El palau de Congressos de Barcelona, ple. El palau de Congressos de Barcelona, ple.
Rivera, amb membres de Movimiento Ciudadano, Foto: QS/ND El Palau de Congressos de Barcelona ha acollit aquest dissabte la presentació d'una plataforma previsible. Un invent polític revestit de reformisme per enquadrar l'unionisme espanyolista a Catalunya que ha decidit demanar "reforços a Espanya", és el Movimiento Ciudadano que lidera Albert Rivera. Un instrument per fer el salt a Espanya aprofitant la comunió que suposa aturar l'indepedentisme.
Poc més d'un miler de persones, precisament al mateix lloc on l'Assemblea Nacional Catalana va fer el seu primer acte constituent, s'han concentrat en un acte sobri, amb formes hipercontrolades. Un format entremig d'un concert unplugged i un documental de Sense Ficció, de mínima parafernàlia però de contundència, duresa i, a voltes, estridència en el contingut.
Els gallecs que parlen castellà
Més enllà de l'argumentari habitual com que als patis de les escoles obliguen a parlar en català o que a les classes d'història els professors defineixen Jaume I com un senyor que la tenia llarga i el rei castellà petita i sense gràcia, se n'han dit moltes i de grosses i també pel públic se n'han escoltat de gruixudes.
"Los gallegos cuando salen de Galícia hablan en español", deia un xicot mudat a un grup de joves més mudats encara. "El nacionalisme català té un substrat d'etnicitat", sentenciava un home de mitjana edat amb una vehemència assajada. "A los independentistas ni así", assegurava un altre assenyalant amb el dit un tros d'ungla d'un altre dit mentre es mossegava el llavi inferior amb una ràbia continguda.
Una veu en off, profunda i agraïda, ha advertit que l'acte començava. Tothom ha fet cas. S'han assegut i s'han tornat a aixecar per aplaudir Rivera i els seus acompanyants. Els sospitosos habituals que a la vista de les enquestes dibuixen somriures de la satisfacció de la feina ben feta. L'exministre Antoni Asunción, la nomenclatura de C's, el periodista Juan Carlos Girauta, l'advocat José Maria Fuster Fabra, la periodista Anna Grau, Arcadi Espada, Carloa Punset, Alberto Castillón, Ferran Martorell, o Javier Nart i Tomàs Guasch en versió plasma, entre molts altres.
¡Quitad las manos de nuestra libertad!
Juan Carlos Girauta no ha fallat al seu públic. "¡Quitad las manos de nuestra libertad! ¡Viva la Constitución! ". L'èxtasi ha sollevat encara més les ànimes inflades del nou espanyolisme, una complexa amalgama de progresia i liberalisme, però desamparat d'arrelament. Girauta ha obert el foc amb un clar "Se acabó. Hasta aquí hemos llegado ". A partir d'aquí ja saben que tot és possible.
Després de Girauta, José Maria Fuster Fabra, un prestigiós advocat, amb un passat polític poc exemplar i actualment defensor de quatre dels Mossos imputats pel cas Benítez. Fabra ha repassat els seus cognoms -però no pateixin perquè no són etnicistes- per justificar el seu unionisme desacomplexat. " No estoy contaminado por más sangre española que la catalana que corre por mis venas ”, ha declamat amb entusiasme Fuster Fabra davant el frenesí d'un públic convençut que té camp per còrrer. "Plantemos cara a los que quieren parar el país una semana. Basta ", ha acabat l'advocat.
Arcadi Espada no ha fallat. Amb aquell to murri, descarat, d'un tipus acostumat a pensar mentre exhala el fum de la literatura, ha evitat burxar en l'independentisme i ha carregat amb solvència contra Rosa Díez. "Es carne de nuestra carne, sangre de nuestra sangre pero hace narcicismo de la diferencia" , ha dit hàbilment Espada davant un públic que estima una homogeneïtat que la mateixa condició humana, natural i de les coses no pot existir.
"El pedigrí Punset"
Però han estat dues dones les que han emès els missatges potser més perillosos per jugar temeràriament amb la fal·làcia. Coral Punset, filla del prestidigitador televisiu de la ciència i d'un currículum extraordinari, Eduard Punset, ha recordat que va nèxier a Washington que viu a Madrid i que té "cognoms catalans de moltes generacions". Sant Tornem-hi amb el cognoms. Ha dit que té "pedigrí català". Buf.
Ella, la Coral, ha menystingut els nacionalismes perquè ella no té més nació que el canvi climàtic i la superpoblació. Potser per això ha deixat clar on viu i on va nèixer, perquè potser per a ella, la gent que va néixer a la Guinegueta i volen la independència són incapacitats socials víctimes de la minusvalidesa que genera la misèria d'haver d'agafar el metro i haver après matemàtiques amb la immersió ."No nos rendiremos jamás ante el nacionalisme más rancio y reaccionario" , ha deixat dit.
"Casco para vivir en Cataluña"
Anna Grau, a l'acte d'aquest matí. Foto: QS/ND Un altra que s'ha vantat dels cognoms ha estat la periodista Anna Grau que ha desbordat l'aforament amb acusacions brutals contra un suposat deliri independentista que assegura patir constantment. "Estoy en un lugar donde puedo decir que soy catalana y española sin llevar casco" , ha clamat per definir la plataforma entre el fervor d'un públic que li ha atorgat el paper de víctima.
Grau ha assegurat que ha "hagut de demanar ajuda a Espanya per ser catalana i espanyola". Ha carregat contra el catalanisme que l'ha amarat tant anys. "Ja en tinc prou, estoy hasta la gorra del España nos roba, de decir cada dia que perdí la guerra civil ", ha cridat. Perquè per a Grau, " Cataluña es como la Cuba castrista, los más listos se van a Miami y los que no lo son tanto se quedan " . I així ha beatificat a Rivera per fer política " nacional en Cataluña y desde Cataluña ". " Se lo agradezco ", ha deixat clar. " Nunca hubiese imaginado que pediria refuerzos a España para ser catalana y española ". Aplaudiments.
I per si en quedava cap dubte, Rivera ha tancat l'acte amb un " queremos una sociedad de valores, no identitaria. Desde la razón, rehuyendo el enfrentamiento ". Potser ha estat un aclariment. No fos cas que algú hagués interpretat una altra cosa. El No, doncs, ja ensenya alguna cosa més que la poteta.
