Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
-
-
Política El Govern demana al Tribunal de Comptes que apliqui l'amnistia i aixequi les mesures cautelars per l'1-O Redacció
-
-
Societat Illa i els Comuns pacten un augment de l'habitatge protegit a llocs no previstos David Cobo
-
Societat Una nova crisi a Rodalies per una obra faraònica que superarà els 1.000 milions Arnau Urgell i Vidal
Publicat el
18 de gener de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
La confessió de Lluís Llach: «El 2017 es va decidir que tot el Govern anava a l'exili»
-
Política
Illa viatja al Vietnam i Singapur per enfortir llaços comercials i institucionals
-
Política
El Congrés tomba de nou els objectius d’estabilitat amb què el govern espanyol volia elaborar els comptes
-
Política
La condonació del FLA de Sánchez i ERC fa el primer pas al Congrés amb l'aval de Junts
-
Política
L’amnistia o l’etern retorn
-
Política Josep Maria Reniu, nou senador en representació de la Generalitat a proposta d'ERC