Ahir Mariano Rajoy va mantenir-se en la seva tradició personal de no admetre preguntes en la compareixença davant la premsa a Rabat, on es troba en visita oficial. El president espanyol deu ser el primer mandatari de tot el món occidental que ha guanyat una campanya electoral, després de quatre anys d'oposició, sense exposar-se -gairebé mai- a ser interrogat pels mitjans de comunicació.
Imagino que els seus assessors li deuen dir que ha arribat a president justament pel seu mutisme. I potser és veritat. Però si a Rajoy se li concedeix el dret a no contestar, aquesta prerrogativa es resta directament del dret dels ciutadans a la transparència.
En plena era de les xarxes socials i la informació instantània, el flux de connexió entre els polítics i els ciutadans ha quedat tallat per un garbuix d'assessors d'imatge, caps de premsa i consellers de comunicació. Però això, encara que ho creguin, no els estalviarà la responsabilitat de les seves decisions.
ARA A PORTADA
-
Política El desgavell policial pel paper del Marroc a Ceuta enverina la compareixença de Sánchez Bernat Surroca Albet
-
Política La policia assegura que «no existeix cap informe» que atribueixi al Marroc l'entrada massiva a Ceuta Neus Climent / Agències
-
Política Les preguntes que ha de respondre Pedro Sánchez al Congrés sobre la crisi a Ceuta Bernat Surroca Albet
-
-
Publicat el
18 de gener de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Autoritarisme 4.0 de Moncloa
-
Política
El PSC de Mataró admet l'«error» i retira el suport al dret a l'autodeterminació
-
Política
L'«Operació Reformista» de Míriam González aterrarà a Barcelona el 17 de setembre
-
Política
L'Estat demana debatre l'oficialitat del català a Europa més d'un any després
-
Política
«No regalar la catalanitat» a l'extrema dreta: l'objectiu de l'esquerra independentista per la Diada
-
Política
Puigdemont reuneix la cúpula de Junts per arrencar un curs marcat pel desenllaç de l'amnistia