En l'acte institucional en memòria de les víctimes de l'Holocaust celebrat aquest dilluns, el Parlament de Catalunya ha volgut tenir un record per Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana dels camps d'extermini nazis. Grangé, que va ser deportada al camp de Ravensbrück i posteriorment a Sachsenhausen, va morir el passat agost als 94 anys.
L'acte institucional s'acostuma a celebrar el 27 de gener, data que coincideix amb el dia internacional en memòria de les víctimes de l'holocaust. Tot i que enguany no ha estat possible, el Parlament ha volgut mantenir la commemoració d'aquest acte, que ha presidit Roger Torrent i al qual han assistit les dues nebodes de Grangé.
Durant la seva intervenció, el president de la institució ha recordat que l'holocaust és "una advertència de fins on poden arribar l'odi i la intolerància contra la diversitat", tot i que també "ens pot portar a la indiferència davant la discriminació i la vulneració de drets".
En aquest sentit, Torrent ha alertat de l'auge de l'extrema dreta a Europa en forma de partits polítics que "repeteixen les formes i els discursos del feixisme amb nous noms i noves cares". A banda, ha denunciat l'ús de "lleis, tribunals i institucions per dissimular la persecució de col·lectius".
Durant l'acte també s'han encès espelmes per part de la comunitat jueva Bet Shalom, en representació del poble jueu, del poble gitano, del col·lectius de perseguits per raons polítiques, de les persones amb discapacitat i del col·lectiu LGBTI.
El Parlament ret homenatge a l'última supervivent catalana dels camps d'extermini nazis
Conxita Grangé, que passar pels camps de Ravensbrück i Sachsenhausen, va morir el passat agost als 94 anys
Ara a portada
Publicat el 17 de febrer de 2020 a les 19:08
Et pot interessar
-
Política La defensa de la llengua es fa un lloc per Sant Jordi
-
Política Centenars de persones es manifesten al centre de Barcelona en defensa del català: «La nostra llengua no es toca»
-
Política Sant Jordi per la Llengua crida a reactivar el carrer davant la «situació d’emergència lingüística»
-
Política Rodoreda, Candel i un autògraf per salvar l'Espanyol: el primer Sant Jordi del president Illa