La privatització de les televisions autonòmiques ja era una idea que rondava al cap de José Maria Aznar molt abans de convertir-se en president de l'executiu espanyol. A la pràctica però, aquella idea no va arribar mai a materialitzar-se mentre el PP va presidir el govern espanyol, entre altres qüestions perquè cap president autonòmic del PP va tenir gaire interés a desfer-se de la televisió pública.

Amb el retorn del PP al poder i amb un context de crisi que ha esdevingut excusa per a justificar tota política recentralitzadora i desautonomitzadora, el govern espanyol ha aprovat un projecte de llei que permetrà finalment que les televisions públiques d'àmbit autonòmic es puguin privatitzar. Segons ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, el projecte preveu que les comunitats autònomes decideixin si presten els serveis televisius o si, per contra, treuen a concurs les llicències audiovisuals amb l'objectiu que es gestionin de manera privada.

A més, la segona part d'aquesta llei preveu que les televisions autonòmiques que continuïn sent de titularitat pública seran obligades a regir-se pel principi d'estabilitat pressupostària, ja sigui "de manera directa amb els seus mitjans o bé amb fórmules de gestió indirecta de les concessions". En tot cas, Sáenz de Santamaria ha volgut deixar clar que "no es permetran desequilibris en els pressupostos".

 

Aquest projecte de Llei es tramitarà per la via d'urgència al Congrés dels Diputats on es podrà convalidar amb la majoria absoluta del PP. La vicepresidenta del govern espanyol l'ha definit com una mesura que "amplia la llibertat d'elecció i capacitat de decisió" de les comunitats autònomes, que busca "més eficàcia i eficiència" i que s'ha posat en marxa en resposta a les "peticions" de comunitats autònomes que "demanen que s'ampliin les possibilitats".

 

Els consellers de RTVE només cobraran dietes

 

Pel que fa a la televisió publica estatal, de la qual no es preveu la privatització, el decret implica canvis en el sistema de funcionament de RTVE. Davant la impossibilitat de fer efectius els nomenaments de la cúpula per consens, l'executiu espanyol ha recuperat la normativa transitòria que funcionava el 2006 i que permet que el president i els membres de la corporació siguin elegits per majoria simple al Congrés dels Diputats, de manera que el PP els podrà nomenar fent ús de la seva majoria parlamentària.

 

A més, el govern espanyol vol fer un "esforç d'austeritat" a RTVE i enviarà al Congrés una reducció del consell d'administració de l'ens, que passaran de ser 12 a 9. Aquests membres no tindran dedicació exclusiva (fins ara cobraven més de 110.000 euros) i només cobraran dietes per la seva assistència al consell. L'únic que cobrarà és el president de la corporació. Segons Sáenz de Santamaría, d'aquesta manera s'aconsegueix un estalvi "important".

 

Les ràdios podran accedir als estadis

 

L'executiu espanyol també resol el conflicte entre les radios i els propietaris dels drets de les retransmissions esportives, que vetaven l'accés als estadis als qui no pagaven un cànon. Ho fa amb una fórmula que a priori beneficia les emissores i estableix que les ràdios "tindran dret a entrar als estadis per informar dels espectacles esportius" en el marc del "dret a la informació", però "hauran d'abonar les despeses d'entrada i ús de les instal·lacions" que fixaran "d'acord amb els clubs". D'aquesta manera, segons la vicepresidenta, es posa punt i final a aquest conflicte. En cas que no hi hagi acord entre les ràdios i els clubs, decidirà una entitat supervisora.