08
de novembre
de
2023, 12:27
Actualitzat:
21:55h
El jutge que investiga Tsunami Democràtic per terrorisme podria haver vulnerat el dret europeu. Això és el que posa de manifest la defensa de Carles Puigdemont i Josep Alay en diversos escrits presentats aquests últims dies, després que Manuel García Castellón hagi posat l'expresident, Marta Rovira i una desena d'independentistes al punt de mira de la investigació. El magistrat, que fa quatre anys que instrueix la causa i ha demanat més temps fins al gener de l'any que ve, podria haver vulnerat directives europees sobre la lluita contra el terrorisme, el deure de cooperar amb les institucions europees, i també la immunitat de Puigdemont com a eurodiputat. L'advocat Gonzalo Boye, en aquest sentit, ja ha demanat tota la informació per nodrir d'arguments els recursos que vindran.
La maniobra del jutge de Tsunami no es pot deslligar de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, que giren al voltant de l'amnistia. García Castellón va fer un pas més dilluns i ara intenta imputar un mort -un ciutadà francès que va patir un infart coincidint amb la protesta a l'Aeroport del Prat de l'octubre de 2019- per mirar d'excloure la causa d'una eventual llei que oblidi els delictes del procés. Les defenses creuen que aquesta estratègia no té recorregut. En tot cas, però, l'acusació per terrorisme -que la Fiscalia no veu- vinculada a les desenes de ferits, alguns de greus, que van provocar les protestes de la sentència sí que podria deixar marge de maniobra al jutge per, arribat el cas, intentar no aplicar l'amnistia.
Ara bé, hi ha terrorisme? La Fiscalia creu que no i que es tracta d'un possible delicte de desordres públics. El ministeri fiscal presentarà recurs contra la decisió del jutge, per intentar que la causa surti de l'Audiència Nacional i continuï a Barcelona, demanda que fa temps que fan les defenses, que també neguen el terrorisme i sostenen que les accions de Tsunami s'emmarquen en el dret de protesta. El jutge, però, fa setmanes que intenta blindar la seva competència per investigar Tsunami i ha deixat entrar a la causa Vox, que sí que acusarà per terrorisme, per mirar de retenir la causa a l'Audiència Nacional, tribunal especial encarregat de jutjar les causes de terrorisme. La defensa de Puigdemont, però, ja ha començat a moure's per mirar de fer caure aquest delicte.
I per fer-ho utilitza, com és habitual, el dret europeu. Concretament la directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra el terrorisme. Si, com diu el jutge, es pot investigar Tsunami Democràtic per terrorisme, l'Audiència Nacional ha actuat seguint el que marca aquesta norma europea? Aquesta és la pregunta que ha fet Boye al jutge instructor, que haurà de donar resposta als propers dies. El terrorisme és un problema global que preocupa la Unió Europea, però segons la defensa aquest delicte s'ha "banalitzat" en la causa de Tsunami Democràtic. Si, segons el jutge, hi ha un mort per terrorisme, ha aplicat en algun moment dels últims quatre anys el què diu la directiva europea sobre l'atenció a les víctimes?
L'article 26 diu que els estats membres garantiran que les víctimes de terrorisme que viuen en un estat membre diferent d'aquell en què s'ha comès el delicte tinguin accés a la informació sobre els seus drets i als serveis de suport i sistemes d'indemnització. "No pot existir un procediment per terrorisme en què a més es vinculi a aquests fets amb la mort d'una persona i que, al mateix temps, no s'hagi complert, en més de quatre anys, amb el que diu l'article 26 de la directiva 2017/541 que fixa unes obligacions estatals, però que recauen en l'instructor, respecte a una presumpta víctima de terrorisme", sosté la defensa de Puigdemont i Alay. La directiva, diuen els advocats, s'ha d'aplicar des que comença la causa per terrorisme -2019- fins a l'execució de la sentència.
"És inimaginable pensar que aquest jutjat ha investigat durant anys un membre del Parlament Europeu sense haver procedit a la sol·licitud del suplicatori", apunta, amb ironia, Boye en un escrit presentat dimarts a l'Audiència Nacional. En la interlocutòria del jutge apareixen converses de Josep Campajó, empresari investigat en la causa, amb Puigdemont en relació amb Tsunami, i també fa referència a trobades que l'expresident va mantenir a Ginebra amb Rovira i Arnaldo Otegi l'estiu de 2019, poc abans de la sentència del procés. Un cop va aconseguir la condició d'eurodiputat i, per tant, la protecció del Parlament Europeu, el jutge va continuar furgant en el paper de Puigdemont en l'organització de Tsunami Democràtic?
L'any 2021, El Mundo va publicar que l'Audiència Nacional investigava en secret l'entorn de Puigdemont en la causa de Tsunami. La defensa de l'expresident va demanar explicacions per saber si també s'investigava l'eurodiputat de Junts, i l'Audiència Nacional va negar estar fent cap investigació sobre el dirigent independentista i el seu cercle de confiança. La defensa recorda que si el jutge va mentir estaria vulnerant, també, el principi de cooperació lleial entre institucions. Per tot plegat, la defensa de Puigdemont demana tenir accés a tota la informació sobre la causa de Tsunami i avisa que si les informacions aparegudes aquests anys en relació amb la investigació són certes, això seria "incompatible" amb l'ordenament jurídic espanyol i el dret de la Unió Europea.
La maniobra del jutge de Tsunami no es pot deslligar de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, que giren al voltant de l'amnistia. García Castellón va fer un pas més dilluns i ara intenta imputar un mort -un ciutadà francès que va patir un infart coincidint amb la protesta a l'Aeroport del Prat de l'octubre de 2019- per mirar d'excloure la causa d'una eventual llei que oblidi els delictes del procés. Les defenses creuen que aquesta estratègia no té recorregut. En tot cas, però, l'acusació per terrorisme -que la Fiscalia no veu- vinculada a les desenes de ferits, alguns de greus, que van provocar les protestes de la sentència sí que podria deixar marge de maniobra al jutge per, arribat el cas, intentar no aplicar l'amnistia.
Ara bé, hi ha terrorisme? La Fiscalia creu que no i que es tracta d'un possible delicte de desordres públics. El ministeri fiscal presentarà recurs contra la decisió del jutge, per intentar que la causa surti de l'Audiència Nacional i continuï a Barcelona, demanda que fa temps que fan les defenses, que també neguen el terrorisme i sostenen que les accions de Tsunami s'emmarquen en el dret de protesta. El jutge, però, fa setmanes que intenta blindar la seva competència per investigar Tsunami i ha deixat entrar a la causa Vox, que sí que acusarà per terrorisme, per mirar de retenir la causa a l'Audiència Nacional, tribunal especial encarregat de jutjar les causes de terrorisme. La defensa de Puigdemont, però, ja ha començat a moure's per mirar de fer caure aquest delicte.
I per fer-ho utilitza, com és habitual, el dret europeu. Concretament la directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra el terrorisme. Si, com diu el jutge, es pot investigar Tsunami Democràtic per terrorisme, l'Audiència Nacional ha actuat seguint el que marca aquesta norma europea? Aquesta és la pregunta que ha fet Boye al jutge instructor, que haurà de donar resposta als propers dies. El terrorisme és un problema global que preocupa la Unió Europea, però segons la defensa aquest delicte s'ha "banalitzat" en la causa de Tsunami Democràtic. Si, segons el jutge, hi ha un mort per terrorisme, ha aplicat en algun moment dels últims quatre anys el què diu la directiva europea sobre l'atenció a les víctimes?
L'article 26 diu que els estats membres garantiran que les víctimes de terrorisme que viuen en un estat membre diferent d'aquell en què s'ha comès el delicte tinguin accés a la informació sobre els seus drets i als serveis de suport i sistemes d'indemnització. "No pot existir un procediment per terrorisme en què a més es vinculi a aquests fets amb la mort d'una persona i que, al mateix temps, no s'hagi complert, en més de quatre anys, amb el que diu l'article 26 de la directiva 2017/541 que fixa unes obligacions estatals, però que recauen en l'instructor, respecte a una presumpta víctima de terrorisme", sosté la defensa de Puigdemont i Alay. La directiva, diuen els advocats, s'ha d'aplicar des que comença la causa per terrorisme -2019- fins a l'execució de la sentència.
Puigdemont, investigat sense permís?
Una altra irregularitat que hauria pogut cometre el jutge és haver investigat Puigdemont sense demanar el corresponent suplicatori al Parlament Europeu. La causa neix amb les protestes de la tardor de 2019 i Puigdemont adquireix la condició d'eurodiputat a finals d'aquell any, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Fins aquest dilluns, el nom de Puigdemont pràcticament no apareixia en el sumari de la causa -sí, en canvi, el de Marta Rovira-, però ara el jutge ha decidit dirigir la investigació contra l'expresident a l'exili. Com que Puigdemont té immunitat, García Castellón li demana que declari voluntàriament abans de demanar el suplicatori. Ara bé, fins a quin punt el jutge ha investigat el president malgrat tenir immunitat?"És inimaginable pensar que aquest jutjat ha investigat durant anys un membre del Parlament Europeu sense haver procedit a la sol·licitud del suplicatori", apunta, amb ironia, Boye en un escrit presentat dimarts a l'Audiència Nacional. En la interlocutòria del jutge apareixen converses de Josep Campajó, empresari investigat en la causa, amb Puigdemont en relació amb Tsunami, i també fa referència a trobades que l'expresident va mantenir a Ginebra amb Rovira i Arnaldo Otegi l'estiu de 2019, poc abans de la sentència del procés. Un cop va aconseguir la condició d'eurodiputat i, per tant, la protecció del Parlament Europeu, el jutge va continuar furgant en el paper de Puigdemont en l'organització de Tsunami Democràtic?
L'any 2021, El Mundo va publicar que l'Audiència Nacional investigava en secret l'entorn de Puigdemont en la causa de Tsunami. La defensa de l'expresident va demanar explicacions per saber si també s'investigava l'eurodiputat de Junts, i l'Audiència Nacional va negar estar fent cap investigació sobre el dirigent independentista i el seu cercle de confiança. La defensa recorda que si el jutge va mentir estaria vulnerant, també, el principi de cooperació lleial entre institucions. Per tot plegat, la defensa de Puigdemont demana tenir accés a tota la informació sobre la causa de Tsunami i avisa que si les informacions aparegudes aquests anys en relació amb la investigació són certes, això seria "incompatible" amb l'ordenament jurídic espanyol i el dret de la Unió Europea.