Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
-
Mazón anuncia una compareixença per la dana i diu que «es fa càrrec» dels insults dels familiars de les víctimes Natàlia Pinyol
-
Sánchez admet cobraments en efectiu, però sempre «dins de la legalitat»: «El finançament del PSOE és net» Bernat Surroca Albet
-
ERC, davant del «trencament» de Puigdemont amb Sánchez: entre l'escepticisme i el compromís amb la negociació Bernat Surroca Albet
-
BComú exigeix a Collboni que prohibeixi ja les compres d'habitatge especulatives si vol pressupostos David Cobo
-
El pla Collboni per instal·lar 500 càmeres enfocarà als punts amb més delictes o manifestacions David Cobo
Publicat el 18 de gener de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
I Esquerra, què?
-
Política
Junts avala la llei de Sánchez que obliga les grans empreses a respondre en català
-
Política
Al PP se li acumulen les desgràcies
-
Política
Estrasburg es pronunciarà la setmana que ve sobre la presó preventiva de Turull, Junqueras i Sànchez
-
Política
L'endemà del trencament
-
Política
Les famílies de les víctimes increpen Mazón al funeral d'Estat: «Assassí, te’n rius de nosaltres»