Per primera vegada, alts responsables polítics de l'estat han començat a admetre, públicament, que el procés català està "perfectament estructurat, ha desplegat una autèntica agenda per a la independència i és completament irreversible", tal i com ho ha descrit Pedro Gómez de la Serna, portaveu del PP a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats. A partir d'aquí, l'estratègia que estan proposant els diversos analistes del campus de la FAES són bastant difuses però, tot i així, aporten algunes dades interessants. D'entrada, la tercera via ha quedat definitivament ridiculitzada, amb afirmacions com "Duran ja no serveix" o la qualificació de "pintoresques" de les diverses iniciatives de camí del mig. A més, el PP continua rebutjant Artur Mas com a interlocutor, a qui menysté absolutament.

Així les coses, s'intueixen alguns indicis significatius. Els ponents de la FAES han introduït el factor de la violència com a ingredient inevitable dels pròxims mesos, una possibilitat que, paradoxalment, el conjunt del catalanisme rebutja amb energia. Així que la referència a aquest element nou només pot ser interpretable com a voluntat, directa o indirecta, de l'estat espanyol. Una perspectiva que es veu reforçada perquè el PP insisteix que a Catalunya hi haurà una "fractura social" a la qual fa temps que al·ludeix el propi José María Aznar.

Des d'aquest punt de vista, el disseny estratègic de la FAES es veu completat amb un context d'inestabilització política entre el 9 de novembre i les eleccions plebiscitàries que ells mateixos preveuen. Tot plegat, amb un president de la Generalitat que, segons els ponents, "ja no controla el procés".

O sigui que, més o menys, ja tenim el pla: 1. Negació del diàleg; 2. Desestabilització de les institucions catalanes; 3. Introducció d'algun tipus de violència i 4. Intervenció final amb retorn a la situació política de l'inici... En fi, no és poca cosa obligar-los a moure's d'una fase 1 que ha durat tres segles.