Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
-
-
La crisi al PSOE sacseja la Moncloa: Yolanda Díaz exigeix a Sánchez un «canvi profund» al govern espanyol Redacció
-
L'UCO escorcolla organismes vinculats a Hisenda i Transició Ecològica pel cas de Leire Díez Redacció
-
-
Es pot escapar un virus del laboratori? L'IRTA-CReSA nega que les obres ho hagin facilitat Arnau Urgell i Vidal
Publicat el 18 de gener de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El desacord entre el PP i Vox pels pressupostos envia l'Aragó a eleccions anticipades
-
Política
La jutgessa de la dana cita Feijóo com a testimoni per les converses amb Mazón
-
Política
Junts insta ERC a aprofitar la «debilitat» de Sánchez per forçar-lo a fer concessions amb Catalunya
-
Política
La dimissió d'un membre de la direcció per denúncies d'assetjament agreuja la crisi al PSOE
-
Política
L'Ajuntament de Palma declararà Pedro Sánchez persona non grata
-
Política
Trucades en català i fi a l'«spam»: llum verda a la nova llei d'atenció al client