Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
Publicat el 18 de gener de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'hora de la independència
-
Política
Junts demana la compareixença d'Isidre Fainé al Parlament
-
Política
«Recaptar el 100% de l'IRPF ens faria estar molt més a prop del concert»
-
Política
L'Eurocambra reclama a l'Estat un llindar mínim per aconseguir escó a les eleccions europees
-
Política
Qui és Carol Recio, l'aposta «popular» de Pisarello com a número 2 a les primàries de BComú?
-
Política
Una declaració contra els abusos a la mili no troba el consens del Parlament