Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
Publicat el
18 de gener de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Ada Colau celebra la proposta plurinacional de Rufián i demana un «front democràtic ampli»
-
Política
L'error al judici dels Pujol en citar a declarar la persona que no era: «Jo soc mestra, investigui’m!»
-
Política
La CUP planteja declarar tot Catalunya com a zona tensionada per prohibir-hi la compra especulativa
-
Política
Un manifest de 200 catedràtics reclama la llibertat de Pablo Hasél i el proposa per un premi europeu
-
Política
El Govern xifra en 100 milions d'euros el cost de les obres d'emergència a Rodalies
-
Política
Ventada a «Barcelunya»