Tota pagada i cofoia, la cap de llista de Ciutadans a l'alcaldia de Barcelona, Carina Mejías, ha proclamat que la seva formació ha estat la "primera força constitucionalista de Barcelona" -és a dir, unionista-, afirmació feta com un mèrit que, en el millor dels casos, només es pot interpretar en clau de revenja sobre un PP del qual la mateixa Mejías havia format part. Perquè amb els números a la mà, és evident que aquest 'constitucionalisme' ha punxat a Barcelona de forma notòria.

Vejam, a partir de l'afirmació de Mejías s'entén que només Ciutadans, PSC i PP són forces constitucionalistes i la resta doncs, no ho són. Això vol dir que aquests tres partits, amb l'escrutini al 99,84 per cent, han sumat aquestes eleccions 205.536 vots, un 29,38% i 12 regidors. Fa quatre anys les tres mateixes forces van sumar, atenció, 250.410 vots, un 41,32% i 20 regidors. Una caiguda en tota regla que contrasta amb les dades assolides pels partits independentistes -CiU, ERC i CUP-, que diumenge van sumar 287.805 vots, un 41,15% i 18 regidors, quan el 2011 van treure 219.855 vots, un 36,27% i 16 regidors. Si les xifres ja apunten clarament a un augment de l'independentisme i a una reculada de l'unionisme -de dotze punts!-, la suma de BComú en el bloc favorable al dret a decidir deixa els 'constitucionalistes' relegats a una clara minoria.

És més, davant la demagògica apropiació de l'abstenció del 9-N, segons les quals aquells mateixos partits s'arrogaven la representativitat dels que no van voler participar, aquest cop, amb tots els ets i uts legals queda clar que l'unionisme no arriba ni a un terç de la població, perquè la resta, clarament, els ha donat l'esquena votant altres formacions. Per tot això Carina Mejías fa un paper molt dubtós quan es dóna per satisfeta de ser el primer partit constitucionalista, perquè és exactament el mateix que celebrar haver estat el primer del grup perdedor.