrat darrerament en la pugna per les condicions del futur dels lloguers, la baula feble d'aquestes converses han estat els escenaris que impacten en les situacions més crítiques: els desnonaments. Des del principi, s'havia posat sobre la taula la necessitat de protegir les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica d'aquestes expulsions judicials, sobretot en els casos en què la propietat són grans tenidors. Tanmateix, fonts al corrent d'aquest debat lamenten que l'únic que s'ha aconseguit és que la llei plantegi que abans d'introduir una demanda per desnonament -sigui gran o petit propietari- s'obri un període de mediació, sense que s'aprofundeixi en les garanties d'aquest tràmit i que, si acaba sense acord, permetrà l'avenç de les denúncies per impagament de lloguers o execució hipotecària. 


Aquesta situació és especialment alarmant per a moviments com la PAH, que fa temps que adverteixen que la crisi social -acompanyada de la pujada dels tipus d'interès en el món hipotecari- que quedarà quan finalitzin les moratòries de desnonaments. En aquest sentit, el portaveu de la plataforma Santi Mas de Xaxàs censura que el PSOE s'estigui tancant en banda a qualsevol proposta en què les famílies vulnerables aconsegueixen accedir a un lloguer assequible. Ni per la banda d'obligar els grans tenidors, ni per la de proposar que l'administració pública se'n faci càrrec d'una part, tal com es fa al País Valencià amb l'aval del Tribunal Suprem.

"S'està deixant fora d'una llei de l'habitatge les persones en una situació d'emergència més alarmant", clou l'activista. També recorda que recentment dos relators de les Nacions Unides (ONU) advertien que l'estat espanyol ha acollit "molts desnonaments" i que cal aprofitar "l'oportunitat" per fer minvar el nombre de famílies vulnerable que afronten desallotjaments.

En aquest sentit, un dels punts en què sí que s'ha avançat és en deixar per escrit a la nova llei que els desnonaments necessiten serassenyalats sempre amb una data i hora concreta. Tanmateix, això ja ho marca la llei i ja s'ha retocat prèviament per deixar-ho més clar, si bé els jutges continuen argumentant que poden executar els anomenats "desnonaments amb data oberta" en els casos en què es preveu resistència veïnal. Amb aquesta nova reforma, s'intentaria acabar de donar per enterrats aquests supòsits que obren una finestra de quinze dies per fer el llançament judicial i no permeten saber el dia en què es farà fora de casa la família afectada.

Altres serrells que marcaran el tram final de pressió

Més aspectes que queden per polir són les justificacions, de nou pel que fa als lloguers, que podrien utilitzar els propietaris per apujar les mensualitats amb un nou contracte. En aquest sentit, es planteja un creixement d'un màxim del 10% respecte al preu anterior. Ara bé, el que es vol afegir, per evitar pujades arbitràries, és que aquests increments de preu s'hagin de justificar aportant les factures de les obres fetes. I que, per tant, els augments de la renda tinguin relació amb la millora que s'ha fet del pis.

En la mateixa línia, també s'està pressionant el PSOE perquè accepti que les pujades interanuals del preu del contracte per actualització de l'IPC quedin fixades a un màxim del 2%. En un cert moment, els socialistes van plantejar que això es quedés en el 3%. A l'últim moment, però, han retirat aquest plantejament. També serà clau la negociació sobre qui ha de pagar els honoraris de les immobiliàries, ja que es vol evitar que floreixin les trampes perquè a la pràctica aquests càrrecs els assumeixin els llogaters. 



Tema a banda són els lloguers de temporada, una de les escletxes més evidents per on molts propietaris podrien intentar burlar la regulació de lloguers. Actualment, ja s'ha convertit en una via per apujar els lloguers i retirar pisos del mercat de l'habitatge habitual, tal com va explicar Nació la setmana passada. De moment, però, els socialistes no es mouen.