09
de maig
de
2022, 20:25
Actualitzat:
22:21h
Cada vegada que s'acosta el congrés d'un partit, els protagonistes de les negociacions tendeixen a assenyalar que el projecte passa per davant dels noms. Que és més rellevant determinar les prioritats de futur que no pas qui el liderarà. Tanmateix, però, quan s'han d'aterrar les propostes, les converses acaben pivotant sobre el qui. En el cas del congrés de Junts, que el 4 de juny ha de renovar la cúpula en un conclave a Argelers, els grans protagonistes de les últimes -i de les properes- hores són Laura Borràs i Jordi Turull. La presidenta del Parlament i l'expres polític són els principals apirants als rols vacants que es dilucidaran al congrés -presidència i secretaria general, càrrecs fins ara ocupats per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez-, i les converses se centren tant en els noms de la futura cúpula -la direcció estarà formada, com fins ara, per 18 persones- com en les seves atribucions. En especial la presidència, que els partidaris de Borràs sostenen que ha de convertir-se en més executiva que institucional per arribar a una entesa. Fins aquest dimarts a les quatre de la tarda tenen temps.
És quan acaba el termini per presentar candidatures a la presidència -acompanyada de fins a quatre vicepresidències-, a la secretaria general -lligada a la secretaria d'organització i a la de finances- i a l'executiva, integrada per 18 persones. Un dels aspectes clau de les converses és que la ponència organitzativa -on es delimiten les funcions de cada càrrec del partit, en especial dels dos més importants- no es validarà fins al juliol, de manera que les bases d'aquest text ja s'han de posar ara, si es vol arribar a un acord enter famílies. "Així s'acabarà la incertesa", remarca un membre de l'actual direcció consultat per NacióDigital. "A més d'un li tremola la cadira", comenta un altre dels coneixedors de les negociacions. La majoria de dirigents consultats remarquen la necessitat de no anar a un congrés de confrontació amb l'argument de la proximitat de les eleccions municipals, on Junts s'hi juga la implantació territorial.
Al llarg de les últimes setmanes, la presidenta del Parlament havia anat arribant a la conclusió que destinaria els esforços a tenir una posició interna -és a dir, executiva en termes de poder- d'acord amb el seu pes públic. Borràs ocupa la segona institució de Catalunya, sempre ha estat la dirigent més votada -només superada per Puigdemont- en tots els projectes que s'ha implicat -des de la Crida fins a l'assemblea del Consell per la República- i les bases la van votar massivament per ser la candidata a la Generalitat, pugna en la qual va quedar finalment tercera per darrere de Salvador Illa i de Pere Aragonès. Per tant, la presidència del partit només li encaixa en cas que reforci el rol executiu i, per tant, es treguin competències a la secretaria general.
Aquesta plaça és, precisament, la que veu amb més bons ulls ocupar Turull un cop Sànchez va anunciar el 2 d'abril que la deixaria. L'exconseller de la Presidència compta amb suports notables dins del Govern i del sottogoverno -la setmana passada cinc consellers, 21 diputats i múltiples veus del territori van signar un manifest en el qual apostaven per Borràs com a presidenta i Turull com a secretari general-, i són diverses les fonts consultades que insisteixen en el seu perfil com a "òptim" per preparar les eleccions municipals. Compta amb l'aval d'altres expresos com Josep Rull i Quim Forn, i Sànchez, en una entrevista fa unes setmanes publicada a El Periódico, va considerar que seria un bon relleu. Aquest dilluns, des dels micròfons de RAC1, l'encara secretari general ha evitat mullar-se, però ha exhortat Borràs i Turull a arribar a un acord.
"Tots tenim idees diferents. El problema és tenir capacitat o incapacitat de concertar les coses bàsiques que ens uneixen. Si no fem això, si l'àmplia família de Junts no concerta el mínim comú múltiple, el nostre futur és molt descriptible", ha assenyalat Sànchez, que ha demanat "lleialtat de grup" al grup que surti del futur congrés. La presidenta del Parlament, en una entrevista a La Vanguardia publicada aquest diumenge, va defensar que totes les decisions han de pivotar sobre el vot de la militància, i que no es pot tenir por a les seves decisions. Al seu entorn han proliferat els últims dies crítiques cap als partidaris de Turull per "replicar" les formes "del passat" -és a dir, de CDC o del PDECat-, especialment des que es va fer públic el manifest. Entre les absències hi havia les del vicepresident Jordi Puigneró, Gemma Geis i l'enretirada Elsa Artadi.
L'excandidata a Barcelona, que divendres passat va anunciar que deixava la política, estava posicionada al costat de Borràs, com també Francesc de Dalmases, Aurora Madaula i Jaume Alonso-Cuevillas. Són noms amb opcions per entrar -o mantenir-se, en el cas de Madaula- dins la cúpula si la presidenta del Parlament arriba al màxim càrrec del partit. En cas que hi hagi pacte, la direcció contindrà noms de totes les famílies. Dins l'actual direcció hi ha dirigents afins a Puigdemont, d'altres que han acompanyat Sànchez els últims anys -també quan comandava l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i representants dels independents que el 21-D van fer costat a l'expresident de la Generalitat a l'hora d'afrontar les eleccions sota el 155.
De les quatre vicepresidències -Turull, Artadi, Anna Erra i Josep Rius- només té opcions de repetir-ne un -Rius- perquè els altres tenen altres horitzons, sobretot si l'exconseller assumeix la secretaria general. Artadi ha deixat la política, i Erra, com a presidenta del consell nacional, fa mesos que hauria d'haver estat substituïda. Rius va debutar fa unes setmanes com a portaveu, i no va signar el manifest d'alts càrrecs de la setmana passada. El secretari d'organització, David Saldoni, està alineat amb l'opció de Turull, mentre que Teresa Pallarès centrarà la seva carrera en ser candidata a l'alcaldia de Reus, on s'hauran de repetir les primàries contra Víctor Terradellas.
En un escalafó inferior, dins la cúpula actual hi ha afins a Turull -Míriam Nogueras, Violant Cervera i Damià Calvet, a qui l'exconseller va fer costat en les primàries contra Borràs per la presidència de la Generalitat-, i també a Sànchez, com ara Quim Jubert -clau per prendre el nom de Junts al PDECat-, Marcel Padrós, Irene Negre i Toni Morral. En les últimes hores ja han començat a circular noms amb opcions de formar part de la nova direcció, com ara Joan Ramon Casals, afí a Turull des dels temps de Convergència i a qui es vincula a la secretaria de política municipal que ara comanda el diputat Jordi Fàbrega, alcalde fins fa uns mesos de La Seu d'Urgell.
Les incògnites quedaran aïllades aquest dimarts a les 16 després d'una negociació en què els protagonistes han provat de mantenir l'hermetisme. De fet, Borràs, en un missatge al grup parlamentari, va assenyalar que ella i Turull no farien "cap moviment públic" mentre duressin les converses. Del desenllaç de les converses en depèn quin tipus de congrés afrontarà Junts i quines cares guanyaran projecció. "Però tan important és això com definir bé, si hi ha acord, quins límits tindrà cadascú perquè no grinyoli la nova cúpula", ressalta un dels implicats. De la convivència entre la presidenta del Parlament i l'exconseller en depèn l'estabilitat del Junts post-Puigdemont.
És quan acaba el termini per presentar candidatures a la presidència -acompanyada de fins a quatre vicepresidències-, a la secretaria general -lligada a la secretaria d'organització i a la de finances- i a l'executiva, integrada per 18 persones. Un dels aspectes clau de les converses és que la ponència organitzativa -on es delimiten les funcions de cada càrrec del partit, en especial dels dos més importants- no es validarà fins al juliol, de manera que les bases d'aquest text ja s'han de posar ara, si es vol arribar a un acord enter famílies. "Així s'acabarà la incertesa", remarca un membre de l'actual direcció consultat per NacióDigital. "A més d'un li tremola la cadira", comenta un altre dels coneixedors de les negociacions. La majoria de dirigents consultats remarquen la necessitat de no anar a un congrés de confrontació amb l'argument de la proximitat de les eleccions municipals, on Junts s'hi juga la implantació territorial.
Al llarg de les últimes setmanes, la presidenta del Parlament havia anat arribant a la conclusió que destinaria els esforços a tenir una posició interna -és a dir, executiva en termes de poder- d'acord amb el seu pes públic. Borràs ocupa la segona institució de Catalunya, sempre ha estat la dirigent més votada -només superada per Puigdemont- en tots els projectes que s'ha implicat -des de la Crida fins a l'assemblea del Consell per la República- i les bases la van votar massivament per ser la candidata a la Generalitat, pugna en la qual va quedar finalment tercera per darrere de Salvador Illa i de Pere Aragonès. Per tant, la presidència del partit només li encaixa en cas que reforci el rol executiu i, per tant, es treguin competències a la secretaria general.
Aquesta plaça és, precisament, la que veu amb més bons ulls ocupar Turull un cop Sànchez va anunciar el 2 d'abril que la deixaria. L'exconseller de la Presidència compta amb suports notables dins del Govern i del sottogoverno -la setmana passada cinc consellers, 21 diputats i múltiples veus del territori van signar un manifest en el qual apostaven per Borràs com a presidenta i Turull com a secretari general-, i són diverses les fonts consultades que insisteixen en el seu perfil com a "òptim" per preparar les eleccions municipals. Compta amb l'aval d'altres expresos com Josep Rull i Quim Forn, i Sànchez, en una entrevista fa unes setmanes publicada a El Periódico, va considerar que seria un bon relleu. Aquest dilluns, des dels micròfons de RAC1, l'encara secretari general ha evitat mullar-se, però ha exhortat Borràs i Turull a arribar a un acord.
"Tots tenim idees diferents. El problema és tenir capacitat o incapacitat de concertar les coses bàsiques que ens uneixen. Si no fem això, si l'àmplia família de Junts no concerta el mínim comú múltiple, el nostre futur és molt descriptible", ha assenyalat Sànchez, que ha demanat "lleialtat de grup" al grup que surti del futur congrés. La presidenta del Parlament, en una entrevista a La Vanguardia publicada aquest diumenge, va defensar que totes les decisions han de pivotar sobre el vot de la militància, i que no es pot tenir por a les seves decisions. Al seu entorn han proliferat els últims dies crítiques cap als partidaris de Turull per "replicar" les formes "del passat" -és a dir, de CDC o del PDECat-, especialment des que es va fer públic el manifest. Entre les absències hi havia les del vicepresident Jordi Puigneró, Gemma Geis i l'enretirada Elsa Artadi.
L'excandidata a Barcelona, que divendres passat va anunciar que deixava la política, estava posicionada al costat de Borràs, com també Francesc de Dalmases, Aurora Madaula i Jaume Alonso-Cuevillas. Són noms amb opcions per entrar -o mantenir-se, en el cas de Madaula- dins la cúpula si la presidenta del Parlament arriba al màxim càrrec del partit. En cas que hi hagi pacte, la direcció contindrà noms de totes les famílies. Dins l'actual direcció hi ha dirigents afins a Puigdemont, d'altres que han acompanyat Sànchez els últims anys -també quan comandava l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i representants dels independents que el 21-D van fer costat a l'expresident de la Generalitat a l'hora d'afrontar les eleccions sota el 155.
De les quatre vicepresidències -Turull, Artadi, Anna Erra i Josep Rius- només té opcions de repetir-ne un -Rius- perquè els altres tenen altres horitzons, sobretot si l'exconseller assumeix la secretaria general. Artadi ha deixat la política, i Erra, com a presidenta del consell nacional, fa mesos que hauria d'haver estat substituïda. Rius va debutar fa unes setmanes com a portaveu, i no va signar el manifest d'alts càrrecs de la setmana passada. El secretari d'organització, David Saldoni, està alineat amb l'opció de Turull, mentre que Teresa Pallarès centrarà la seva carrera en ser candidata a l'alcaldia de Reus, on s'hauran de repetir les primàries contra Víctor Terradellas.
En un escalafó inferior, dins la cúpula actual hi ha afins a Turull -Míriam Nogueras, Violant Cervera i Damià Calvet, a qui l'exconseller va fer costat en les primàries contra Borràs per la presidència de la Generalitat-, i també a Sànchez, com ara Quim Jubert -clau per prendre el nom de Junts al PDECat-, Marcel Padrós, Irene Negre i Toni Morral. En les últimes hores ja han començat a circular noms amb opcions de formar part de la nova direcció, com ara Joan Ramon Casals, afí a Turull des dels temps de Convergència i a qui es vincula a la secretaria de política municipal que ara comanda el diputat Jordi Fàbrega, alcalde fins fa uns mesos de La Seu d'Urgell.
Les incògnites quedaran aïllades aquest dimarts a les 16 després d'una negociació en què els protagonistes han provat de mantenir l'hermetisme. De fet, Borràs, en un missatge al grup parlamentari, va assenyalar que ella i Turull no farien "cap moviment públic" mentre duressin les converses. Del desenllaç de les converses en depèn quin tipus de congrés afrontarà Junts i quines cares guanyaran projecció. "Però tan important és això com definir bé, si hi ha acord, quins límits tindrà cadascú perquè no grinyoli la nova cúpula", ressalta un dels implicats. De la convivència entre la presidenta del Parlament i l'exconseller en depèn l'estabilitat del Junts post-Puigdemont.