El recurs del Parlament Foto: QS/ND
Els serveis jurídics del Parlament han presentat l'escrit de rèplica contra el recurs del govern de l'Estat a la Llei de Consultes davant el Tribunal Constitucional. Un escrit de 76 planes en les que l'advocat de la cambra catalana carrega sense manies contra el que considera una “manipulació de la realitat”, una “contaminació” i els “criteris polítics” que basteixen el recurs de l'Estat. Comptat i debatut, el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, acusa els serveis jurídics de l'Estat espanyol d'articular un muntatge jurídic per carregar-se la llei i “expulsar del marc jurídics la defensa d'una idea política”.
Segons l'escrit de la cambra catalana, l'advocat de l'Estat utilitza uns arguments que “excedeixen clarament el que és admissible en un recurs abstracte d'inconstitucionalitat”. De fet, segons el lletrat parlamentari és “difícil d'entendre i comprendre” que en el marc d'un recurs d'inconstitucionalitat es pretenguin utilitzar arguments com declaracions a la premsa i convertir-los en “paràmetres jurídics determinants per realitzar el judici de constitucionalitat”.
“La filosofia que trasllueix el recurs suposa una doble manipulació de la realitat”, escriu la defensa del Parlament i afegeix que s'usa “plantejament polític que el que vol és expulsar del marc constitucional i del joc democràtic la defensa d'una idea política i qualsevol via que pugui servir per expressar-la dins el marc de la Constitució”.
Així mateix, el Parlament defensa la constitucionalitat de la llei de consultes perquè l'advocat de l'Estat “imagina i aïlla un únic i hipotètic cas d'aplicació de l mateixa”, com una “obsessió” a reiterar que la llei s’ha aprovat amb l’únic objectiu de fer la consulta del 9 de novembre, quan es tracta, en realitat, d’una llei genèrica per a qualsevol mena de consulta.
Frau processal
A parer de la cambra, “el recurs, tal com es planteja, constitueix un veritable frau processal perquè impugna una llei amb la hipòtesi d’un acte d’aplicació d’aquesta” (la convocatòria d’una consulta sobre el dret de decidir). “El recurs oblida”, afegeix l’escrit, que la norma “no és una llei singular per a aquesta finalitat sinó una llei general que, en el marc d’un procés abstracte d’inconstitucionalitat, només es pot considerar i enjudiciar a partir del seu contingut objectiu”.
La majoria, com a prova
Es recorda al TC que la llei de consultes no referendàries es va aprovar amb 126 vots a favor i 28 en contra, és a dir, que no tan sols hi van donar suport les denominades forces sobiranistes, motiu que desmunta l’argument de l'Estat, que basa el seu escrit en el fet que la llei només es va aprovar per fer un referèndum encobert sobre la independència de Catalunya. “No es pot arribar a cap altra conclusió que no sigui que el recurs s’equivoca de llei o fa una lectura clarament errònia d’aquesta llei, perquè és evident que no pretén regular cap referèndum i no té com a objectiu concret i declarat convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya”.
