El dirigent del PP basc Leopoldo Barreda, durant un míting de la campanya electoral. Foto: Partido Popular del País Vasco.

El diputat electe del PP per Biscaia Leopoldo Barreda ha avisat avui a Amaiur que la possibilitat que els 7 diputats abertzales acabin formant grup parlamentari al Congrés espanyol no depèn tant de la interpretació del reglament que n'acabi fent el PP, sinó "de la seva capacitat política que tinguin per a arribar a acords". Implícitament, doncs, Barrera tan sols veu possible que Amaiur acabi tenint grup si és capaç d'acomplir la premissa general que regula la consitució dels grups parlamentaris: que estiguin formats per un mínim de 15 diputats, la proposta que ahir va formular Oriol Junqueras -unir els 7 diputats d'Amaiur als 3 d'ERC, més els 2 de BNG, els 2 de Coalición Canaria i el de Geroa Bai.

Barreda, en una entrevista amb Radio Euskadi, té clar que Amaiur pot acabar tenint grup parlamentari, però aquest fet "depèn del compliment de la llei" més que no pas "de la voluntat política de la majoria, en aquest cas del PP", que ha recordat que sempre s'ha mostrat contrari a una interpretació laxa del reglament.

El PP té clar que que Amaiur no compleix el requisit legal que possibilita formar grup a aquells partits que hagin sumat un mínim de 5 diputats i que hagin aconseguit un mínim del 15% dels vots a les circumscripcions on s'han presentat. Amaiur, a Navarra, es va quedar en el 14,86% dels vots, fet que li impedirà acollir-se a aquest supòsit del reglament.

"Depèn de la capacitat política per arribar a acords dels que vulguin tenir grup propi. Ells [referint-se a Amaiur i UPyD] saben que conforme al reglament del Congrés tenen possibilitat d'arribar a pactes que els permetin tenir grup", ha explicat. I ha recordat: "Mai no hem acceptat aquesta interpretació que alguns volen que es faci, ni creiem que s'hagin de fer excepcions. El reglament i la llei s'ha d'aplicar a tothom."

Acord a múltiples bandes

Arribar a sumar 15 diputats de múltiples partits ja s'està demostrant com una tasca difícil d'assolir. Geroa Bai ja ha fet públiques les seves discordances, i Coalición Canaria també se'n va desmarcar ahir a la tarda.

Tot amb tot, Izquierda Unida (IU) va explicar la setmana passada que estaria disposada a cedir puntualment algun dels seus 11 diputats perquè l'operació pogués acabar sent exitosa. De fet, en podria arribar a cedir fins a 6, perquè com que va sumar el 6,92% dels vots arreu de l'Estat, en té prou amb 5 diputats per formar grup propi.

Segons el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, la seva formació es va trobar en una situació idèntica, però inversa, durant la passada l'egislatura, i va haver de sumar amb ERC per formar grup. "Seria una falta de generositat política per part nostra i ser molt egoïstes pensar que d'altres grups, que poden estar en les mateixes condicions, no necessiten el suport d'altres grups", va afegir.

La importància del grup parlamentari

UPyD i Amaiur -i, de retruc, ERC- estan interessats en aconseguir grup parlamentari perquè, si no, el grup mixt estarà format per 22 diputats de 8 partits diferents, una amalgama de formacions amb interessos contradictoris que s'hauran de repartir temps d'intervenció i recursos econòmics.

Si, en canvi, acaben tenint grup, tindran veu pròpia als debats i a les sessions de control al govern, i podran presentar més iniciatives parlamentàries, alhora que aconseguiran més ingressos -el parlament espanyol assigna uns 12.000 euros mensuals a cada grup per despeses de funcionament; si formessin part del mixt, se l'haurien de repartir amb la resta de partits minoritaris-; el Congrés els retornarà la despesa realitzada pel 'mailing' electoral -700.000 euros en el cas d'UPyD, 500.000 en el cas d'Amaiur-, i podran tenir accés a la comissió de secrets oficials.