Mentre la justícia argentina persegueix els jerarques franquistes, a Madrid la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) organitza actes públics de desgreuge contra els encausats, com els exministres Licinio de la Fuente i José Utrera Molina, sogre d'Alberto Ruiz Gallardón. Més de dues-centes persones van assistir a l'acte, convocat a principis d'aquest mes de desembre, tot coincidint amb la data de naixement del dictador.
Així, sota la presidència de Carmen Franco, Duquessa de Franco, es van atorgar diplomes i reconeixements a personatges públics com l'actriu i cantant madrilenya Nati Mistral i a organitzacions com l'Associació Nacional de Combatents Italians a Espanya o la Unió Militar Russa, definida com a "l'associació dels russos blancs combatents a la nostra Croada d'Alliberament Nacional".
L'homenatge als combatents feixistes i tsaristes va fer que, en la cloenda, sonessin l'himne italià i el dels russos blancs abans que l'espanyol "el qual van cantar tots els assistents amb la lletra de Pemán": ¡Viva España! Alzad los brazos hijos del pueblo español...
La FNFF està reconeguda legalment com una entitat que fa una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit.
El franquisme es reivindica
La Fundació Nacional Francisco Franco homenatja els exministres encausats per la justícia argentina per crims contra la Humanitat
ARA A PORTADA
Publicat el 25 de desembre de 2014 a les 18:05
Et pot interessar
-
Política
La futura fiscal general lamenta la «profunda ferida» oberta per la condemna a García Ortiz
-
Política
L'obsessió del govern Mazón contra el català va retardar encara més l'alerta de la dana
-
Política
Els Comuns asseguren que la relació entre Junts i el PSOE és «estable»
-
Política
Sánchez i Puigdemont, temps de descompte
-
Política
Illa ofereix Barcelona per acollir una cimera de regions sense estat a Europa i Llatinoamèrica
-
Política
Junqueras insta PSOE i Junts a dedicar els esforços a servir la societat i no a «baralles i reconciliacions quotidianes»

