La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, amb aquest to transcendental que posa cada cop que té un micròfon al davant, ha insistit un cop més que la prioritat per a tots els espanyols és sortir de la crisi. És el mateix discurs de Pedro Ruiz quan li diu a Alfred Bosch que no és el moment de banderes, el mateix que es pot sentir a qualsevol polític espanyol: que si ara toca treballar tots junts, que si hem de sumar i no restar, etcètera.
La crisi com a excusa per tot sembla que els funciona d’allò més, la crisi com a paralitzador de qualsevol iniciativa diferent als seus interessos, la crisi com a element de cohesió social... Fan tant ús de la crisi que sembla que se l’hagin inventada ells.
Però l’error seria fer-los confiança, creure que aquest discurs del ‘ara no és el moment perquè primer és la crisi’ és una porta oberta al ‘ja en parlarem quan la cosa millori’. De cap de les maneres. El dia que la cosa millori trobaran una altra excusa per no parlar d’independència de la mateixa manera que quan no hi havia crisi tampoc no els interessava gens parlar-ne.
La situació de crisi és una oportunitat històrica per avançar cap a la plena sobirania de Catalunya i, molt probablement, una de les millors maneres possibles de sortir de la crisi. A què esperem?
