Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
Publicat el
18 de gener de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El Congrés tomba la prohibició de l’ús del vel integral i el burca a l’espai públic
-
Política
Estudiants de la UAB repinten el mural esborrat: «És el símbol de les nostres lluites»
-
Política
El Parlament impulsa una declaració de suport a la Flotilla
-
Política El govern espanyol endureix els requisits per accedir a la regularització de migrants
-
Política
Xavier Trias defensa la sociovergència: «A Catalunya li aniria bé»
-
Política
Lliçons hongareses per a PP, Vox i Aliança Catalana