Alfred Bosch, en un moment de la seva intervenció. Foto: QS/NDEl Museu d'Història de Catalunya ha estat l'escenari escollit per commemorar el tercer aniversari de la consulta sobre la independència de Catalunya que es va celebrar a Barcelona el 10 d'abril de 2011. El mateix lloc on es va muntar el centre de comandament de la primera jornada de votació que es va organitzar a la Barceloneta. Un recordatori que ha servit per presentar aquella consulta com un exemple referent en el procés polític en el que viu immers Catalunya.
De fet, les referències a les dificultats, a les pressions, al joc brut i a l'argumentari contrari a la consulta d'aquells temps, tan pròxims en el temps i tan llunyans en la memòria, han evidenciat que el camp no ha canviat tant, però sí les circumstàncies i els jugadors.
“Ens deien que no podíem votar, que això trencava la societat, que era antidemocràtic... i mireu... mireu on som ara!”, ha reflexionat el llavors portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch. De fet, l'actual cap de files d'ERC al Congrés, ha explicat una anècdota que dibuixa la importància simbòlica d'aquella consulta. Bosch ha recordat que quan Heribert Barrera va votar va confessar que ara ja “podia marxar tranquil”. “D'aquell pensament vam treure el lema 'tenim pressa'”, ha apuntat.
L'acte ha comptat amb les intervencions de Muriel Casals, Toni Albà o Ignasi Termes que rememoraven les amenaces, o les tupinades que, per exemple, orquestrava l'aparell administratiu de l'Ajuntament de Barcelona, en aquells temps en mans de Jordi Hereu. Al capdavall, va ser un el punt màxim de l'assaig general del que passarà a finals d'any. “Era, com és ara, una qüestió de democràcia, i com va passar el 10-A passarà el 9-N, que votarem”, ha sentenciat Bosch en el dolce far niente del que va ser aquella nit d'abril. La nit que un president independentista va poder votar independència.
