Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
Publicat el
18 de gener de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Impuls Nacional, l'intent de sacsejar-ho tot per «autocentrar» ERC i la CUP
-
Política
Els nacionalitzats a través de la llei de nets no podran votar a les eleccions del 29-N
-
Política
A Elionor li cau el Toisó d'Or, símbol de l'herència de la corona, a la desfilada del 12-O
-
Política La militància de la CUP ratifica la decisió de no presentar-se a les eleccions espanyoles amb un 68,8% dels vots
-
Política
Pedro Sánchez, rebut amb insults i xiulades a la desfilada del 12 d'octubre a Madrid
-
Política Illa defensa que Catalunya «sempre hi serà per defensar l’Espanya plural»