El dit a la nafra. Ahir, Joaquim Maria Puyal va fer una afirmació que és la clau de volta de tota la política catalana del segle XX i el que portem de XXI. "President, sàpiga vostè que té un poble al darrere", li va dir a Artur Mas. Això no té res a veure amb les perspectives electorals de CiU, sinó amb la capacitat -i la voluntat- del president de la Generalitat de fer un pas endavant amb la legitimitat que confereix un poble en moments decisius, quan entra en conflicte amb una legalitat injusta.

La base legal seria exactament la mateixa que va invocar el president Macià: "Catalans, interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi..." O sigui, l'extrapolació política d'una voluntat popular que s'expressa per canals paral·lels, com van ser les eleccions municipals d'abril del 31 i que ara es podria reflectir en una consulta o, fins i tot, en unes eleccions avançades amb un programa electoral clar.

Hi ha un poble al darrere d'això? Com diu Puyal, probablement sí. Però les garanties no existiran mai. No són fàcils de calcular les proporcions exactes de suport, hostilitat i indiferència, els tres blocs que es donarien amb seguretat en un context de conflicte agut com el que sembla que s'acosta. I, en tot cas, la pregunta pertinent -en aquest moment del procés- encara no és si Mas té un poble al darrere, sinó si el poble tindrà un president al davant.