Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
-
Sánchez eleva el xoc amb Israel: la Fiscalia General de l’Estat investigarà el genocidi a Gaza Redacció
-
La Unió Europea proposa suspendre l'acord de cooperació comercial amb Israel i decidiran els estats Redacció
-
La USTEC denuncia pressions del Departament contra les aturades educatives per Palestina Marc Orts i Cussó
-
-
Publicat el 18 de gener de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Illa defensa des de Madrid que «la majoria dels catalans» volen «mirar endavant»
-
Política
Feijóo, atrapat per la pinça Sánchez-Ayuso
-
Política
Reunió imminent entre Junts i el PSOE
-
Política
A Israel sempre li quedarà Aznar
-
Política
L'Església no s'estova amb Illa
-
Política
Albiol dona suport al Pacte Nacional per la Llengua i es desmarca del PP