Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
Publicat el
18 de gener de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Dels nous catalans als catalans del segle XXI
-
Política
«Amb la dreta al poder, caldrà un front que vagi de Junts als Comuns amb ERC i PSC al centre»
-
Política El PSC defensa «coordinar una unitat d'acció» amb les esquerres davant l'onada ultra
-
Política Hisenda obre una inspecció fiscal a la família Zapatero
-
Política
Juanma Moreno, investit president d'Andalusia amb el suport de Vox
-
Política
Els pressupostos consoliden els nous blocs a Catalunya: i ara, què?