El 2013 i el 2016 estan marcats en vermell en la història dels socialistes. Són els anys dels dos esvorancs més greus que hi ha hagut en la relació entre el PSC i el PSOE. El primer, pel dret a decidir. El segon, per la negativa a facilitar la investidura de Mariano Rajoy. La ministra Meritxell Batet va ser en aquestes votacions que van suposar trencar la disciplina de vot després de més de 30 anys d'entesa. Ara, amb el retorn dels socialistes a la Moncloa, és ella, com a titular de la cartera de Política Territorial, l'encarregada de verbalitzar que no entra dins dels plans del govern de Pedro Sánchez acceptar la celebració d'un referèndum.

"No contemplem aquesta possibilitat -la d'incloure el dret a decidir en una eventual reforma de la Constitució- com no la contemplen la majoria de les constitucions del món", ha dit aquest dilluns Batet en declaracions a RNE. El diàleg que els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra establiran en les pròximes setmanes pivotarà, d'entrada, en els possibles punts d'acord, com ara la recuperació de lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional. El dret a l'autodeterminació, però, es consolida com un punt de discrepància insalvable. Per a l'independentisme el referèndum acordat és la fita. Per al PSOE, una línia vermella que ni tan sols pensa entrar a debatre; ni tan sols per incloure una tercera via com a solució més enllà del sí o del no a la independència.

Tot plegat, en un moment en què s'ha fet evident de forma reiterada que la celebració d'un referèndum amb el reconeixement amb el qual no va comptar l'1-O és la via que més suport aplega. El defensen Junts per Catalunya i ERC. Però també els comuns i Podem al Congrés. La CUP aposta per la via unilateral, però si el Govern negocia amb l'executiu espanyol considera que ho ha de fer en base al dret a l'autodeterminació.

[blockquote]"Si persistim ens en sortirem", sosté Oriol Junqueras, que, tot i això, recomana no caure en la ingenuïtat[/blockquote]
Avui mateix ho ha recordat la portaveu del Govern, Elsa Artadi, tot fent referència als pactes nacionals; i el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, que ha insistit que un nou estatuts per a Catalunya no pot obviar el dret a decidir. També n'ha fet referència Oriol Junqueras en resposta a Catalunya Ràdio des d'Estremera: "Hem de treballar per fer-ho possible, anar madurant fins que sigui imparable i siguem molts més els qui hi donem suport. Si persistim ens en sortirem". El líder republicà ha dit, però, que no vol ser "ingenu" ni fixar dates ni calendaris. I és que, ara per ara, es tracta d'un mur infranquejable per a l'independentisme.

El viratge del PSC en la defensa del referèndum "legal i acordat"

Pedro Sánchez, però, no està disposat a obrir aquest meló que desencadenaria una tempesta interna dins del seu propi partit, on ja han encaixat amb alguns recels que s'hagi assolit el govern amb el vot dels independentistes i que en la primera setmana s'hagi anunciat l'aixecament de la intervenció de les finances de la Generalitat. De fet, ja suposa obrir la caixa dels trons el fet de parlar de Catalunya com a nació, una afirmació que Sánchez va fer a les primàries en què va recuperar la secretaria general del PSOE.

A més, els socialistes catalans ja fa cinc anys que van donar per enterrada la defensa d'un dret a decidir que, sota el seu criteri, es tracta d'un concepte que ha estat "pervertit" per l'independentisme. Que el PSC ja no abanderi aquesta proposta aplana el camí de Sánchez per fixar que aquest és un límit que no pensa traspassar. Seria sotmetre a debat el concepte de sobirania nacional, que la Constitució fixa que "resideix en el poble espanyol", i ser acusat d'obrir la porta a la secessió de Catalunya. Des de Podem sostenen, però, que aquest seria el camí per tancar el conflicte amb una proposta d'encaix que fos capaç de seduir una majoria de catalans.

Granada com a solució

Exdiputats del PSC tenen molt viu el record de les hores prèvies al 26 de febrer del 2013, quan l'aleshores líder del partit, Pere Navarro, i l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, van comunicar al secretari general del PSOE, en aquell moment Alfredo Pérez Rubalcaba, que desobeirien per defensar el dret a decidir "legal i acordat". "Els crits se sentien per tot Ferraz", recorden. Però els socialistes catalans, que havien promès "coherència", no van canviar d'opinió i van materialitzar el vot discrepant.

El referèndum, però, va caure de l'agenda socialista quan es va segellar el pacte de Granada, que aposta per una reforma federal de la Constitució. El viratge discursiu que ha fet el PSC en els últims anys és que primer cal donar l'oportunitat de votar un acord i no un trencament per afavorir un escenari de "reconciliació" entre catalans. "Un referèndum al final és intentar guanyar o desempatar una cosa que sabem que està molt igualada. Hem d’abordar el problema i l’anàlisi molt més de fons i buscar grans consensos, no buscar desempatar", va defensar Batet a l'entrevista feta per NacióDigital just abans d'acceptar l'encàrrec de ser ministra. El primer secretari dels socialistes catalans sí que ha verbalitzat en algun moment que, en el cas que els catalans no donessin suport a la reforma de la Constitució, caldria plantejar una consulta.

[blockquote]Dissabte Batet va afirmar que la reforma de la Constitució és "urgent, viable i desitjable", però avui el PSOE ja ha rebaixat les expectatives de calendari[/blockquote]
Llegit com un punt de partida per al PSC i com un punt d'arribada per a bona part del PSOE, l'acord de Granada és onejat ara pel govern de Sánchez com el destí final de la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Amb tot, en aquests moments als socialistes no els surten els números. La reforma federal de la Constitució només la defensen 85 diputats del Congrés i el fracàs de la comissió d'estudi sobre una eventual modificació és evident: només hi queden asseguts els socialistes i els populars que, com Ciutadans, estarien disposats a donar suport a una reforma, però per recentralitzar competències. El Govern, tanmateix, ha dit que està disposat a escoltar quina proposta acaben fent els socialistes en aquest sentit.

Així doncs, caldrà veure si Sánchez serà capaç d'obrir almenys el debat tenint en compte que l'actual executiu espanyol durarà, com a molt, dos anys. Dissabte Batet va afirmar que la reforma de la Constitució és "urgent, viable i desitjable". Aquest dilluns, el PSOE ja ha rebaixat les expectatives pel que fa al calendari i dirigents com el president valencià, Ximo Puig, han aixecat el dit per dir que hi ha altres qüestions més urgents, com la reforma del finançament.