Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
Publicat el
18 de gener de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Illa defensa que el balanç del govern espanyol és «excel·lent»
-
Política
El compromís amb l'oficialitat (limitada i sense Mundial) encalla l'oficina de seleccions catalanes
-
Política
El PSC s'activa per revalidar el poder municipal: del factor Illa a l'amenaça de Vox
-
Política
16 de juliol: ja hi ha data pel pronunciament de la justícia europea sobre l'amnistia
-
Política
«No tenim un problema de democràcia, sinó de demografia»: la mirada de Matteo Renzi sobre Europa
-
Política
Nou front per a Zapatero: el jutge l'investiga també per delicte fiscal i contraban de joies