Els diputats del PPC, sortint del Parlament després d'haver votat contra la Declaració de Sobirania. Foto: Oriol Campuzano.

L'espanyolisme, unionisme o constitucionalisme, segons la terminologia que cadascú prefereixi, no es troba gens còmode amb el debat que actualment centra l'interès de la majoria de catalans: el procés d'independència endegat l'Onze de Setembre. Tan poc còmode que, facin el que facin els seus representants al Parlament, aquests corren el risc de ser criticats per una o altra facció. La sortida dels diputats del Partit Popular Català (PPC) del Parlament just després d'haver votat en contra de la Declaració de Sobirania ha generat un notable debat en l'incipient "front del no".

Segons que reconeixen fonts populars a Nació Digital, hi havia qui els exigia que els diputats abandonessin els seus escons ja abans de la votació, perquè entenien que, fins i tot votant-hi "no", donaven un plus de legitimitat al procés català. Finalment, després de debatre-ho en el si del grup parlamentari, el PPC va decidir votar i, immediatament després, sortir de la cambra, com va acabar fent. "La política són gestos, i aquest en va ser un", es reconeix des de la formació. En tant que càrrecs electes, no es va creure adient boicotejar la votació, però sí que era evident que havien de donar algun caramel a la seva parròquia més intransigent.

La sortida de l'hemicicle va contrastar vivament amb la dels diputats de Ciutadans (C's), que també van votar contra la declaració però que en tot moment es van quedar asseguts als seus escons. De fet, Albert Rivera reconeix que la decisió dels diputats populars el va "sobtar". "No vam entendre que votis i te'n vagis. Nosaltres vam votar en contra i ens vam quedar, perquè estàvem votant, i precisament perquè tan legítim és votar no com votar sí", assegura, sense voler entrar més a fons en la crítica a un partit amb qui, més tard o més d'hora, calcula que s'haurà d'entendre en l'estratègia nacional.

Mentrestant, la imatge dels populars baixant les escales abans d'haver-se conegut els resultats de la votació quedarà per a la història. En el fons, els dubtes sobre com plantar cara al procés català des de Barcelona mateix, més enllà de les maniobres que pugui fer l'Estat.