Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
Publicat el 18 de gener de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Collboni tira endavant (amb Junts i ERC) endurir les sancions de l'ordenança de civisme
-
Política
L'Ajuntament de Badalona replica al Govern que no és viable obrir Can Bofí Vell
-
Política
El Govern insta Albiol a obrir immediatament un equipament municipal per als desallotjats del B9
-
Política
Colau i Urtasun es mullen per Pisarello a les primàries de BComú
-
Política
Pablo Iglesias guanya Eduardo Inda als tribunals: «Okdiario» va inventar-se una informació
-
Política
Feijóo ja té data per declarar davant la jutgessa de Catarroja per la dana: el 9 de gener