El Govern no veu amb bons ulls que es faci referència a "minoria nacional" per parlar de Catalunya. Així ho ha traslladat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, en la roda de premsa d'aquest dimarts després de la reunió del consell executiu. Campuzano ha dit que parlar de "minoria nacional" és un "plantejament equivocat", perquè Catalunya "és una nació" i no pas un grup de ciutadans amb característiques específiques que resideixen en un altre estat, com podrien ser "russos de Letònia" o els "hongaresos de Romania".

Aquestes declaracions de Campuzano s'han d'entendre en el marc de les negociacions de Junts amb el PSOE. Aquest cap de setmana, La Vanguardia publicava que les converses giraven al voltant del reconeixement dels catalans com a "minoria nacional" per part de l'Estat. Aquest plantejament l'ha fet sovint l'advocat Gonzalo Boye en el marc de les caues judicials a Europa, i que ara té un paper rellevant en les negociacions. "Catalunya no s'ha reivindicat mai com a minoria nacional, sinó com a nació", ha recordat el conseller, i és precisament per això que aspira a la independència.

En clau d'investidura, la portaveu, Patrícia Plaja, ha tret rellevància a l'acord entre el PSOE i Sumar. "Es donava per descomptat", ha dit. En aquest sentit, ha advertit als socialistes que si volen que aquest acord es pugui materialitzar hauran de complir els compromisos amb Catalunya. En concret, això vol dir lligar els vots d'ERC i Junts perquè Pedro Sánchez pugui revalidar la Moncloa. Les condicions que posen els republicans, i també el Govern, passen per l'amnistia, avenços en les condicions per exercir l'autodeterminació, culminar el trapàs de Rodalies i acabar amb el dèficit fiscal. "Estem lluny", ha reblat Plaja.