Gràcies a Wikileaks, a través del diari El País, sabem que el consolat a Barcelona dels Estats Units té un interès real en la política catalana. Allà hi podem llegir unes descripcions bastant aproximades dels partits, curiosament amb poca distorsió derivada de l'habitual filtre madrileny. Consideren que el PP català manté posicions polítiques ben poc "populars" i que CiU basa la seva oferta a partir de posar l'accent en "el dret a l'autodeterminació i en reclamar, vagament, una Catalunya sobirana a Europa en el segle XXI". De la mateixa manera, el cònsol Robinson preveia "temps difícils" per a la direcció d'ERC per la dificultat de compaginar les demandes de les seves bases i la política real del tripartit. Bé, tot bastant obvi.

En canvi, el consolat EUA es torna boig intentant interpretar quina és l'estratègia del PSC. Considera que el famós "te queremos, José Luis pero queremos más a Cataluña" és una declaració "separatista" i no acaba d'entendre les baralles pel finançament entre els socialistes Castells i Solbes. Desorientat, el funcionari nordamericà manifesta una perplexitat final: "¿Per què els socialistes catalans lluiten amb el PSOE prioritzant allò català per sobre d'allò socialista?". I l'única resposta que se li acudeix és la relació entre el PSC i... els bisbes.

El cas és que, sense necessitat d'informes -ni de bisbes-, l'electorat socialista ha tingut la mateixa sensació que el cònsol dels EUA. El PSC no ha tingut una estratègia nítida, ni tan sols comprensible durant els seus anys de govern. Ha pactat un Estatut, però l'ha esmenat; ha fet president Maragall, però l'ha substituït per Montilla; ha anat a la manifestació del 10-J, però n'ha marxat corrents... El mareig és tan gran que, en acabar de llegir l'informe, qualsevol té la sensació que Todd Robinson hauria votat CiU.