26
d'abril
de
2022, 17:35
Actualitzat:
18:00h
El govern espanyol "compleix escrupolosament la legalitat" i això inclou el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Existeix la possibilitat que la investigació internacional sobre el Catalangate estigui "teledirigida" i, si cal aclarir la qüestió, els afectats poden recórrer als tribunals a risc de caure en un delicte de "denúncia falsa". En aquests termes s'ha expressat aquest dimarts la ministra de Defensa, Margarita Robles, en la sessió de control al Senat. En un intercanvi dur amb Junts, Bildu i ERC, Robles ha defensat que Espanya és una democràcia que compleix amb "l'estat de dret".
"Sabíem del frau de la mesa de diàleg, ara ja sabem de l'espionatge a més de seixanta política, advocats i periodistes. És una violació massiva de drets fonamentals. Els delictes no els empara la llei, ni la franquista de secrets ni la de seguretat nacional", ha apuntat Cleries, que ha criticat la visita del ministre Félix Bolaños a Barcelona. "O depuren responsabilitats, o són còmplices. Quines responsabilitats directes o indirectes té el govern espanyol en aquest espionatge?", ha preguntat el senador de Junts. Robles ha fet servir aquesta fórmula: "El govern espanyol actua complint escrupolosament la legalitat. No val venir aquí a fer insinuacions sense proves. Li dic amb contundència que tots els organismes públics compleixen amb la legalitat vigent. Potser no tothom pot dir el mateix", ha apuntat la ministra de Defensa.
Cleries ha posat de manifest que, primer, la Moncloa va remarcar que no s'havia espiat a ningú, i que ara ja hi ha versions diferents. "El CNI té el programa Pegasus, i recopil·la informació sobre organitzacions independentistes. A banda de la persecució política a l'independentisme, tot apunta que al darrere hi ha l'Estat. Exigim que desclassifiquin documents, una comissió parlamentària d'investigació i que pleguin els responsables. El que han de fer és actuar. Menys afectes i més efectes i més transparència, que és el que demostra voluntat política", ha apuntat el senador de Junts. "Si vostè sabia que el CNI ens espiava, és greu. Si no ho sabia, encara ho és més", ha indicat.
Robles ha assenyalat que el CNI "no ha reconegut res" sobre l'espionatge als dirigents independentistes. "No posi res en boca del CNI, perquè no s'ha fet cap declaració. Als mitjans hi ha hagut elucubracions. Espero que es compleixi la constitució de la comissió de secrets oficials i allà compareixerà la seva directora. Tenim l'obligació de guardar els secrets, i el govern té l'obligació de complir amb la legalitat", ha apuntat la titular de Defensa. Qualsevol estat democràtic, ha dit ja en reosta a Bildu, té treballadors que se cenyeixen al compliment de la llei. "No es pot tacar el bon nom de milers de persones que treballen perquè se'ns protegeixin els drets fonamentals", ha indicat. "Això és una democràcia", ha apuntat Robles, de qui depenen els serveis d'intel·ligència.
Una de les decisions més rellevants que s'han adoptat en les últimes hores per part de la Generalitat passa per aparcar la taula de diàleg fins que la Moncloa no esclareixi l'espionatge massiu a una seixantena de dirigents independentistes. Així ho ha anunciat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la cita del gabinet català. D'aquesta manera, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, posa al congelador la principal aposta per resoldre el conflicte polític amb l'Estat que enarbora ERC des de la revisió crítica dels fets de la tardor del referèndum, l'any 2017.
"S'ha de saber què ha passat, qui ho ha ordenat i qui ho ha permès. Per acció i per omissió. Han de plegar, òbviament que han de plegar", ha apuntat Plaja, que ha situat la taula de diàleg "al marge" de tot plegat perquè "no es donen les condicions" per reprendre-la. "S'ha de resoldre aquesta urgència abans de poder parlar de la taula de negociació", ha apuntat la portaveu de l'executiu. "Les explicacions ja no es poden demorar més. Restem a l'espera", ha remarcat Plaja, que no ha concretat qui ha de dimitir perquè els falta informació. Els serveis jurídics de la Generalitat s'han activat per protegir els espiats davant d'aquesta intromissió en la intimitat.
La taula de diàleg es va reunir per última vegada el 15 de setembre al Palau de la Generalitat, moment en el qual es va acordar celebrar noves cites "periòdiques" i "discretes" per desbrossar el camí de la negociació. Una de les qüestions que s'estaven tractant, tal com va avançar NacióDigital, és un acord per protegir el català. "No val omplir-se la boca amb el diàleg, que no pot ser buit. Les explicacions han de ser convincents, perquè la confiança ha quedat malmesa, si és que en queda. Les explicacions, després de vuit dies, són necesàries", ha insistit la portaveu.
Una de les qüestions que estan en joc aquesta setmana és la convalidació del decret de mesures urgents per mitigar les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que ERC està disposada a no votar en cas que les explicacions no siguin satisfactòries. Oriol Junqueras, president dels republicans, ha exigit dimissions al govern espanyol abans de dijous -el dia que s'ha de votar el decret-, i ha ressaltat que seria "igual de greu" que l'espionatge es fes amb autorització internacional. El Parlament ja ha aprovat presentar una denúncia pel cas, i Junts insisteix en la comissió d'investigació.
El CNIha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats.
Les mateixes fonts sí admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu. A més, les fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial.
Un empresari israelià hauria exercit d'intermediari de l'empresa NSO Group, propietària del sistema d'espionatge Pegasus, i hauria subministrat a membres de la policia espanyola un sistema per irrompre en telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre, segons publiquen El Periódico i El Periódico de España. Aquest últim ha tingut accés a una carta d'invitació del 31 de juliol del 2014 de l'empresari Matian Caspy dirigida al director adjunt operatiu de la policia durant el mandat de Mariano Rajoy, Eugenio Pino. En la missiva es fixava una cita per a l'11 d'agost per fer una "prova de camp" que incloïa una demostració en viu d'un "sistema GSM passiu tàctic".
"Sabíem del frau de la mesa de diàleg, ara ja sabem de l'espionatge a més de seixanta política, advocats i periodistes. És una violació massiva de drets fonamentals. Els delictes no els empara la llei, ni la franquista de secrets ni la de seguretat nacional", ha apuntat Cleries, que ha criticat la visita del ministre Félix Bolaños a Barcelona. "O depuren responsabilitats, o són còmplices. Quines responsabilitats directes o indirectes té el govern espanyol en aquest espionatge?", ha preguntat el senador de Junts. Robles ha fet servir aquesta fórmula: "El govern espanyol actua complint escrupolosament la legalitat. No val venir aquí a fer insinuacions sense proves. Li dic amb contundència que tots els organismes públics compleixen amb la legalitat vigent. Potser no tothom pot dir el mateix", ha apuntat la ministra de Defensa.
Cleries ha posat de manifest que, primer, la Moncloa va remarcar que no s'havia espiat a ningú, i que ara ja hi ha versions diferents. "El CNI té el programa Pegasus, i recopil·la informació sobre organitzacions independentistes. A banda de la persecució política a l'independentisme, tot apunta que al darrere hi ha l'Estat. Exigim que desclassifiquin documents, una comissió parlamentària d'investigació i que pleguin els responsables. El que han de fer és actuar. Menys afectes i més efectes i més transparència, que és el que demostra voluntat política", ha apuntat el senador de Junts. "Si vostè sabia que el CNI ens espiava, és greu. Si no ho sabia, encara ho és més", ha indicat.
Robles ha assenyalat que el CNI "no ha reconegut res" sobre l'espionatge als dirigents independentistes. "No posi res en boca del CNI, perquè no s'ha fet cap declaració. Als mitjans hi ha hagut elucubracions. Espero que es compleixi la constitució de la comissió de secrets oficials i allà compareixerà la seva directora. Tenim l'obligació de guardar els secrets, i el govern té l'obligació de complir amb la legalitat", ha apuntat la titular de Defensa. Qualsevol estat democràtic, ha dit ja en reosta a Bildu, té treballadors que se cenyeixen al compliment de la llei. "No es pot tacar el bon nom de milers de persones que treballen perquè se'ns protegeixin els drets fonamentals", ha indicat. "Això és una democràcia", ha apuntat Robles, de qui depenen els serveis d'intel·ligència.
Una de les decisions més rellevants que s'han adoptat en les últimes hores per part de la Generalitat passa per aparcar la taula de diàleg fins que la Moncloa no esclareixi l'espionatge massiu a una seixantena de dirigents independentistes. Així ho ha anunciat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la cita del gabinet català. D'aquesta manera, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, posa al congelador la principal aposta per resoldre el conflicte polític amb l'Estat que enarbora ERC des de la revisió crítica dels fets de la tardor del referèndum, l'any 2017.
"S'ha de saber què ha passat, qui ho ha ordenat i qui ho ha permès. Per acció i per omissió. Han de plegar, òbviament que han de plegar", ha apuntat Plaja, que ha situat la taula de diàleg "al marge" de tot plegat perquè "no es donen les condicions" per reprendre-la. "S'ha de resoldre aquesta urgència abans de poder parlar de la taula de negociació", ha apuntat la portaveu de l'executiu. "Les explicacions ja no es poden demorar més. Restem a l'espera", ha remarcat Plaja, que no ha concretat qui ha de dimitir perquè els falta informació. Els serveis jurídics de la Generalitat s'han activat per protegir els espiats davant d'aquesta intromissió en la intimitat.
La taula de diàleg es va reunir per última vegada el 15 de setembre al Palau de la Generalitat, moment en el qual es va acordar celebrar noves cites "periòdiques" i "discretes" per desbrossar el camí de la negociació. Una de les qüestions que s'estaven tractant, tal com va avançar NacióDigital, és un acord per protegir el català. "No val omplir-se la boca amb el diàleg, que no pot ser buit. Les explicacions han de ser convincents, perquè la confiança ha quedat malmesa, si és que en queda. Les explicacions, després de vuit dies, són necesàries", ha insistit la portaveu.
Una de les qüestions que estan en joc aquesta setmana és la convalidació del decret de mesures urgents per mitigar les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que ERC està disposada a no votar en cas que les explicacions no siguin satisfactòries. Oriol Junqueras, president dels republicans, ha exigit dimissions al govern espanyol abans de dijous -el dia que s'ha de votar el decret-, i ha ressaltat que seria "igual de greu" que l'espionatge es fes amb autorització internacional. El Parlament ja ha aprovat presentar una denúncia pel cas, i Junts insisteix en la comissió d'investigació.
El CNIha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats.
Les mateixes fonts sí admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu. A més, les fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial.
Un empresari israelià hauria exercit d'intermediari de l'empresa NSO Group, propietària del sistema d'espionatge Pegasus, i hauria subministrat a membres de la policia espanyola un sistema per irrompre en telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre, segons publiquen El Periódico i El Periódico de España. Aquest últim ha tingut accés a una carta d'invitació del 31 de juliol del 2014 de l'empresari Matian Caspy dirigida al director adjunt operatiu de la policia durant el mandat de Mariano Rajoy, Eugenio Pino. En la missiva es fixava una cita per a l'11 d'agost per fer una "prova de camp" que incloïa una demostració en viu d'un "sistema GSM passiu tàctic".