30
d'octubre
de
2017, 22:15
Actualitzat:
31
d'octubre,
14:28h
Aquest dilluns havia de ser la jornada en què, després de la intensa activitat de divendres i el parèntesi del cap de setmana, les institucions catalanes i espanyoles havien de moure fitxa però el Govern es resigna a un paper simbòlic. A canvi, i davant la pressió judicial de l'estat, encamina el camí de l'exili amb el president al capdavant i mira d'agafar embranzida pel pols del 21-D, que pretén que ajudi a consolidar a la República.
Amb la independència formalment proclamada, s'esperava que la Generalitat comencés a desplegar el funcionament d'una nova República i desgranés l'estratègia a seguir per evitar l'aplicació per part d'Espanya d'un article 155 que de facto suspèn l'autogovern mentre s'encarava el desafiament electoral de les eleccions convocades per Mariano Rajoy el 21-D.
En aquest sentit, la Fiscalia espanyola no ha decebut i ha presentat una querella per rebel·lió, sedició i malversació contra Carles Puigdemont, la resta del Govern, Carme Forcadell i els altres diputats sobiranistes de la mesa del Parlament. Una mesura que amenaça com una espasa de Dàmocles, ja que, malgrat que no va acompanyada de mesures cautelars de presó, es pot activar en qualsevol moment si els polítics amenaçats mantenen el full de ruta com a Govern o des de la cambra. Per això, l'independentisme ha optat per una estratègia de replegament i, lluny d'una nova ofensiva, s'inclina per una de més conservadora que passa per assumir de manera progressiva que es presentarà a les eleccions i, fins llavors, intenta preservar els seus dirigents fora de la presó, fins i tot amb una eventual petició d'asil a Bèlgica que els permeti seguir políticament actius.
En aquesta guerra de trinxeres actual, entre la independència plena i les institucions intervingudes, tot apunta que la Generalitat aspira a retenir posicions i mantenir en l'imaginari la República catalana proclamada divendres, fonamentalment retòrica i sense capacitat per imposar-se i consolidar-se internament i a nivell internacional. Evitar que el 155 l'esborri del mapa i guanyar temps per avançar en un futur breu sembla ara l'opció més realista en els despatxos dels governants catalans. Oriol Junqueras ja va avançar diumenge que els propers dies caldrà prendre decisions "que no sempre seran fàcils d'entendre", però el cert és que no han transcendit massa detalls sobre l'estratègia a seguir per aconseguir-ho i el desconcert és elevat mentre es deixen sentir les primeres crítiques per la improvisació.
Possible petició d'asil
I és que els interrogants han estat la tònica general de la jornada, que s'ha accelerat al migdia quan s'ha conegut que Puigdemont havia viatjat a Brussel·les acompanyat de cinc consellers -Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Toni Comín, Meritxell Serret i Dolors Bassa- per tal d'estudiar diferents opcions legals, entre elles l'asil polític, i seguir internacionalitzant la causa catalana aprofitant els altaveus de la capital comunitària. Els dirigents governamentals han anat primer en cotxe a Marsella i, des d'allà, han agafat un vol cap a la capital belga. L'opció de demanar asil en aquest país, seu de les institucions europees, feia dies que sobrevolava el nucli dur del Govern i també les reunions de l'estat major del procés, però també hi ha sobre la taula la figura de l'euroordre, que podria dificultar una eventual petició d'extradició per ser jutjats.
El president de la Generalitat va dinar diumenge amb el seu advocat, Jaume Alonso Cuevillas. Al llarg del cap de setmana s'ha perfilat l'estratègia independentista, de la qual la CUP no en coneixia els detalls perquè no s'ha tornat a reunir amb el Govern des del passat divendres. De fet, la immensa majoria dels consultats -portaveus oficials, dirigents propers als consellers, cúpules dels partits- assegurava no conèixer els detalls de l'operació. "Anem tan perduts com vosaltres", reconeixien des d'una conselleria.
Els interrogants són molts a hores d'ara. Els cinc consellers que han acompanyat Puigdemont són els que més temor tenien a la pena, que pot ser de 30 anys, i, per això, són els que voldran quedar-se a l'estranger o també se'ls hi uniran els altres, quan els tràmits estiguin més avançats? En cas que tot l'executiu o part dels seus membres demanin asil o es quedin a viure a Brussel·les, intentaran mantenir el funcionament simbòlic d'una Generalitat legítima a l'exili? Algunes d'aquestes incògnites segurament es resoldran en la roda de premsa que Puigdemont farà dimarts al migdia des de Brussel·les.
De fet, els dos únics membres del Govern que van acostar-se durant una estona als seus despatxos van ser el vicepresident Oriol Junqueras i el titular de Territori, Josep Rull. De la majoria de consellers, ni rastre, tot i que Junqueras ha revelat en una entrevista a TV3 que s'ha reunit aquest dilluns amb Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Carles Mundó. De fet, el govern espanyol els ha donat unes hores per buidar el despatx, amb l'alerta que la Fiscalia actuaria si pretenen seguir exercint de conseller ja que, al seu entendre, estarien usurpant funcions. I, malgrat que s'espera que tots ells buscarien una actuació d'aparent normalitat, ignorant el 155, Rull ha estat poca estona al despatx, mentre que Junqueras tan sols hi ha estat 37 minuts. De fet, representants del govern espanyol hi han entrat just després i s'hi han estat més temps, una hora i vint minuts. En tot cas, el secretari general d'Interior, César Puig, ha comparegut al seu despatx i ha assegurat que no es considera "cessat", malgrat que l'executiu espanyol el va incloure entre els afectats per la neteja de la Generalitat.
El Parlament es dona per dissolt
Malgrat tot, aquestes han estat les excepcions -el nou cap dels Mossos, Ferran López, ja ha acceptat el nomenament per part del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, amb qui s'ha reunit aquest dilluns-. Així, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha donat per dissolta la cambra catalana i, per això, ha desconvocat la mesa prevista per dimarts. Ho ha justificat assegurant que no volia posar en risc els funcionaris de la institució. Tant ella com els diputats independentistes -i els de Podem- han afirmat que no donen per bona la dissolució i, per tant, seguiran treballant, però el cert és que això tindrà poca repercussió, si el Parlament no manté activitat.
De fet, els partits independentistes cada cop es decanten més per participar a unes eleccions formalment autonòmiques posades damunt la taula per Mariano Rajoy, malgrat que això implica donar per bona una convocatòria que no arriba de la mà de Puigdemont, com seria legalment procedent, en cas que es desacatés el 155. Així, el PDECat ja ha anunciat que hi serà per combatre precisament l'aplicació d'aquest article, mentre que ERC ha avançat que vol convertir els comicis en "una oportunitat per consolidar la República". No ha concretat si presentant-s'hi o no, però insinuant que la resposta seria positiva: "Les urnes no ens fan por". Junqueras hi ha insistit al vespre en assegurar des de TV3 que poden ser una "oportunitat" per explicar-se.
Al seu torn, Demòcrates era inicialment contrari a avalar la convocatòria, però aquest dilluns ha afirmat que prioritza que el Govern desplegui la República, però igualment sotmetrà a consulta si concorre als comicis. És un posicionament similar al de la CUP, que ha reclamat que l'executiu defensi la República i comenci a aprovar aquest dimarts decrets per consolidar-la, ja sigui des de Barcelona o des de Brussel·les. Els anticapitalistes veuen "il·legítima" la convocatòria de les eleccions, però consideren que s'ha de "confrontar" el 21-D i no aclareixen si això vol dir que estarien disposats a fer-ho presentant-s'hi o no.
Sigui com sigui, totes aquestes forces criden a no considerar aquests com uns comicis ordinaris i, per això, insten a traçar estratègies conjuntes, que tot el sobiranisme comparteixi un mateix relat per desacreditar la convocatòria i, en cas de presentar-s'hi, fer-ho amb un missatge clar i comú, sobretot d'oposició al 155 i als presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i de suport a la República catalana. Això pot passar per impulsar una llista unitària -ho ha defensat a La Xarxa l'eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa, que situaria els presidents de l'ANC i Òmnium al capdavant, ja que estan empresonats, però no inhabilitats- o el que es coneix com una llista paraigua, on cada partit es presentaria per separat però mantindrien certs punts en comú en el programa, com a símbol unitari.
Possible aliança amb Podem
Una estratègia en què alguns partits com ERC volen sumar-hi els "comuns" i sobretot Podem, si el seu líder a Catalunya, Albano Dante Fachin, aguanta l'embat de la direcció espanyola i manté la intenció de buscar algun tipus d'aliança amb les forces sobiranistes. De fet, la manifestació unionista de diumenge ja va pressionar perquè C's, PSC i PP es coordinessin o directament es coaliguessin, i aquest dilluns la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha instat socialistes i populars a segellar un acord previ pel qual aquestes formacions es comprometrien a donar suport a la més votada, si fos una d'aquestes llistes. El caràcter plebiscitari de les eleccions sembla de nou clarament sobre la taula.
En tot cas, si acaba participant-hi, l'independentisme jugarà amb dificultats evidents fruit d'un sistema judicial polititzat i que actua forçant la legalitat contra el procés. I és que les conseqüències del delicte de rebel·lió pesa molt entre els afectats i condiciona inevitablement una campanya electoral on les actuacions dels querellats serà vigilada amb lupa per la Fiscalia, que té a les seves mans el botó nuclear per demanar, en un moment donat, l'ingrés a presó com a mesura cautelar. I qui ha de determinar les mesures, en el cas del Govern, és precisament la magistrada que va decretar presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart.
El pànic d'una condemna que pot arribar als 30 anys -l'advocat de Puigdemont ho considera un "despropòsit absolut"- i el desconcert per la inesperada convocatòria electoral ha fet flaquejar l'estratègia comunicativa dels primers dies. S'han de prendre decisions i s'han de prendre ràpid. El termini per presentar-se en coalició finalitza en una setmana i les llistes han d'estar fetes el 16 de novembre en un context de desconfiances internes i diversitat d'estratègies.
Cap crida a la desobediència
Després de la proclamació de la República, el president Puigdemont va declinar fer una crida a la resistència per por a un context de violència si es demanava a la ciutadania que, per exemple, col·laborés en prendre el control de les infraestructures. El president ho va verbalitzar subtilment des de Girona en el missatge de dissabte: "Ens hem de preservar de la repressió i de les amenaces. No tenim ni volem la raó de la força". Els únics que en aquests moments han dit públicament que s'ha d'anar a un context de mobilització és la CUP, que demana mantenir l'esperit de l'1-O i del 3-O per "defensar" la República i que han demanat a Govern, ajuntaments i treballadors públics que se situïn en un escenari de "màxima desobediència" davant l'aplicació del 155.
La realitat és, però, que el Govern no ha encarat, almenys per ara, una estratègia de desobediència, tal com evidencia l'assumpció de la dissolució del Parlament per part de Forcadell. L'ambient a l'edifici institucional de la Ciutadella ha estat enrarit aquest dilluns, on la pregunta d'on són els membres del Govern i la querella de la Fiscalia han estat els principals temes de conversa.
Querellats com les membres de la mesa Anna Simó i Ramona Barrufet, de Junts pel Sí, han intentat aparentar normalitat malgrat reconèixer que la via judicial pesa, i molt. Han rebut el suport de molts dels treballadors del Parlament. També el president de Junts pel Sí, Lluís Corominas, encaixava amb resignació una querella que no els ha agafat per sorpresa perquè havia estat àmpliament anunciada pels mitjans d'àmbit espanyol. El vicepresident Oriol Junqueras ha dinat a la cambra catalana. "Fins ara", ha dit a mode de comiat als diputats i periodistes que s'han creuat amb ell.
Amb la independència formalment proclamada, s'esperava que la Generalitat comencés a desplegar el funcionament d'una nova República i desgranés l'estratègia a seguir per evitar l'aplicació per part d'Espanya d'un article 155 que de facto suspèn l'autogovern mentre s'encarava el desafiament electoral de les eleccions convocades per Mariano Rajoy el 21-D.
En aquest sentit, la Fiscalia espanyola no ha decebut i ha presentat una querella per rebel·lió, sedició i malversació contra Carles Puigdemont, la resta del Govern, Carme Forcadell i els altres diputats sobiranistes de la mesa del Parlament. Una mesura que amenaça com una espasa de Dàmocles, ja que, malgrat que no va acompanyada de mesures cautelars de presó, es pot activar en qualsevol moment si els polítics amenaçats mantenen el full de ruta com a Govern o des de la cambra. Per això, l'independentisme ha optat per una estratègia de replegament i, lluny d'una nova ofensiva, s'inclina per una de més conservadora que passa per assumir de manera progressiva que es presentarà a les eleccions i, fins llavors, intenta preservar els seus dirigents fora de la presó, fins i tot amb una eventual petició d'asil a Bèlgica que els permeti seguir políticament actius.
En aquesta guerra de trinxeres actual, entre la independència plena i les institucions intervingudes, tot apunta que la Generalitat aspira a retenir posicions i mantenir en l'imaginari la República catalana proclamada divendres, fonamentalment retòrica i sense capacitat per imposar-se i consolidar-se internament i a nivell internacional. Evitar que el 155 l'esborri del mapa i guanyar temps per avançar en un futur breu sembla ara l'opció més realista en els despatxos dels governants catalans. Oriol Junqueras ja va avançar diumenge que els propers dies caldrà prendre decisions "que no sempre seran fàcils d'entendre", però el cert és que no han transcendit massa detalls sobre l'estratègia a seguir per aconseguir-ho i el desconcert és elevat mentre es deixen sentir les primeres crítiques per la improvisació.
Possible petició d'asil
I és que els interrogants han estat la tònica general de la jornada, que s'ha accelerat al migdia quan s'ha conegut que Puigdemont havia viatjat a Brussel·les acompanyat de cinc consellers -Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Toni Comín, Meritxell Serret i Dolors Bassa- per tal d'estudiar diferents opcions legals, entre elles l'asil polític, i seguir internacionalitzant la causa catalana aprofitant els altaveus de la capital comunitària. Els dirigents governamentals han anat primer en cotxe a Marsella i, des d'allà, han agafat un vol cap a la capital belga. L'opció de demanar asil en aquest país, seu de les institucions europees, feia dies que sobrevolava el nucli dur del Govern i també les reunions de l'estat major del procés, però també hi ha sobre la taula la figura de l'euroordre, que podria dificultar una eventual petició d'extradició per ser jutjats.
El viatge a Brussel·les està ple d'incògnites: hi serà només Puigdemont i cinc consellers o s'hi afegirà la resta del Govern? Pretendran actuar com un executiu a l'exili?
El president de la Generalitat va dinar diumenge amb el seu advocat, Jaume Alonso Cuevillas. Al llarg del cap de setmana s'ha perfilat l'estratègia independentista, de la qual la CUP no en coneixia els detalls perquè no s'ha tornat a reunir amb el Govern des del passat divendres. De fet, la immensa majoria dels consultats -portaveus oficials, dirigents propers als consellers, cúpules dels partits- assegurava no conèixer els detalls de l'operació. "Anem tan perduts com vosaltres", reconeixien des d'una conselleria.
Els interrogants són molts a hores d'ara. Els cinc consellers que han acompanyat Puigdemont són els que més temor tenien a la pena, que pot ser de 30 anys, i, per això, són els que voldran quedar-se a l'estranger o també se'ls hi uniran els altres, quan els tràmits estiguin més avançats? En cas que tot l'executiu o part dels seus membres demanin asil o es quedin a viure a Brussel·les, intentaran mantenir el funcionament simbòlic d'una Generalitat legítima a l'exili? Algunes d'aquestes incògnites segurament es resoldran en la roda de premsa que Puigdemont farà dimarts al migdia des de Brussel·les.
Josep Rull, aquest dilluns al matí Foto: Sergi Cámara
De fet, els dos únics membres del Govern que van acostar-se durant una estona als seus despatxos van ser el vicepresident Oriol Junqueras i el titular de Territori, Josep Rull. De la majoria de consellers, ni rastre, tot i que Junqueras ha revelat en una entrevista a TV3 que s'ha reunit aquest dilluns amb Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Carles Mundó. De fet, el govern espanyol els ha donat unes hores per buidar el despatx, amb l'alerta que la Fiscalia actuaria si pretenen seguir exercint de conseller ja que, al seu entendre, estarien usurpant funcions. I, malgrat que s'espera que tots ells buscarien una actuació d'aparent normalitat, ignorant el 155, Rull ha estat poca estona al despatx, mentre que Junqueras tan sols hi ha estat 37 minuts. De fet, representants del govern espanyol hi han entrat just després i s'hi han estat més temps, una hora i vint minuts. En tot cas, el secretari general d'Interior, César Puig, ha comparegut al seu despatx i ha assegurat que no es considera "cessat", malgrat que l'executiu espanyol el va incloure entre els afectats per la neteja de la Generalitat.
El Parlament es dona per dissolt
Malgrat tot, aquestes han estat les excepcions -el nou cap dels Mossos, Ferran López, ja ha acceptat el nomenament per part del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, amb qui s'ha reunit aquest dilluns-. Així, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha donat per dissolta la cambra catalana i, per això, ha desconvocat la mesa prevista per dimarts. Ho ha justificat assegurant que no volia posar en risc els funcionaris de la institució. Tant ella com els diputats independentistes -i els de Podem- han afirmat que no donen per bona la dissolució i, per tant, seguiran treballant, però el cert és que això tindrà poca repercussió, si el Parlament no manté activitat.
De fet, els partits independentistes cada cop es decanten més per participar a unes eleccions formalment autonòmiques posades damunt la taula per Mariano Rajoy, malgrat que això implica donar per bona una convocatòria que no arriba de la mà de Puigdemont, com seria legalment procedent, en cas que es desacatés el 155. Així, el PDECat ja ha anunciat que hi serà per combatre precisament l'aplicació d'aquest article, mentre que ERC ha avançat que vol convertir els comicis en "una oportunitat per consolidar la República". No ha concretat si presentant-s'hi o no, però insinuant que la resposta seria positiva: "Les urnes no ens fan por". Junqueras hi ha insistit al vespre en assegurar des de TV3 que poden ser una "oportunitat" per explicar-se.
El PDECat i ERC es decanten per presentar-se al 21-D, però Demòcrates i la CUP exigeix primer que el Govern exerceixi com un executiu sobirà i desplegui la República
Al seu torn, Demòcrates era inicialment contrari a avalar la convocatòria, però aquest dilluns ha afirmat que prioritza que el Govern desplegui la República, però igualment sotmetrà a consulta si concorre als comicis. És un posicionament similar al de la CUP, que ha reclamat que l'executiu defensi la República i comenci a aprovar aquest dimarts decrets per consolidar-la, ja sigui des de Barcelona o des de Brussel·les. Els anticapitalistes veuen "il·legítima" la convocatòria de les eleccions, però consideren que s'ha de "confrontar" el 21-D i no aclareixen si això vol dir que estarien disposats a fer-ho presentant-s'hi o no.
Mireia Boya, diputada de la CUP, en roda de premsa. Foto: ACN
Sigui com sigui, totes aquestes forces criden a no considerar aquests com uns comicis ordinaris i, per això, insten a traçar estratègies conjuntes, que tot el sobiranisme comparteixi un mateix relat per desacreditar la convocatòria i, en cas de presentar-s'hi, fer-ho amb un missatge clar i comú, sobretot d'oposició al 155 i als presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i de suport a la República catalana. Això pot passar per impulsar una llista unitària -ho ha defensat a La Xarxa l'eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa, que situaria els presidents de l'ANC i Òmnium al capdavant, ja que estan empresonats, però no inhabilitats- o el que es coneix com una llista paraigua, on cada partit es presentaria per separat però mantindrien certs punts en comú en el programa, com a símbol unitari.
Possible aliança amb Podem
Una estratègia en què alguns partits com ERC volen sumar-hi els "comuns" i sobretot Podem, si el seu líder a Catalunya, Albano Dante Fachin, aguanta l'embat de la direcció espanyola i manté la intenció de buscar algun tipus d'aliança amb les forces sobiranistes. De fet, la manifestació unionista de diumenge ja va pressionar perquè C's, PSC i PP es coordinessin o directament es coaliguessin, i aquest dilluns la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha instat socialistes i populars a segellar un acord previ pel qual aquestes formacions es comprometrien a donar suport a la més votada, si fos una d'aquestes llistes. El caràcter plebiscitari de les eleccions sembla de nou clarament sobre la taula.
Els líders de C's, PSC i PP can coincidir a la capçalera de la manifestació de diumenge, que va pressionar per un front unionista. Foto: ACN
En tot cas, si acaba participant-hi, l'independentisme jugarà amb dificultats evidents fruit d'un sistema judicial polititzat i que actua forçant la legalitat contra el procés. I és que les conseqüències del delicte de rebel·lió pesa molt entre els afectats i condiciona inevitablement una campanya electoral on les actuacions dels querellats serà vigilada amb lupa per la Fiscalia, que té a les seves mans el botó nuclear per demanar, en un moment donat, l'ingrés a presó com a mesura cautelar. I qui ha de determinar les mesures, en el cas del Govern, és precisament la magistrada que va decretar presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart.
La Fiscalia pot demanar en qualsevol moment l'empresonament pels encausats per rebel·lió, si considera que insisteix amb aquest delicte durant la campanya electoral
El pànic d'una condemna que pot arribar als 30 anys -l'advocat de Puigdemont ho considera un "despropòsit absolut"- i el desconcert per la inesperada convocatòria electoral ha fet flaquejar l'estratègia comunicativa dels primers dies. S'han de prendre decisions i s'han de prendre ràpid. El termini per presentar-se en coalició finalitza en una setmana i les llistes han d'estar fetes el 16 de novembre en un context de desconfiances internes i diversitat d'estratègies.
Cap crida a la desobediència
Després de la proclamació de la República, el president Puigdemont va declinar fer una crida a la resistència per por a un context de violència si es demanava a la ciutadania que, per exemple, col·laborés en prendre el control de les infraestructures. El president ho va verbalitzar subtilment des de Girona en el missatge de dissabte: "Ens hem de preservar de la repressió i de les amenaces. No tenim ni volem la raó de la força". Els únics que en aquests moments han dit públicament que s'ha d'anar a un context de mobilització és la CUP, que demana mantenir l'esperit de l'1-O i del 3-O per "defensar" la República i que han demanat a Govern, ajuntaments i treballadors públics que se situïn en un escenari de "màxima desobediència" davant l'aplicació del 155.
L'ambient al Parlament ha estat enrarit i, encara que es pretenia aparentar normalitat, hi ha membres de la mesa querellats i aquest òrgan finalment no es reunirà demà
La realitat és, però, que el Govern no ha encarat, almenys per ara, una estratègia de desobediència, tal com evidencia l'assumpció de la dissolució del Parlament per part de Forcadell. L'ambient a l'edifici institucional de la Ciutadella ha estat enrarit aquest dilluns, on la pregunta d'on són els membres del Govern i la querella de la Fiscalia han estat els principals temes de conversa.
Querellats com les membres de la mesa Anna Simó i Ramona Barrufet, de Junts pel Sí, han intentat aparentar normalitat malgrat reconèixer que la via judicial pesa, i molt. Han rebut el suport de molts dels treballadors del Parlament. També el president de Junts pel Sí, Lluís Corominas, encaixava amb resignació una querella que no els ha agafat per sorpresa perquè havia estat àmpliament anunciada pels mitjans d'àmbit espanyol. El vicepresident Oriol Junqueras ha dinat a la cambra catalana. "Fins ara", ha dit a mode de comiat als diputats i periodistes que s'han creuat amb ell.