El PP sol utilitzar la seva majoria al Senat per mirar de pressionar Pedro Sánchez, però aquest dimecres l'ha "salvat". I és que la mesa, també amb majoria dels populars, ha decidit no admetre a tràmit una iniciativa de Junts en què s'instava el govern espanyol a reconèixer el dret dels catalans a "decidir lliurement sobre el seu futur polític". En cas d'haver arribat a votació, la proposta dels independentistes hauria estat una prova més per a Sánchez en l'intent de recuperar relacions amb el grup de Míriam Nogueras al Congrés per mirar de recuperar el timó de la legislatura.
En tot cas, el PP ha preferit vetar la proposta perquè, segons l'escrit de justificació, és contrària al reglament del Senat. El fet de fer referència a un referèndum d'autodeterminació, a parer de la mesa, fa que la proposta de Junts "resulti contrària" a diversos articles de la Constitució espanyola. En la iniciativa, que no era vinculant, els independentistes volien que el govern espanyol reconegués "la necessitat d'una ruptura democràtica amb el règim establert el 1978".
Per aconseguir-ho, el primer punt instava el govern espanyol a "adoptar mesures que garanteixin el retorn d'una democràcia completa, així com el dret de plena sobirania política dels pobles que configuren l'Estat". Ha estat el segon punt el qual ha acabat amb el veto del Senat. Aquest apartat demanava a Sánchez que reconegués el dret dels catalans i catalanes a decidir lliurement el seu futur polític, "convençuts que en un sistema democràtic es pot parlar de tot, tal com s'ha expressat en diverses ocasions des de la presidència del govern espanyol".
Cal recordar que el pacte entre el PSOE i Junts per investir Sánchez marca les posicions dels socialistes sobre un referèndum d'independència. En el text, els independentistes defensaven l'article 92 de la Constitució, que diu que un referèndum serà convocat pel rei a través d'una proposta del president del govern espanyol que abans sigui autoritzada pel Congrés. Però l'acord també assegura que el PSOE no està d'acord amb aquesta via i que proposarà l'"ampli desenvolupament" de l'Estatut del 2006, a més del respecte cap a les institucions d'autogovern catalanes així com cap a la singularitat "institucional, cultural i lingüística" del país.
