La tercera reunió del Govern amb els sindicats per afrontar el desgavell de les oposicions d'estabilització d'interins ha servit per avançar cap a un calendari de solució. Després que aquest dijous l'executiu xifrés en gairebé 2.700 les queixes acumulades en un sol dia per les incidències en les proves -un còmput recollit en el web específic creat per atendre els opositors afectats, que ara ja suma 3.069 notificacions-, avui l'executiu ha concretat que s'hauran de repetir els 72 processos tutelats per l'empresa CEGOS, a qui la Generalitat havia externalitzat l'organització dels exàmens. "Les oposicions són sagrades i s'han de celebrar amb totes les garanties", ha afirmat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en la presentació de les principals dades de l'informe tècnic que havia promès. "Hem preferit fer un tall net", ha afegit Vilagrà sobre la repetició de les oposicions. La consellera ha avançat que també s'indemnitzarà econòmicament la totalitat dels opositors, tot i que no n'ha detallat la quantia. 

Després del contacte amb els representants de CCOO, UGT i IAC-CATAC, la consellera de la Presidència i la secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral, han posat data a les noves proves. L'1 de juliol serà el torn d'aspirants a les places d'agents rurals, execució penitenciària i laborals transversals mentre que el 8 de juliol s'examinaran els opositors a l'àmbit funcionarial.

Després de constatar durant la setmana que en 67 dels 72 processos s'havien produït incidències que implicaven la nul·litat de les proves i que n'havien resultat afectats el 99,7% dels aspirants (fins a 12.965 persones), el Govern ha optat per repetir tots els exàmens externalitzats. "És una afectació del 100%", ha admès Vilagrà. No en resulten afectats altres 32 processos tutelats per conselleries de la Generalitat que es van fer amb personal propi de l'administració, que representaven 383 places més, amb 2.641 aspirants.
 
[noticiadiari]2/256137[/noticiadiari]
La secretària d'Administració i Funció Pública ja havia detallat dimecres que es tornarien a fer les proves en què s'haguessin detectat anomalies que vulneressin els principis d'igualtat, mèrit i capacitat dels aspirants. Ho eren, a parer del Govern, la manca de vigilància a les aules durant els exàmens, les sortides de les aules no controlades, la manca de separació entre examinats o l'ús de dispositius mòbils durant les oposicions, quatre tipus d'incidències que s'han constatat en l'allau de queixes recollides pel Govern en les últimes hores. Corral també va anticipar ahir que la Generalitat assumirà la gestió de les noves oposicions amb personal intern, fet que s'ha confirmat aquest dijous.

Vilagrà ha assegurat que l'empresa CEGOS encara no ha cobrat ni un euro de la Generalitat pel concurs que va guanyar i ha avançat que el Govern rescindirà el contracte amb aquesta firma per "pèrdua de confiança" i l'incompliment de l'objectiu principal de relació, a banda d'estudiar una multa. La consellera de la Presidència ha defensat que l'executiu s'ha mogut amb rapidesa després de conèixer les alteracions de les proves. Els sindicats, que han valorat la reacció del Govern, no han determinat si exigiran més dimissions. 
 

Vilagrà i les explicacions al Parlament 

Les concrecions aportades pel Govern, però, no han fet amainar la tempesta política pel caos a les oposicions. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va haver d'admetre dimecres al Parlament que les incidències detectades eren "inadmissibles", però va esquivar les exigències de noves dimissions mentre els grups parlamentaris -PSC, Junts i PP- furgaven en la "incompetència" del seu executiu per organitzar els exàmens.

ERC vol resoldre la crisi amb el tallafoc de la destitució de la secretària general de Funció Pública, Marta Martorell -que es va confirmar oficialment dimarts- i preservar, així, la figura de la consellera de la Presidència. Vilagrà, mà dreta d'Aragonès al Govern, ja s'ha hagut d'escoltar peticions de dimissió. La número 2 de l'executiu compareixerà aquest divendres a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament després que Junts i el PSC sol·licitessin explicacions de manera formal.