El cara a cara ha posat encara més en entredit els blocs electorals. Foto: TV3El “culebrot” sobre la no emissió del cara a cara entre Mas i Montilla ha posat encara més en qüestió els blocs electoral i el tractament que els mitjans públics fan de la campanya. Més enllà del debat, que totes les fonts consultades tenien clar que no es podria realitzar, els professionals dels mitjans públics reiteren la necessitat que els criteris informatius siguin els únics que es tinguin en compte a l'hora d'aborda la informació electoral.
Pilar Antillach, vocal del Col·legi de Periodistes, considera “coherent” la decisió de la Junta Electoral Central. “En els darrers anys han actuat seguint els acords dels partits, ara no s'esperava una excepció” explica a Nació Digital. Antillach, que subratlla que fa les declaracions a títol personal, considera que en el cas del cara a cara “amb el pecat porten la penitència”. “Els hi hauria de servir perquè vegin que l'actual sistema no té sentit” afegeix.
Des del comitè professional de TV3 lamenten que en aquest cas els partits s'hagin volgut atribuir les funcions de la direcció de l'empresa a l'hora d'organitzar el debat. Tampoc entenien com després de patir les “rígides cotilles” dels blocs electorals els mateixos partits ho poguessin trencar unilateralment. “Vivim en una situació d'estat d'excepció tutelada per la Junta Electoral Central i els òrgans de govern de la CCMA” afegeixen.
Desapareixeran els blocs electorals?
La percepció dels professionals dels mitjans públics és que en els darrers anys s'ha avançat. “Fa un temps ningú sabia què era un bloc electoral i ara la limitació esdevé un argument pels programes d'humor” explica Pilar Antillach. En aquest sentit considera que en una època on hi ha desenes de mitjans de comunicació i que la xarxa té tant protagonisme “no es poden posar portes al camp”. Per tot plegat es mostra convençuda que els blocs cauran tard o d'hora ja que, a més, es tracta d'una excepció de l'Estat espanyol respecte els altres estats europeus.
En una mateixa línia s'expressen les fonts del comitè professional de TV3 consultades per aquest mitjà però sent conscients que “no serà d'avui per demà”. Menys optimista s'expressa Gonçal Calvo, president del comitè de Catalunya Ràdio, que considera que si el Tribunal Constitucional –hi ha un recurs presentat per part de diverses col·legis professionals- no ho tomba els blocs continuaran anys i anys. De fet Calvo recorda que a nivell espanyol es podria ampliar l'obligació dels blocs a la televisions privades i que l'esborrany de la Llei electoral catalana també els volia incloure.
