Debat intens al Congrés després de la intervenció del ministre d'Exteriors José Manuel Albares per informar sobre el canvi de posició d'Espanya al Sàhara, que ara dona suport al projecte del Marroc d'autonomia per a l'excolònia. Aquest gir suposa un canvi radical en la que ha estat la línia fixada pels diversos governs, que fins ara favorable a una solució dialogada en el marc de les Nacions Unides i que inclogués un referèndum d'autodeterminació del poble sahrauí. Aquest dimecres, en la comissió d'Exteriors, s'ha escenificat una estranya coincidència entre les forces que van votar la investidura de Pedro Sánchez i el bloc de dretes pel que fa al Sàhara. 

En la seva intervenció, Albares ha definit el Marroc com un "aliat imprescindible" i s'ha referit a la necessitat de posar fi per sempre als conflictes entre tots dos estats. "Cal construir una nova relació i l'abstenció de tota decisió unilateral", ha dit el ministre. "No es tracta només de tancar l'última crisi sinó d'obrir una nova etapa", ha afirmat. Ha establert la lluita contra la immigració il·legal (el 80% prové del Marroc) com un element essencial d'una nova relació, com també la lluita antiterrorista. "El que es busca -ha afirmat- és acabar amb les màfies que trafiquen amb éssers humans". 

Albares ha explicat la importància del vincle amb el Marroc, tercer país exportador d'Espanya fora de la UE. Ha anunciat que viatjarà a Rabat el proper 1 d'abril i que és imminent la reobertura de totes les connexions terrestres, marítimes i aèries amb el Marroc, inclosa l'operació Pas de l'estret. Ha assegurat que l'únic objectiu de l'executiu és "defensar els interessos dels espanyols" i que Espanya ha estat "espectador" del conflicte del Sàhara durant 47 anys. Ha reiterat que continuaran donant suport a les Nacions Unides com el marc en què cal resoldre el plet i que Espanya seguirà donant suport als camps de refugiats sahrauís. Albares ha repetit que Espanya continua compromesa amb les Nacions Unides i que donaran suport al nou enviat de l'ONU per al Sàhara, Staffan de Mistura.

Les paraules d'Albares no han mogut la posició de la resta de forces polítiques, molt contundents en les seves intervencions. Gerardo Pisarello, d'Unides Podem, ha advertit de no confondre la raó d'Estat amb la raó d'estable, i ha tingut paraules d'elogi cap a l'exministra González Laya, a qui el gest d'acollir el líder del Polisario li va costar el càrrec. Ha subratllat el fet que els EUA ja ha superat Algèria com a proveïdor del gas, però ha advertit que els algerians continuaran sent necessaris per al subministrament energètic d'Espanya i de la UE. "La realpolitik, la política real, també ha d'incloure valors", ha dit. 

Albert Botran, per la CUP, ha definit el canvi produït com a  "traïció" i "irresponsabilitat" com a antiga potència colonial. S'ha referit a la repressió marroquina després de 46 anys d'ocupació i ha assenyalat els motius de fons, que van de la pesca al control de la immigració. "S'ha fet un acord amb el Marroc simplement perquè controli la immigració provinent de l'Àfrica", ha dit. Ha defensat el referèndum d'autodeterminació com a única via per superar el conflicte i s'ha preguntat si la realpolitik és donar l'esquena a la comunitat internacional i enfrontar-se a Algèria.  

"Senyor ministre, aquí es ve abans", ha dit Aitor Esteban, del PNB, qui ha reclamat que sigui Pedro Sánchez qui doni explicacions. Esteban ha ridiculitzat l'afirmació que Rabat sigui un "soci fiable": "Vaja soci fiable, que va filtrant cartes!". El dirigent basc ha assegurat que amb la seva decisió, Espanya "trenca amb les resolucions de l'ONU". Ha acusat la Moncloa de fer seu el discurs de Donald Trump en el Sàhara, que tant van criticar els socialistes fa poc més d'un any. "Que parli el poble sahrauí", ha reclamat.

Sergi Miquel, del PDECat, ha titllat l'actuació de l'executiu espanyol amb el principi "és la realpolitik, amic", tot dient que les resolucions de l'ONU propugnen una solució "acceptable per a totes les parts". Miquel ha preguntat a Albares si entre aquestes parts estan Algèria i el Front Polisario. I ha demanat explicacions sobre com quedaran les relacions amb Algèria.

Per ERC, Marta Rosique ha recordat que l'opacitat ha estat una de les característiques de la política espanyola amb el Marroc. Ha afirmat que Madrid continua la política inaugurada pels Acords de cessió del 1975. "Les relacions amb el Marroc és un llegat més del règim del 78", ha dit la diputada republicana, que ha acusat l'executiu de vulnerar la integritat territorial del Sàhara: "Mentre diuen defensar la sobirania d'Ucraïna, vulneren la del Sàhara".   

Per Bildu, Jon Iñarruti ha incidit en què el canvi de posició d'Espanya es produeix en un moment d'enorme conflictivitat internacional i ha criticat que no s'hagi informat els socis de coalició ni les forces polítiques que van votar la investidura.  

Pel PP, María Valentina Martínez Ferro ha subratllat que la posició mantinguda sobre el Sàhara en les darreres dècades és de les poques que havia aconseguit un consens de gairebé totes les forces polítiques, i que això s'ha trencat per part de Sánchez. Ha criticat que s'hagi conegut finalment el contingut sencer de la carta de Sánchez a la Casa Reial marroquina per una filtració a El País i ha preguntat qui la va redactar. 

Només el PSOE ha fet costat a Albares. Sergio Gutiérrez, en nom del grup socialista, ha assegurat que la posició espanyola no ha experimentat un gri radical i que ja el govern de Mariano Rajoy s'havia replantejat un acostament al projecte d'autonomia sahrauí propugnat pel Marroc.

El canvi brusc de posició d'Espanya respecte al Sàhara ha creat un esvoranc entre la Moncloa i les forces d'esquerres que donen suport a l'executiu. L'oposició de dretes, però, amb el PP al davant, també ha escomès durament contra Pedro Sánchez. El fet que el canvi de posicionament s'hagi conegut a través d'un comunicat emès per Rabat, que ha donat detalls de la carta de Sánchez al rei Mohamed VI, ha encrespat més socis i oposició.