24
de juliol
de
2020, 14:55
Actualitzat:
15:09h
El tercer judici a l'1-O ha quedat vist per a sentència. En la sessió d'aquest divendres, acusacions i defenses han presentat els seus informes per demanar, respectivament, condemnes per desobediència i l'absolució dels cinc acusats, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya. Amb un fred "vist per a sentència", Jesús María Barrientos, president del tribunal, ha aixecat la sessió d'un judici de poca transcendència mediàtica, que va arrencar dimarts i ha acabat avui després de diversos ajornaments, i que pot derivar en una sentència contra diputats per exercir la seva funció de parlamentària.
Les defenses han argumentat que els acusats no volien desobeir el Tribunal Constitucional i han invocat la inviolabilitat parlamentària. També han esgrimit el fet que el TC va canviar la doctrina a partir de 2014, que fins aleshores establia que la mesa no havia d'entrar a valorar les iniciatives, i no va deixar clar ben bé què havia de fer aquest òrgan parlamentari fins a unes sentències de 2019. La Fiscalia, per la seva banda, ha mirat d'argumentar l'acusació de desobediència esgrimint els arguments dels lletrats -només aquells que més bé li van, com ha constatat l'advocada Judit Gené- i ha assegurat que les ordres del TC eren clares i la mesa no havia de permetre la tramitació de les resolucions i iniciatives d'impuls al procés. Repassem a continuació les claus de les tres sessions de judici:
1. Sense voluntat de desobeir al TC
El primer dia del judici, marcat per unes qüestions prèvies que es van allargar més del previst i protagonitzades per Vox, que va retirar l'acusació d'organització criminal a última hora, els membres de la mesa acusats van negar cap voluntat de desobeir el Tribunal Constitucional en la seva actuació les setmanes i mesos previs a la declaració d'independència. Corominas, Simó, Barrufet i Guinó van respondre només a les preguntes de les seves defenses i van tancar files amb els arguments que Carme Forcadell va esgrimir, ja fa més d'un any, al Tribunal Suprem en el judici de l'1-O. "La mesa no pot ser un òrgan censor", va dir Ramona Barrufet.
Els quatre acusats, en aquest sentit, van refermar que la seva actuació es va regir pel reglament del Parlament amb l'objectiu de protegir l'activitat parlamentària i els drets dels diputats a la llibertat d'expressió i iniciativa parlamentària. "No tenia la sensació que fent això estigués desobeint", va apuntat Corominas. Per apuntal·lar aquesta manca de voluntat de desobediència, els acusats van recordar a la sala que quan es va aplicar l'article 155 el Parlament es va dissoldre i va acabar la legislatura, i que tots ells van comparèixer al Tribunal Suprem quan se'ls va citar, encara que fos amb poques hores de marge, per declarar. Davant Pablo Llarena van repetir els mateixos arguments que aquesta setmana al TSJC.
Un altre to va tenir la declaració de Mireia Boya, molt més contundent fidel a les declaracions que també va fer al Suprem. L'exdiputada de la CUP va refermar-se en la seva actuació com a portaveu la tardor de 2017 i va assegurar que el TC no era un "agent legitimitat" per condicionar el procés d'independència de Catalunya. Un procés que va viure un dia clau el 27 d'octubre, quan el Parlament va votar la declaració d'independència. Per a Boya, aquella declaració va ser efectiva, no pas simbòlica, i així ho demostra el fet que va acabar amb l'aplicació de l'article 155 i la suspensió de l'autogovern català.
2. La Fiscalia es fa seu el testimoni dels lletrats
Els lletrats van ser els protagonistes de la sessió de dimecres. Les seves declaracions, especialment les d'Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament, i Xavier Muro, secretari general de la cambra, que van admetre que, en alguns casos, la mesa podia entrar en el fons de les iniciatives parlamentàries i impedir-ne la tramitació, han estat utilitzades avui per les acusacions per fonamentar el delicte de desobediència contra la mesa i Boya. "El TC diu que en alguns casos la mesa ha d'inadmetre i en altre pot fer-ho si és palmàriament inconstitucional", va dir Muro.
Bayona va explicar que la Mesa només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives, però en determinats casos, sobretot des del 2014, es pot valorar si el fons de l'assumpte contravé alguna sentència concreta del TC. Per això, i després d'haver rebut advertiments personals per part del TC, els lletrats i el secretari general van fer diversos advertiments a la Mesa i al ple alertant-los de la possible vulneració de les resolucions de l'alt tribunal. Fins i tot, en el ple del 27 d'octubre del 2017, quan es va aprovar la DUI, tots els funcionaris de la cambra van decidir absentar-se de l'hemicicle.
El fiscal Pedro Ariche ha afirmat que la mesa va "renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la ruptura amb la legalitat, i van anunciar i executar la desobediència". Segons ell, els polítics que se situen per sobre de la legalitat i dels altres poders tendeixen a "l'autocràcia i l'autoritarisme". En aquest sentit, ha dit que els exmembres de la Mesa havien d'haver entrat a valorar el fons de les iniciatives parlamentàries perquè coneixien els advertiments del Tribunal Constitucional.
3. La inviolabilitat parlamentària
Durant el tràmit de qüestions prèvies i en l'informe final, les defenses han invocat la inviolabilitat parlamentària, una prerrogativa que es relaciona amb els límits de la jurisdicció i que vincula també a drets fonamentals com la llibertat d'expressió o de representació política. Aquest precepte ha sobrevolat totes les sessions del judici, tot i que des del primer moment ha estat descartat pel tribunal i el fiscal. Les defenses van emmarcar l'actuació dels membres de la mesa argumentar que la prerrogativa és "essencial" per al bon funcionament dels parlament.
El tribunal no va comprar l'argument en el tràmit de qüestions prèvies. "Ningú està per sobre de la llei", va dir Jesús María Barrientos, president del TSJC, en una frase que podria ser premonitòria del sentit de la sentència. Aquest divendres, en la presentació dels informes definitius, la Fiscalia també ha fet referencia a aquesta idea. "Cap poder de l'estat està per sobre de la resta", ha argumentat el fiscal Pedro Ariche, que ha dit que els poders de l'estat estan "limitats" i que la mesa del Parlament "va renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la il·legalitat".
L'advocada Judit Gené ha centrat bona part del seu informe en emmarcar l'actuació dels membres de la mesa en la inviolabilitat parlamentària, que està establerta en la llei. "Les acusacions diuen que van desobeir la llei, però la inviolabilitat parlamentària està recollida per la llei", ha apuntat Gené, que ha argumentat que quan els acusats actuen sota la seva condició de parlamentaris, actuen en el marc d'aquesta prerrogativa. "No se'ns pot dir que som desobedients perquè estem sotmesos a l'imperi de la llei quan és la llei que tenim aquesta inviolabilitat parlamentària", ha dit Gené. L'advocada també ha fet referència a la jurisprudència del TC, que els anys 2015, 2016 i 2017 no era tan clara com ara.
4. Constatada la involució del TC
El judici a la mesa ha constatat com el canvi de criteri al TC, cada vegada més restrictiu, ha servit per condicionar debats parlamentaris. En els últims anys la pressió del TC sobre els parlaments en general i el de Catalunya en particular s'ha redoblat. "Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives sinó que també les guanyem", deia dimarts l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Potser amb la perspectiva d'un augment del nombre de diputats independentistes, que deixarien de tramitar resolucions i passarien a guanyar-les en votacions al ple, el TC va començar a canviar la doctrina a partir de 2014 i així ho ha anat fent fins avui, per condicionar els debats parlamentaris.
Abans l'alt tribunal "esperava a la porta del Parlament" i no entrava a valorar què s'hi discutia dins. La sentència del TC del 25 de març de 2014, adoptada per unanimitat, declara inconstitucional la resolució 5/X de gener de 2013 aprovada pel Parlament que fa referència a "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". En altres paraules, el TC va tombar un acord polític del Parlament, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya. Aquella sentència representa un canvi en la relació del TC i els parlaments.
5. L'ombra del Suprem
Durant tot el judici ha estat present l'ombra del Tribunal Suprem. Amb el fraccionament de la causa contra l'independentisme (el Govern es va jutjar al Suprem, els Mossos a l'Audiència Nacional i ara la mesa al TSJC), tots els procediments estan condicionats pel veredicte de Manuel Marchena. El de la mesa no és una excepció, i és que el propi Suprem ja diu que l'actuació de la mesa no es pot emmarcar dins de la inviolabilitat parlamentària i suposava una desobediència a les resolucions del TC.
Fonts de les defenses consultades per NacióDigital abans del judici ja apuntaven que la sentència de l'1-O marcaria de ple al vista, per molt que la Fiscalia hagi insistit en desvincular-ho i negar una "causa general" contra el procés. Per tot plegat, no és gens descartable que el TSJC acabi condemnant Corominas, Simó, Barrufet, Guinó i Boya per un delicte de desobediència. Una condemna que en cap cas implicaria l'ingrés a la presó.
Les defenses han argumentat que els acusats no volien desobeir el Tribunal Constitucional i han invocat la inviolabilitat parlamentària. També han esgrimit el fet que el TC va canviar la doctrina a partir de 2014, que fins aleshores establia que la mesa no havia d'entrar a valorar les iniciatives, i no va deixar clar ben bé què havia de fer aquest òrgan parlamentari fins a unes sentències de 2019. La Fiscalia, per la seva banda, ha mirat d'argumentar l'acusació de desobediència esgrimint els arguments dels lletrats -només aquells que més bé li van, com ha constatat l'advocada Judit Gené- i ha assegurat que les ordres del TC eren clares i la mesa no havia de permetre la tramitació de les resolucions i iniciatives d'impuls al procés. Repassem a continuació les claus de les tres sessions de judici:
1. Sense voluntat de desobeir al TC
El primer dia del judici, marcat per unes qüestions prèvies que es van allargar més del previst i protagonitzades per Vox, que va retirar l'acusació d'organització criminal a última hora, els membres de la mesa acusats van negar cap voluntat de desobeir el Tribunal Constitucional en la seva actuació les setmanes i mesos previs a la declaració d'independència. Corominas, Simó, Barrufet i Guinó van respondre només a les preguntes de les seves defenses i van tancar files amb els arguments que Carme Forcadell va esgrimir, ja fa més d'un any, al Tribunal Suprem en el judici de l'1-O. "La mesa no pot ser un òrgan censor", va dir Ramona Barrufet.
Els quatre acusats, en aquest sentit, van refermar que la seva actuació es va regir pel reglament del Parlament amb l'objectiu de protegir l'activitat parlamentària i els drets dels diputats a la llibertat d'expressió i iniciativa parlamentària. "No tenia la sensació que fent això estigués desobeint", va apuntat Corominas. Per apuntal·lar aquesta manca de voluntat de desobediència, els acusats van recordar a la sala que quan es va aplicar l'article 155 el Parlament es va dissoldre i va acabar la legislatura, i que tots ells van comparèixer al Tribunal Suprem quan se'ls va citar, encara que fos amb poques hores de marge, per declarar. Davant Pablo Llarena van repetir els mateixos arguments que aquesta setmana al TSJC.
Un altre to va tenir la declaració de Mireia Boya, molt més contundent fidel a les declaracions que també va fer al Suprem. L'exdiputada de la CUP va refermar-se en la seva actuació com a portaveu la tardor de 2017 i va assegurar que el TC no era un "agent legitimitat" per condicionar el procés d'independència de Catalunya. Un procés que va viure un dia clau el 27 d'octubre, quan el Parlament va votar la declaració d'independència. Per a Boya, aquella declaració va ser efectiva, no pas simbòlica, i així ho demostra el fet que va acabar amb l'aplicació de l'article 155 i la suspensió de l'autogovern català.
2. La Fiscalia es fa seu el testimoni dels lletrats
Els lletrats van ser els protagonistes de la sessió de dimecres. Les seves declaracions, especialment les d'Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament, i Xavier Muro, secretari general de la cambra, que van admetre que, en alguns casos, la mesa podia entrar en el fons de les iniciatives parlamentàries i impedir-ne la tramitació, han estat utilitzades avui per les acusacions per fonamentar el delicte de desobediència contra la mesa i Boya. "El TC diu que en alguns casos la mesa ha d'inadmetre i en altre pot fer-ho si és palmàriament inconstitucional", va dir Muro.
Bayona va explicar que la Mesa només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives, però en determinats casos, sobretot des del 2014, es pot valorar si el fons de l'assumpte contravé alguna sentència concreta del TC. Per això, i després d'haver rebut advertiments personals per part del TC, els lletrats i el secretari general van fer diversos advertiments a la Mesa i al ple alertant-los de la possible vulneració de les resolucions de l'alt tribunal. Fins i tot, en el ple del 27 d'octubre del 2017, quan es va aprovar la DUI, tots els funcionaris de la cambra van decidir absentar-se de l'hemicicle.
El fiscal Pedro Ariche ha afirmat que la mesa va "renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la ruptura amb la legalitat, i van anunciar i executar la desobediència". Segons ell, els polítics que se situen per sobre de la legalitat i dels altres poders tendeixen a "l'autocràcia i l'autoritarisme". En aquest sentit, ha dit que els exmembres de la Mesa havien d'haver entrat a valorar el fons de les iniciatives parlamentàries perquè coneixien els advertiments del Tribunal Constitucional.
3. La inviolabilitat parlamentària
Durant el tràmit de qüestions prèvies i en l'informe final, les defenses han invocat la inviolabilitat parlamentària, una prerrogativa que es relaciona amb els límits de la jurisdicció i que vincula també a drets fonamentals com la llibertat d'expressió o de representació política. Aquest precepte ha sobrevolat totes les sessions del judici, tot i que des del primer moment ha estat descartat pel tribunal i el fiscal. Les defenses van emmarcar l'actuació dels membres de la mesa argumentar que la prerrogativa és "essencial" per al bon funcionament dels parlament.
El tribunal no va comprar l'argument en el tràmit de qüestions prèvies. "Ningú està per sobre de la llei", va dir Jesús María Barrientos, president del TSJC, en una frase que podria ser premonitòria del sentit de la sentència. Aquest divendres, en la presentació dels informes definitius, la Fiscalia també ha fet referencia a aquesta idea. "Cap poder de l'estat està per sobre de la resta", ha argumentat el fiscal Pedro Ariche, que ha dit que els poders de l'estat estan "limitats" i que la mesa del Parlament "va renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la il·legalitat".
L'advocada Judit Gené ha centrat bona part del seu informe en emmarcar l'actuació dels membres de la mesa en la inviolabilitat parlamentària, que està establerta en la llei. "Les acusacions diuen que van desobeir la llei, però la inviolabilitat parlamentària està recollida per la llei", ha apuntat Gené, que ha argumentat que quan els acusats actuen sota la seva condició de parlamentaris, actuen en el marc d'aquesta prerrogativa. "No se'ns pot dir que som desobedients perquè estem sotmesos a l'imperi de la llei quan és la llei que tenim aquesta inviolabilitat parlamentària", ha dit Gené. L'advocada també ha fet referència a la jurisprudència del TC, que els anys 2015, 2016 i 2017 no era tan clara com ara.
4. Constatada la involució del TC
El judici a la mesa ha constatat com el canvi de criteri al TC, cada vegada més restrictiu, ha servit per condicionar debats parlamentaris. En els últims anys la pressió del TC sobre els parlaments en general i el de Catalunya en particular s'ha redoblat. "Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives sinó que també les guanyem", deia dimarts l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Potser amb la perspectiva d'un augment del nombre de diputats independentistes, que deixarien de tramitar resolucions i passarien a guanyar-les en votacions al ple, el TC va començar a canviar la doctrina a partir de 2014 i així ho ha anat fent fins avui, per condicionar els debats parlamentaris.
Abans l'alt tribunal "esperava a la porta del Parlament" i no entrava a valorar què s'hi discutia dins. La sentència del TC del 25 de març de 2014, adoptada per unanimitat, declara inconstitucional la resolució 5/X de gener de 2013 aprovada pel Parlament que fa referència a "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". En altres paraules, el TC va tombar un acord polític del Parlament, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya. Aquella sentència representa un canvi en la relació del TC i els parlaments.
5. L'ombra del Suprem
Durant tot el judici ha estat present l'ombra del Tribunal Suprem. Amb el fraccionament de la causa contra l'independentisme (el Govern es va jutjar al Suprem, els Mossos a l'Audiència Nacional i ara la mesa al TSJC), tots els procediments estan condicionats pel veredicte de Manuel Marchena. El de la mesa no és una excepció, i és que el propi Suprem ja diu que l'actuació de la mesa no es pot emmarcar dins de la inviolabilitat parlamentària i suposava una desobediència a les resolucions del TC.
Fonts de les defenses consultades per NacióDigital abans del judici ja apuntaven que la sentència de l'1-O marcaria de ple al vista, per molt que la Fiscalia hagi insistit en desvincular-ho i negar una "causa general" contra el procés. Per tot plegat, no és gens descartable que el TSJC acabi condemnant Corominas, Simó, Barrufet, Guinó i Boya per un delicte de desobediència. Una condemna que en cap cas implicaria l'ingrés a la presó.