La ponència de la Llei electoral s'ha reunit aquest divendres al Parlament.
Caixa o faixa. Els grups parlamentaris s'han fixat la propera reunió de la ponència de la Llei electoral, el 4 de febrer, per decidir si aposten per aprovar aquesta legislatura una llei que inclogui un nou sistema electoral, o aparquen aquest punt i intenten una llei parcial. Entre els ponents hi ha pessimisme sobre les possibilitats d'acostar posicions, tot i que han anat mantenint trobades paral·leles a la ponència amb la voluntat de buscar punts d'acord. Hi ha consens en no perdre proporcionalitat respecte al model actual, però les diferències se situen sobretot sobre quantes circumscripcions hi ha d'haver. Dimarts es celebrarà una trobada prèvia que pot ser determinant.
En la reunió de la ponència d'aquest dijous els grups han avançat en qüestions de despesa i transparència electoral, però no han tractat el que es considera el punt central, la mare dels ous, que és el sistema electoral. La reunió de la setmana que ve serà determinant per decidir si aquest tema si es comprometen a trobar un acord en aquesta matèria o bé l' aparquen per les evidències que no hi ha suficients punts d'acord.
Des de fa setmanes membres de la ponència exploren punts de trobada en unes reunions més restringides, amb un ponent per partit, i secretes. Dimarts que ve se'n produirà una última abans de la reunió on s'haurà de prendre la decisió. Però els ànims entre els ponents no són d'optimisme. La majoria coincideix en què és molt difícil que hi pugui haver suficient acostament per decidir tirar endavant una llei electoral amb el sistema inclòs aquesta legislatura.
Dos blocs
Els partits mantenen diferències en els seus respectius models. Un bloc, format per PSC, PPC, ICV-EUiA i grup mixt, aposta per una circumscripció única, ja que considera que així es garanteix una major proporcionalitat. En canvi, CiU i ERC advoquen perquè hi hagi més circumscripcions, tenint en compte districtes, comarques i vegueries.
El PSC va denunciar fa uns dies que la proposta feta per CiU li atorgaria 72 diputats si s'apliquessin els resultats del 2006, un extrem que la federació nacionalista nega. També ICV-EUiA va carregar contra la proposta de CiU argumentant que donaria a la federació una majoria aclaparadora, rebaixant els resultats de la resta de partits. Des d'ERC, tot i que no ho han fet públicament, també es critica el model de CiU i es remeten a la proposta dels experts, ja que consideren que manté una pluralitat de forces polítiques i alhora un equilibri territorial.
Fonts coneixedores de la negociació han admès que hi ha un cert consens sobre no perdre proporcionalitat respecte al model actual. Però alguns partits apunten que aquesta es pot millorar sense que vagi en detriment del territori, com sosté ICV-EUiA, mentre que CiU remarca que el sistema actual ja és dels més proporcionals d'Europa.
Tot i que dijous puguin acabar decidint aparcar el nucli dur d'una llei electoral, alguns ponents han remarcat que no s'haurà perdut el temps durant les setmanes que s'ha estat negociant i veuen possible poder aprovar una normativa específica sobre administració electoral que inclogués aquells punts sobre els que sí hi ha possibilitat real d'acord, una opció que no és compartida per tots el grups, ja que consideren que no tindria sentit aprovar una normativa que no contemplés el nucli dur. Els ponents indiquen que aquest divendres s'ha acabat amb una segona repassada dels punts –sense comptar el sistema electoral- i hi ha un grau d'acord important.
Aquesta llei "mutilada" inclouria aspectes com les despeses electorals, la transparència dels partits o els blocs electorals. Però també la Sindicatura Electoral, un organisme que substituiria les funcions de la Junta Electoral Central, que s'abordarà en properes reunions.
Els grups mantenen algunes discrepàncies sobre si aquest organisme hauria de tenir o no una estructura permanent, tot i que majoritàriament coincideixen que s'ha d'evitar crear una nova gran administració. Alguns fins i tot apunten que només estigui activada en període electoral i que, entre elecció i elecció, les funcions les tingui el Consell de Garanties Estatutàries.
