Aquest migdia la portaveu d’ERC, Anna Simó, apuntava que el pacte de governabilitat entre CiU i els republicans “durarà fins que duri atenent als fets i no a les paraules”. Una eufemisme que serveix als republicans per deixar de banda la societat “instrumental” amb CiU pel Govern i centrar-se en el nou 9-N. És a dir, considerar el 9-N i la resposta del Govern si l’impugnen com la data de caducitat definitiva del pacte d’estabilitat. Un pacte que a hores d’ara està en absolut stand-by.

La sensació que van mal dades entre CiU i ERC és inevitable. Com a prova del cotó és que a tretze dies de la consulta fa dues setmanes que el poderós comitè de coordinació parlamentària no s’ha reunit. Un comitè format per Jordi Turull i Mercè Jou, portaveus de CiU a la cambra; Marta Rovira i Lluís Salvadó, portaveus d’ERC; el secretari del Govern, Jordi Baiget, així com el secretari de Relacions Institucionals del Govern, Miquel Puig, que cada setmana endreçava  i pactava la vital acció conjunta de les dues formacions al Parlament. Ara la paràlisi és absoluta després que els republicans considerin que el seu suport no està justificat perquè el nou format de consulta no és el que havien pactat ni amb el Govern ni amb CiU.

Així, la sala 9 de la cambra catalana, escenari habitual cada dilluns de les reunions que s’allargaven fins a dues hores, resta buida. És l’evidència que s’ha acabat l’acord i que la confiança entre les dues formacions i els seus dirigents està exhaurida. Una confiança i, per tant, un pacte, que només tornaria a la vida si la resposta del Govern a una impugnació o a un resultat aclaparador del sí-sí fos prou contundent per convèncer un Oriol Junqueras que no amaga “certa decepció”.