L'independentisme camina cap al referèndum unilateral i, en els propers dies, Carles Puigdemont anunciarà en un acte coral, al costat d'Oriol Junqueras, la data i la pregunta de la consulta vinculant. Abans, però, calia un últim pas: reunir el Pacte Nacional pel Referèndum, constatar que el govern espanyol no té -ni tindrà- intenció de pactar el dret a decidir i fer balanç de la feina feta per la comissió executiva encapçalada per Joan Ignasi Elena. Què passarà a partir d'ara amb el Pacte? En què quedarà una iniciativa que ha sumat mig milió de signatures a favor de la via acordada? Seguirà existint, però cedeix ara tota la iniciativa al Govern, que és qui té l'encàrrec de posar les urnes i de dotar de garanties una votació que centra ara tot el debat sobre el full de ruta.

Elena, a banda d'agrair la "lleialtat" de tots els partits en la feina feta des del 23 de desembre, ha deixat clar que el Pacte "ni avalarà ni desautoritzarà" els passos que faci a partir d'ara l'executiu. La comissió executiva de l'organisme, formada per vuit persones, deixa les seves funcions a partir d'avui. Per tant, el Pacte es mantindrà viu com un ens de "debat", tot i que hi ha discrepàncies sobre quin ús se n'ha de fer. La CUP, per exemple, vol que muti en la comissió de garanties que ha de regir el referèndum, mentre que els "comuns" reclamen que segueixi a ple rendiment per tal de perseguir el consens i, de passada, actuar com a "escut" davant dels embats de l'Estat.
 
La trobada d'aquest dimarts, en certa manera, va venir motivada per la demanda de Catalunya en Comú -liderada per Ada Colau, avui absent, i Xavier Domènech- de reunir el Pacte, que paral·lelament havia demanat al president reunir-se de nou. La cita es va acordar en la cimera que van mantenir fa vuit dies a Palau tots els partits favorables al referèndum amb l'excepció dels "comuns", que marquen tantes distàncies com poden amb el full de ruta del Govern. La cita del Parlament ha arrencat amb una ronda d'intervencions breus de Carme Forcadell, Carles Puigdemont i Gerardo Pisarello, alcalde accidental de Barcelona, i després ha estat el torn de partits i entitats. L'independentisme ha posat l'accent en la necessitat de posar data i pregunta, mentre que els sindicats majoritaris -CCOO, UGT- han apostat per mantenir viu el Pacte i seguir insistint en una via pactada que, de moment, no té majoria al Congrés.

Els sindicats majoritaris, per cert, també han demanat explícitament al Govern que "protegeixi" els treballadors públics. Puigdemont, en la intervenció final, ha "garantit" la "seguretat" dels funcionaris en tots els processos de contractació relacionats amb el referèndum, i ha apuntat que en els propers dies anunciarà la data i la pregunta de la consulta vinculant. La Intersindical, que ha fet reunions amb treballadors públics de tots els departaments en les últimes setmanes, ha demanat deixar de "manipular" els funcionaris -en el punt de mira de l'Estat- i ha apostat sense embuts per la celebració d'un referèndum unilateral si, com sembla, Madrid segueix enrocada.

El paper dels "comuns"

Xavier Domènech s'estrenava aquest dimarts en una reunió del Pacte. El context no és senzill per a la nova esquerra, que ha abanderat la via pactada en dues convocatòries consecutives al Congrés i que li ha permès sortir-ne vencedora a les urnes. La fase definitiva del procés, però, està marcada per la unilateralitat, un concepte que incomoda i tensiona internament els "comuns". "Les vies ràpides", ha defensat Domènech, van en contra de l'efectivitat del referèndum. El problema és que no hi ha tampoc una altra via -ni lenta ni ràpida- alternativa palpable.

Els "comuns" saben que, si volen optar a ser una força hegemònica, no es poden limitar a criticar el full de ruta del Govern, sinó que han de ser capaços de posar sobre la taula un projecte alternatiu que no es limiti a pregonar que cal esperar un canvi de correlació de forces a l'Estat que no poden garantir que es produeixi. El problema radica en el fet que, fins que no teixeixin la seva proposta -faran una assemblea al juliol per debatre-ho-, es veuran abocats a reaccionar cada vegada que el Govern vagi un pas més enllà en la convocatòria del referèndum. De moment, però, es centren en el calendari més immediat pels seus interessos: la moció de censura a Mariano Rajoy. Asseguren que no entendrien que els independentistes no hi donessin suport tenint en compte que el govern espanyol és el principal obstacle per fer el referèndum.

Els "comuns" intentaran buscar un equilibri entre carregar contra el que consideren que és un full de ruta "partidista" de l'executiu català i, a la vegada, que no es posi en dubte la seva defensa del dret a l'autodeterminació. No serà fàcil. El Pacte Nacional pel Referèndum, la xarxa de seguretat dels "comuns", passa ja a un segon pla. I a mesura que el Govern vagi avançant en l'organització de la votació caldrà veure com actua el govern espanyol per impedir-lo. Una eventual resposta desproporcionada també podria complicar un intent dels "comuns" de mantenir una equidistància. Els de Domènech no volen ser acusats d'aixecar-se de la taula. Tampoc el Govern. Ningú vol ser el culpable de trencar la joguina. La unitat del sobiranisme ja està en risc.
 

Xavier Domènech, Joan Josep Nuet i Jordi Turull, aquest dimarts al Parlament. Foto: ACN