El diputat d'ICV-EUiA David Companyon i la presidenta de la Fundació Andreu Nin, Teresa Carbonell, amb el retrat d'Andreu Nin que penja des d'aquesta tarda al despatx del secretari de la Mesa Foto: EUiA
Andreu Nin, en una imatge clàssica, Foto: F.Andreu Nin Aquest vespre el Parlament ha pagat un deute històric. Les 200 persones que han omplert la sala d'actes de la cambra catalana han viscut un sentit homenatge a l'històric líder del POUM Andreu Nin, 76 anys després de la seva mort a mans d'agents soviètics acusat de ser un dels instigadors dels Fets de Maig, un dels crims més foscos de la Guerra Civil i que la memòria històrica vol recuperar, aprofitar el seu llegat i emmarcar el POUM com els “vençuts pel franquisme i perseguits per l’estalinisme”.
El que fou conseller de Justícia de la Generalitat republicana ha estat definit com un dels impulsors del procés conjunt entre emancipació nacional amb el procés d'emancipació de les classes populars, de la conjunció entre drets nacionals i drets socials. "És el primer homenatge que se li fa a nivell nacional després de la seva mort", ha recordat l'historiador Pelai Pagés en la presentació de l'acte.
La figura de Nin ha estat glossada des de totes les seves vessants per totes les forces polítiques de l'esquerra així com els principals sindicats i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En Nin intel·lectual, traductor, polític, conseller de Justícia i revolucionari ha estat explicat com una figura principal de la història contemporània catalana com un líder revolucionari i d’un ciutadà compromès amb uns valors "inequívocs", acusant al "sectarisme" la seva mort".
"L'home que va viure i morir per uns ideals", han recordat amb insistència els assistents que eliminaven el greuge històric d'haver oblidat una peça primordial de l'esquerra d'aquest país. "Que la nostra veu retrunyi amb tons apocalíptics contra totes les injustícies i tiranies de la terra", s'ha escoltat aquest vespre de xafogor al Parlament. El POUM ha tornat a la cambra catalana, mentre l'U, d'Unificació, s'espera encara a la porta del Palau. De moment, Nin ha tornat al Parlament, concretament al despatx de David Companyon, que ha rebut de la presidenta de la Fundació Andreu Nin, Teresa Carbonell, el retrat de qui avui ha estat institucionalment recuperat.
Munió de personalitats
A l'acte hi han participat la presidenta de la Fundació Andreu Nin, Teresa Carbonell; Oriol Amorós (ERC), Maurici Lucena (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Quim Arrufat (CUP), Joan Gallego (CCOO), Josep Maria Álvarez (UGT), Emili Cortavitarte (CGT), Joan Josep Nuet (PCC), Alfred Clemente (PSUC Viu), Francesc Matas (POR), Andreu Coll (Revolta Global), Josep Lluís del Alcázar (Lluita Internacionalista) i Joel Sans (En Lluita), que han exposat les seves visions sobre la figura i el pensament de Nin. La cloenda ha anat a càrrec de l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, municipi on va néixer Nin el 1892.
