El curs polític s'apropa al final i el Parlament treballa per accelerar les carpetes pendents, i una d'elles és la prohibició de la compra especulativa. Els partidaris de la mesura han acordat que la proposta de lectura única es debati en el ple del 7 de juliol, una setmana després de l'aprovació dels pressupostos, i que la votació definitiva es pogués dur a terme a finals de juliol. La cambra ha decidit aquest dimarts que les dues proposicions de llei registrades, tant la dels Comuns com la de la CUP, facin aquest primer pas de la lectura única. L'acord a tres bandes entre el PSC, ERC i els Comuns encara no està tancat, però existeix consens per pactar un text compartit. La CUP, per la seva banda, s'ha obert a negociar amb l'executiu i els seus socis per sumar els vots si arriba aquest acord de totes les esquerres parlamentàries.
La prohibició de la compra especulativa va ser la mesura estrella en habitatge que van pactar els Comuns amb el PSC a canvi del "sí" als pressupostos. Va ser al febrer, en el marc dels primers comptes retirats, i en aquell moment ERC va advertir que no compartia alguns dels aspectes. Ara bé, les dificultats perquè el Govern i els republicans tanquessin un acord pels comptes va deixar les converses sobre la compra especulativa en un segon pla. De fet, els Comuns, que ja tenien l'acord amb l'executiu, van fer un pas al costat a l'espera que les negociacions entre Salvador Illa i Oriol Junqueras arribessin a bon port. Amb el "sí" dels republicans, els de Jéssica Albiach van renegociar alguns aspectes dels comptes, però el compromís sobre la compra especulativa es va mantenir intacte.
Amb els pressupostos que s'aprovaran al ple del 2 de juliol, les esquerres parlamentària volen aprovar la prohibició de la compra especulativa abans de la fi de l'actual període de sessions. Tant el Govern com els socis, però també la CUP, negocien amb diferents actors implicats com el Sindicat de Llogateres, que era reticent amb el pacte Govern-Comuns perquè consideraven que deixava escletxes perquè els propietaris poguessin esquivar la prohibició. En tot cas, ara s'inicia un calendari amb un marge d'un parell de setmanes per reiniciar les negociacions amb tots els actors implicats i que el text pugui ser consensuat per aconseguir la majoria de la cambra. Amb els vots de PSC, ERC i els Comuns n'hi hauria prou, però la CUP també vol influir i acabar aprovant la prohibició.
La proposta dels Comuns passa per una modificació de set articles de la llei catalana d'urbanisme per tal de definir que només es puguin comprar habitatges quan siguin per viure o bé per un familiar directe com poden ser fills, nets, germans o pares. Per esquivar una possible trava del Tribunal Constitucional, la proposta s'emmarca en les zones de mercat tensionat i en els mecanismes de protecció temporal. Si tirés endavant, la proposta donaria la facultat als ajuntaments de poder decidir si apliquen aquesta prohibició de la compra especulativa. La mesura s'emmarca en la llei que marca que les administracions tenen el dret d'utilitzar l'urbanisme per afavorir la cohesió social i que, per tant, aquest objectiu no es pot aconseguir si hi ha especulació d'habitatges.
Els Comuns concreten amb el Govern la definició de gran tenidor
Encara en matèria d'habitatge, els Comuns han anunciat aquest dimarts un acord amb el Govern per fixar la definició de gran tenidor a Catalunya en qui tingui cinc habitatges o més a Catalunya o deu al conjunt de l’Estat. El portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, ha explicat que el pacte es plasmarà en una esmena conjunta a la llei de mesures i que aquest dijous ja quedarà incorporada al text en la votació del dictamen. Cid ha defensat que la definició acordada de gran tenidor permetrà donar “coherència” a la legislació catalana en matèria d’habitatge. Segons ha detallat, no afectarà el topall de rendes ni l’ITP del 20% per a grans tenidors, sinó que tindrà efectes en tres àmbits vinculats a la llei del dret a l’habitatge.
En primer lloc, els grans tenidors estaran obligats a oferir una alternativa de lloguer social en cas de desnonament. En segon lloc, hauran d’inscriure’s al registre de grans tenidors quan estigui en marxa. I, finalment, la Generalitat podrà instar-los a posar pisos buits de lloguer i sancionar-los si no ho fan. “Si hi ha algú que té quatre habitatges a Catalunya, però sis a la resta de l’Estat, evidentment, és un gran tenidor; això fins ara no es contemplava i, per tant, també és un pas endavant”, ha afirmat.
