24
d'octubre
de
2017, 17:24
Actualitzat:
22:17h
Proclamar la independència i resistir amb el suport de la ciutadania. Aquests són els plans que té el Govern com a resposta a l'aprovació de l'article 155 i per fer efectiu el mandat de l'1-O, segons recull l'argumentari de què disposen els diputats de Junts pel Sí per explicar la nova etapa del procés en les assemblees organitzades per l'ANC d'aquest dimarts i dimecres. Un document al qual ha tingut accés NacióDigital i que posa èmfasi en la necessitat que el carrer segueixi fent costat a les institucions en el full de ruta sobiranista.
D'aquesta manera, Junts pel Sí subratlla que "cal insistir en què prioritzem el diàleg" i, malgrat tot, igualment s'ha de "proclamar la independència per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes". Ara bé, aquest aixecament de la suspensió de la declaració es concep també com una forma d'evitar l'aplicació de l'article 155: "Cal proclamar la independència com a via defensiva perquè l'Estat no ens esclafi. Fer-ho en legítima defensa".
És en aquest sentit que "es convoca el ple de dijous", exposa, deixant clar que, com va avançar NacióDigital, serà aquesta setmana quan es farà efectiva la proclamació de la independència. A partir d'aquí, però, aquestes assemblees també persegueixen conscienciar la ciutadania que caldrà pugnar perquè aquesta declaració sigui efectiva. "Per evitar el 155 i també per fer efectiva la independència caldrà resistir i no ho podrem fer sols. Ens cal la gent al costat", deixa clar l'argumentari, que insisteix que, "fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l'ajuda de la gent, i ara tampoc ho podran culminar soles".
Sigui com sigui, el document comença fent una mirada enrere i destacant "l'èxit" que va suposar l'1-O, amb una "gran participació malgrat la violència" i una "gran demostració de força organitzativa", tot i que s'havia negat que hi hauria urnes, col·legis i paperetes. "Espanya es va treure la màscara intentant aturar la democràcia a través de la violència en ple segle XXI", assevera, un fet que va permetre situar Catalunya en primera pàgina dels mitjans internacionals i convertir el suport al referèndum i la independència en "completament transversal".
Una suspensió de la declaració ben vista
Tot seguit, es defensa la suspensió de la declaració d'independència, un controvertit episodi que va generar diferències en el bloc independentista i que va decebre alguns dels ciutadans congregats al passeig de Sant Joan per seguir el ple. A ulls del món, però, allò no va ser "una mostra de debilitat" sinó que es va fer "seguint la petició de la comunitat internacional" i com un "una aposta sincera que buscava una solució negociada amb l'Estat i que interpel·lava també la comunitat internacional". Un gest que, segons Junts pel Sí, va ser ben rebut i va fer "més evident la cara real de l'estat espanyol" contrària a negociar.
Així, l'argumentari relata com la resposta del govern espanyol va ser negar-se a "qualsevol possibilitat de seure a parlar i qualsevol possibilitat d'una mediació interna o internacional que doni més seguretat al procés de diàleg". Una negativa acompanyada per "més amenaces al Govern i la detenció dels líders" de l'ANC i Òmnium. I finalment, la darrera mesura "ha estat la suspensió de la Generalitat, l'anul·lació del Parlament i l'inici de la intervenció dels Mossos i els mitjans de comunicació públics a través de l'article 155".
Un encaix ja impossible
Per tot això, la coalició independentista conclou que l'encaix ja és "del tot impossible". Una idea que, segons recorda el document, ja va començar a gestar-se amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut, la qual "va ser el trencament definitiu del pacte constitucional", a més de l'incompliment del model de finançament, el rebuig al pacte fiscal, les "desenes de lleis tombades pel TC abolint de facto l'autogovern" o totes les negatives a pactar un referèndum. "La independència no només és justa, sinó que s'ha convertit en una necessitat. És l'única sortida que queda als catalans per protegir les seves institucions, la seva població i els seus drets fonamentals", assevera l'argumentari que, a diferència del que defensen alguns sectors dels "comuns", deixa clar que el problema no és només "un govern concret, sinó que afecta a tot un estat", ja que afecta tres dels quatre principals partits, a més del "funcionariat, el cap de l'estat, mitjans de comunicació, etc".
Sigui com sigui, aquest argumentari no concreta si, com és probable, la proclamació de la independència serà efectiva el divendres, o com s'aixecarà la suspensió que s'hi va decretar, és a dir, si caldrà una votació o no. Tampoc no detalla quines seran les accions concretes per defensar la sobirania catalana, com s'impulsarà el futur procés constituent, ni com es buscarà el reconeixement internacional negat fins ara o com s'intentarà eixamplar les aliances a determinats sectors de Podem i de Catalunya en Comú que s'han ofert per acordar una resposta conjunta contra el 155.
D'aquesta manera, Junts pel Sí subratlla que "cal insistir en què prioritzem el diàleg" i, malgrat tot, igualment s'ha de "proclamar la independència per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes". Ara bé, aquest aixecament de la suspensió de la declaració es concep també com una forma d'evitar l'aplicació de l'article 155: "Cal proclamar la independència com a via defensiva perquè l'Estat no ens esclafi. Fer-ho en legítima defensa".
És en aquest sentit que "es convoca el ple de dijous", exposa, deixant clar que, com va avançar NacióDigital, serà aquesta setmana quan es farà efectiva la proclamació de la independència. A partir d'aquí, però, aquestes assemblees també persegueixen conscienciar la ciutadania que caldrà pugnar perquè aquesta declaració sigui efectiva. "Per evitar el 155 i també per fer efectiva la independència caldrà resistir i no ho podrem fer sols. Ens cal la gent al costat", deixa clar l'argumentari, que insisteix que, "fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l'ajuda de la gent, i ara tampoc ho podran culminar soles".
Sigui com sigui, el document comença fent una mirada enrere i destacant "l'èxit" que va suposar l'1-O, amb una "gran participació malgrat la violència" i una "gran demostració de força organitzativa", tot i que s'havia negat que hi hauria urnes, col·legis i paperetes. "Espanya es va treure la màscara intentant aturar la democràcia a través de la violència en ple segle XXI", assevera, un fet que va permetre situar Catalunya en primera pàgina dels mitjans internacionals i convertir el suport al referèndum i la independència en "completament transversal".
Una suspensió de la declaració ben vista
Tot seguit, es defensa la suspensió de la declaració d'independència, un controvertit episodi que va generar diferències en el bloc independentista i que va decebre alguns dels ciutadans congregats al passeig de Sant Joan per seguir el ple. A ulls del món, però, allò no va ser "una mostra de debilitat" sinó que es va fer "seguint la petició de la comunitat internacional" i com un "una aposta sincera que buscava una solució negociada amb l'Estat i que interpel·lava també la comunitat internacional". Un gest que, segons Junts pel Sí, va ser ben rebut i va fer "més evident la cara real de l'estat espanyol" contrària a negociar.
Així, l'argumentari relata com la resposta del govern espanyol va ser negar-se a "qualsevol possibilitat de seure a parlar i qualsevol possibilitat d'una mediació interna o internacional que doni més seguretat al procés de diàleg". Una negativa acompanyada per "més amenaces al Govern i la detenció dels líders" de l'ANC i Òmnium. I finalment, la darrera mesura "ha estat la suspensió de la Generalitat, l'anul·lació del Parlament i l'inici de la intervenció dels Mossos i els mitjans de comunicació públics a través de l'article 155".
Un encaix ja impossible
Per tot això, la coalició independentista conclou que l'encaix ja és "del tot impossible". Una idea que, segons recorda el document, ja va començar a gestar-se amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut, la qual "va ser el trencament definitiu del pacte constitucional", a més de l'incompliment del model de finançament, el rebuig al pacte fiscal, les "desenes de lleis tombades pel TC abolint de facto l'autogovern" o totes les negatives a pactar un referèndum. "La independència no només és justa, sinó que s'ha convertit en una necessitat. És l'única sortida que queda als catalans per protegir les seves institucions, la seva població i els seus drets fonamentals", assevera l'argumentari que, a diferència del que defensen alguns sectors dels "comuns", deixa clar que el problema no és només "un govern concret, sinó que afecta a tot un estat", ja que afecta tres dels quatre principals partits, a més del "funcionariat, el cap de l'estat, mitjans de comunicació, etc".
Sigui com sigui, aquest argumentari no concreta si, com és probable, la proclamació de la independència serà efectiva el divendres, o com s'aixecarà la suspensió que s'hi va decretar, és a dir, si caldrà una votació o no. Tampoc no detalla quines seran les accions concretes per defensar la sobirania catalana, com s'impulsarà el futur procés constituent, ni com es buscarà el reconeixement internacional negat fins ara o com s'intentarà eixamplar les aliances a determinats sectors de Podem i de Catalunya en Comú que s'han ofert per acordar una resposta conjunta contra el 155.